Vés al contingut

Tot passejant Miss Daisy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTot passejant Miss Daisy
Driving Miss Daisy Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBruce Beresford Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRichard D. Zanuck Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióBruno Rubeo Modifica el valor a Wikidata
GuióAlfred Uhry Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHans Zimmer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPeter James Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMark Warner Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost7.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació145.793.296 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDriving Miss Daisy Modifica el valor a Wikidata
Gènerebuddy film, comèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Temavellesa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAtlanta Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0097239 The Movie Database: 403 Filmaffinity: 336490 Allocine: 5766 Rottentomatoes: m/driving_miss_daisy Mojo: drivingmissdaisy Allmovie: v14828 TCM: 73676 Metacritic: movie/driving-miss-daisy TV.com: movies/driving-miss-daisy Modifica els identificadors a Wikidata

Tot passejant Miss Daisy[1] (títol original en anglès, Driving Miss Daisy) és una pel·lícula estatunidenca de Bruce Beresford estrenada el 1989 i que s'ha doblat al català.

Argument

[modifica]

Any 1948. La senyora Daisy Werthan, una vídua jueva de 72 anys, viu a Atlanta, a l'estat nord-americà de Geòrgia, en companyia de la seva treballadora domèstica, una afroamericana que es diu Idella. A part d'això, té poc contacte amb la població negra. Després d'un accident de cotxe amb el seu Chrysler, el seu fill, Boolie, li busca un xofer perquè cap companyia d'assegurances se'n vol fer càrrec. Ella s'hi nega, però Boolie està decidit a trobar-ne un. Mentrestant, com que no pot conduir, la senyora Daisy s'està a casa, sense poder fer les compres, visitar els amics ni anar a la sinagoga. Al final, Boolie li troba un conductor, Hoke Colburn, però al principi ella rebutja la seva ajuda per por que la gent es pensi que s'ha fet massa vella per conduir. Un cop ja ho acceptat, la senyora Daisy descobreix que Hoke no sap llegir, i, com que havia fet de mestra, n'hi ensenya. Un dia, la senyora Daisy ha d'anar a Mobile (ciutat d'Alabama), per assistir a la festa d'aniversari del seu germà, que fa noranta anys. Durant el viatge, Hoke li confessa que és la primera vegada que surt de Geòrgia. Durant el trajecte d'Atlanta a Mobile, la senyora Daisy viu diversos fets que li mostren els prejudicis racials i li fan entendre alguns aspectes socials. Amb el temps acaba agafant estima a Hoke. El 1965, mentre veuen la televisió a la cuina, Idella es mor. Aquesta mort entristeix la senyora Daisy, perquè havia conviscut durant molt temps amb Idella. Acompanyada de la seva família, va al funeral. Són les úniques persones blanques que hi assisteixen. Davant dels importants canvis socials de l'època, la senyora Daisy observa amb especial atenció els prejudicis i la discriminació cap als negres i els jueus, i assisteix al discurs a Atlanta del Dr. Martin Luther King. Inicialment hi convida el seu fill, Boolie, però ell, després de sospesar-ho, tenint en compte la seva posició i el que en poden pensar els seus associats, proposa a la seva mare que hi convidi Hoke. La senyora Daisy no en diu res a Hoke i al final l'hi acaba dient just quan la porta al sopar. La seva recança a convidar Hoke subratlla el racisme passiu, que sovint passa desapercebut, en comparació amb el racisme més obert i punyent. Pocs anys més tard, Hoke s'arriba a casa de la senyora Daisy i la troba en un estat de confusió. Truca a Boolie i li diu que la seva mare es troba malament. Abans de l'arribada de Boolie, Hoke aconsegueix tranquil·litzar-la. Mentre li agafa la mà, la senyora Daisy confessa a Hoke que és el seu millor amic. Boolie decideix que val més portar la seva mare a una residència. Al cap de dos anys, el 1973, decideix vendre la casa de la seva mare. Hoke ja s'ha retirat de la conducció i té 85 anys. La senyora Daisy en té 97. Boolie i Hoke es reuneixen a casa de la senyora Daisy i van a visitar-la. La pel·lícula s'acaba amb Hoke donant menjar a la senyora Daisy. Mentre tots dos recorden vells temps, apareix la imatge del Hudson que Hooke havia conduït per a la senyora Daisy.

Repartiment

[modifica]
Freeman, protagonista de la pel·lícula

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]