A boca de canó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaA boca de canó
Point Blank Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Boorman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Chartoff Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorge S. Kaufman i Alex Jacobs Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohnny Mandel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPhilip H. Lathrop Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHenry Berman Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeSanta Monica Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Hunter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula d'atracaments, neo-noir (en) Tradueix, drama, cinema policíac de suspens, pel·lícula basada en una obra literària i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSan Francisco i Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0062138 Filmaffinity: 617701 Allocine: 12359 Rottentomatoes: m/1016479-point_blank Allmovie: v38539 TCM: 2265 TV.com: movies/point-blank-1967 Modifica els identificadors a Wikidata

A boca de canó (títol original en anglès Point Blank) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Boorman, estrenada el 1967. Es tracta d'una adaptació de la novel·la de Donald E. Westlake, The Hunter. Ha estat doblada al català. S'ha rodat un remake el 1999 per Brian Helgeland sota el títol de Payback. La pel·lícula és una de les primeres rodades a Alcatraz després del seu tancament el 1963.[1] La pel·lícula s'havia de rodar a San Francisco però Boorman va preferir fer-ho a Los Angeles: ... volia crear aquest món buit i àrid i Los Angeles m’anava bé[2].

Argument[modifica]

John Boorman
Angie Dickinson

Ajudant el seu amic Mel Reese, Walker es fa abatre per ell. Intenta recuperar els seus 93.000 dòlars. Però Reese forma ara part de l'Organització i és amb la dona de Walker.

Repartiment[modifica]

Crítiques[modifica]

Angie Dickinson, el 1996, dirà s'ha retret la violència a la pel·lícula, però si es mira bé, el personatge de Lee Marvin no mata ningú, excepte un cotxe i un llit. Catalitza la violència, no la comet.[3] El cineasta Wayne Wang recorda haver estat colpit pel seu punt de vista clarament anglès barrejat de sensibilitat pop i quasi psicodèlica. La pel·lícula és també destacable per la seva narració desestructurada, una mena de flux de consciència, del tot inhabitual en un relat policíac[3]. A 50 anys de cinema americà, Bertrand Tavernier i Jean-Pierre Coursodon diran de la pel·lícula que és un thriller fracassat i oníric. Per a la seva primera pel·lícula americana, John Boorman roda a Alcatraz abandonat. Un petó mortal dels anys seixanta.

Referències[modifica]

  1. «Le Point de non retour». Allociné. [Consulta: 28 desembre 2015].
  2. John Boorman: un visionari del seu temps de Michel Ciment, Calmann-Lévy
  3. 3,0 3,1 Focs creuats - el cinema americà vist pels seus autors (1946-1997), sota la direcció de Bill Krohn, Festival Internacional de Cinema de Locarno

Enllaços externs[modifica]