Esperança i glòria
| Hope and Glory | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | John Boorman |
| Protagonistes | |
| Producció | John Boorman |
| Guió | John Boorman |
| Música | Peter Martin |
| Fotografia | Philippe Rousselot |
| Muntatge | Ian Crafford |
| Productora | Goldcrest Films i Embassy Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit i Austràlia |
| Estrena | 1987 |
| Durada | 112 min 113 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català | |
| Rodatge | Wisley Airfield, Shepperton Lock i Ringwood |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i comèdia dramàtica |
| Tema | aviació, batalla d'Anglaterra i home front during World War II (en) |
| Lloc de la narració | Londres |
| Època d'ambientació | Segona Guerra Mundial, segle XX i dècada del 1940 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
Esperança i glòria[1] (títol original en anglès Hope and Glory) és una pel·lícula britànica dirigida per John Boorman i estrenada el 1987. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
Té una seqüela: Reina i pàtria (2014).
Argument
[modifica]Aquesta pel·lícula comença amb la Segona Guerra Mundial, i és a través de Bill, un noi de 7 anys que viu als afores de Londres, que es veu aquesta guerra. A l'anunci del començament de la guerra amb Alemanya pel Primer Ministre Churchill, el pare de Bill decideix allistar-se a l'exèrcit, per servir la seva pàtria. Des de llavors la seva mare decideix enviar els seus fills a Austràlia, per por a no poder assumir les càrregues. Però una vegada a l'estació, per por, angoixa i amor, decideix no enviar-los, i els porten a Londres, a la casa familiar. La seva vida continua, ritmada per les alertes, les bombes, i les cases destruïdes. Però quan a la seva casa pròpia es cala foc, estan obligats a marxar al camp: a la casa de l'avi. I és amb aquest últim que s'acabarà la pel·lícula, amb qui la guerra sembla no existir, i que tanmateix impacta encara Anglaterra...[2]
Repartiment
[modifica]- Sebastian Rice-Edwards: Bill Rowan
- Geraldine Muir: Sue Rowan
- Sarah Miles: Grace Rowan
- David Hayman: Clive Rowan
- Sammi Davis: Dawn Rowan
- Derrick O'Connor: Mac
- Susan Wooldridge: Molly
- Jean-Marc Barr: Bruce Carrey
- Ian Bannen: Avi George
- Annie Leon: Àvia
- Jill Baker: Faith
- Amelda Brown: Hope
- Katrine Boorman: Charity
Premis i nominacions
[modifica]- Premis
- Nominacions
Referències
[modifica]- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ The New York Times. Hope and Glory (en anglès). The New York Times.