A boca de canó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaA boca de canó
Point Blank
Fitxa
Direcció John Boorman
Protagonistes
Producció Robert Chartoff
Guió George S. Kaufman i Alex Jacobs
Música Johnny Mandel
Fotografia Philip H. Lathrop
Muntatge Henry Berman
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 1967
Durada 92 min
Idioma original anglès
Rodatge Santa Monica
Color en color
Descripció
Basat en The Hunter Tradueix
Gènere pel·lícula d'atracaments, neo-noir Tradueix, drama, crime thriller Tradueix, pel·lícula basada en una obra literària i cinema d'acció
Lloc de la narració San Francisco i Califòrnia
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0062138 Filmaffinity: 617701 Allocine: 12359 Rottentomatoes: m/1016479-point_blank Allmovie: v38539 TCM: 2265
Modifica les dades a Wikidata

A boca de canó (títol original en anglès Point Blank) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Boorman, estrenada el 1967. Es tracta d'una adaptació de la novel·la de Donald E. Westlake, The Hunter. Ha estat doblada al català. S'ha rodat un remake el 1999 per Brian Helgeland sota el títol de Payback. La pel·lícula és una de les primeres rodades a Alcatraz després del seu tancament el 1963.[1] La pel·lícula s'havia de rodar a San Francisco però Boorman va preferir fer-ho a Los Angeles: ... volia crear aquest món buit i àrid i Los Angeles m’anava bé[2].

Argument[modifica]

John Boorman
Angie Dickinson

Ajudant el seu amic Mel Reese, Walker es fa abatre per ell. Intenta recuperar els seus 93.000 dòlars. Però Reese forma ara part de l'Organització i és amb la dona de Walker.

Repartiment[modifica]

Crítiques[modifica]

Angie Dickinson, el 1996, dirà s'ha retret la violència a la pel·lícula, però si es mira bé, el personatge de Lee Marvin no mata ningú, excepte un cotxe i un llit. Catalitza la violència, no la comet.[3] El cineasta Wayne Wang recorda haver estat colpit pel seu punt de vista clarament anglès barrejat de sensibilitat pop i quasi psicodèlica. La pel·lícula és també destacable per la seva narració desestructurada, una mena de flux de consciència, del tot inhabitual en un relat policíac[3]. A 50 anys de cinema americà, Bertrand Tavernier i Jean-Pierre Coursodon diran de la pel·lícula que és un thriller fracassat i oníric. Per a la seva primera pel·lícula americana, John Boorman roda a Alcatraz abandonat. Un petó mortal dels anys seixanta.

Referències[modifica]

  1. «Le Point de non retour». Allociné. [Consulta: 28 desembre 2015].
  2. John Boorman: un visionari del seu temps de Michel Ciment, Calmann-Lévy
  3. 3,0 3,1 Focs creuats - el cinema americà vist pels seus autors (1946-1997), sota la direcció de Bill Krohn, Festival Internacional de Cinema de Locarno

Enllaços externs[modifica]