Julius Caesar (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngJulius Caesar
Julius Caesar (pel·lícula)
Marlon Brando in Julius Caesar trailer.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Joseph L. Mankiewicz
Protagonistes Marlon Brando
James Mason
John Gielgud
Deborah Kerr
Direcció artística Edward C. Carfagno
Cedric Gibbons
Producció John Houseman
Disseny de producció Cedric Gibbons
Guió Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de Juli Cesar (Shakespeare) de William Shakespeare
Música Miklós Rózsa
Fotografia Joseph Ruttenberg
Muntatge John D. Dunning
Vestuari Herschel McCoy
Efectes especials Warren Newcombe
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1953
Durada 120 min
Idioma original anglès
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere històric, pèplum
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor pel·lícula
Oscar al millor actor
Academy Award for Best Cinematography, Black-and-White
Academy Award for Best Art Direction, Black and White
Academy Award for Best Original Dramatic or Comedy Score
Premis Academy Award for Best Art Direction, Black and White
Més informació
IMDB Fitxa 7.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.

Argument [1][modifica | modifica el codi]

Juli Cèsar, ambiciós líder polític, està determinat a esdevenir dictador. És acollit triomfalment a Roma en la celebració dels Lupercales. Els senadors (i en particular Cassius), per la reacció de la multitud, arriben a considerar-ho com una amenaça per a Roma. Però la popularitat de la qual gaudeix Cèsar posa difícil tot complot contra ell.
Per assegurar-se el suport dels partidaris de Cèsar, Cassi confia en Marcus Brutus, un noble reputat per la seva integritat i el seu idealisme. Si Brutus dóna suport a la conspiració, semblaria més legítima pels ciutadans romans. Brutus és igualment un amic proper de Cèsar, cosa que s’afegeix al dilema moral de l’obra.

Com a metàfora de l'acció que s'anuncia, una forta tempesta s'abat sobre Roma. Brutus reflexiona sobre la seva conducta, adonant-se que la conspiració podria realment fer d'ell un assassí. Finalment, gràcies a Cassius i als altres, Brutus aconsegueix considerar aquest acte com benèfic. Tanmateix, Brutus dissuadeix els conspiradors de matar també Marc Antoni. Cèsar, ja posat en guàrdia per un endeví i Calpúrnia, la seva dona, ignora els seus consells i torna al Senat. És apunyalat per Cassi, Brutus i els altres.

Marc Antoni acorda una treva amb els conspiradors i demana acompanyar el cos de Cèsar i parlar al seu funeral. Brutus hi consent i lliura un discurs al poble per explicar les raons de l'assassinat. Marc Antoni segueix amb el famós monòleg i per la seva brillant ironia aconsegueix atreure els favors de la multitud anteriorment girada a la causa dels conspiradors.

Els porta a reclamar venjança envers Cassi, Brutus i tots aquells associats a la mort de Cèsar. Marc Antoni maquina llavors amb Octavi (el nebot de César) i Lepidus per aconseguir el control de Roma per la força de les armes. Eliminen així un bon nombre dels conspiradors i d'altres percebuts com a enemics.

Mentrestant, Brutus i Cassi aixequen un exèrcit contra ells. En l'última batalla, Brutus té avantatge sobre Octavi, però Cassi sucumbeix en un atac de Marc Antoni.
Enfrontant-se a Marc Antoni i Octavi, l'exèrcit de Brutus és desfet i Brutus escull suïcidar-se abans de caure.
Descobrint el cos, Marc Antoni es lamenta de la fi tràgica de Brutus, declarant que era el més noble d'entre tots.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

James Mason

Galeria[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Julius Caesar». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Caesar