Miklós Rózsa
![]() ![]() | |
Nom original | (hu) Rózsa Miklós ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 abril 1907 ![]() Budapest (Hongria) ![]() |
Mort | 27 juliol 1995 ![]() Los Angeles (Califòrnia) ![]() |
Sepultura | Forest Lawn Memorial Park ![]() |
Dades personals | |
Formació | Conservatori de Leipzig (–1929) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, pianista, musicòleg, compositor de bandes sonores ![]() |
Activitat | 1918 ![]() |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Segell discogràfic | MGM Records ![]() |
Família | |
Mare | Regina Berkovits ![]() |
Premis
| |
Lloc web | mrs.miklosrozsa.info ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Miklós Rózsa (hongarès: Rózsa Miklós) (Budapest, 18 d'abril de 1907 - Los Angeles, 27 de juliol de 1995)[1] fou un compositor de música de cinema hongarès-americà, format a Alemanya (1925–1931), però que va viure a França (1931–1935), al Regne Unit (1935–1940) i als Estats Units (1940–1995), amb viatges a Itàlia des de 1953.[2]
Biografia[modifica]
Membre d'una família benestant de Budapest,[1] als cinc anys aprengué a tocar el violí i s'inicià en l'educació musical; la seva mare fou Regina Rózsa, de nom de soltera Regina Berkovits (Kisvárda, 1887), pianista i compositora hongaresa, que va ser companya de classe de Béla Bartók a l'Acadèmia de Budapest.[3] Miklós, als vuit anys ja tocava en públic i feia composicions.[1] Continuaria la seva formació a Leipzig –estudià a la universitat el 1925–[1] i a París; per suggeriment de l'organista i compositor francès Marcel Dupré, es va traslladar a París el 1932.[4]
El 1937 formà una companyia de dansa, el Ballet Hungaria, que es presentà amb èxit a Londres. Fou en la capital britànica on conegué al director cinematogràfic Alexander Korda, també hongarès i exiliat allí, que li demanà que compongues la música pels seus films Knight Without Armour.[1] Aquest episodi modificà substancialment la carrera de Rózsa, perquè seria ja definitivament conegut en el futur com a compositor musical de films, malgrat que en privat va mantenir la seva preferència pel classicisme i la renovació musical: en aquest sentit fou un gran admirador de Béla Bartók, Erik Satie i altres autors d'aquesta generació, i ell mateix arribà a compondre peces simfòniques i música de cambra.
Després d'esclatar la Segona Guerra Mundial, el 1940 decidí emigrar als Estats Units i en els estudis de Hollywood li fou encarregada la música pel film d'aventures, amb un gran pressupost, El Lladre de Bagdad, que assolí un gran èxit artístic i comercial. Autor també de la banda musical de films menors, entre ells El llibre de la selva (1942), el seu salt definitiu a la consagració es produí en el film Spellbound, dirigida el 1945 per Alfred Hitchcock, feina que li reportà un Oscar de l'Acadèmia.
De nou assoliria aquest guardó el 1947 per la música per a A Double Life, de George Cukor. Rózsa posà música a uns 100 films al llarg de quasi 40 anys: entre els seus posteriors èxits, cal destacar Sang a les mans (1948), Ivanhoe (1952), de Richard Thorpe; Julius Caesar (1953), de Joseph L. Mankiewicz; Ben Hur (1959), de William Wyler, amb la qual assolí el tercer Oscar, l'últim. Llur composició pòstuma fou per Dead Men Don't Wear Plaid, una comèdia de Steve Martin.
Rózsa va contraure matrimoni amb Margaret Finlason el 1943 amb la qual va tenir dos fills. Va morir el 27 de juliol de 1995 [1] i està enterrat a Forest Lawn, a Hollywood Hills.[5]
Filmografia[modifica]
- Com a compositor
- Com figurant
- 1937: Knight Without Armour: Pianist
- 1952: The Light Touch: Convidat a la festa
- 1953: The Story of Three Loves: Conductor (segment "The Jealous Lover")
- 1970: The Private Life of Sherlock Holmes: director d'orquestra
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Colin Larkin. The Virgin Encyclopedia of Popular Music. Concise. Virgin Books, 1997, p. 1042/3. ISBN 1-85227-745-9.
- ↑ «Biography». Miklós Rózsa Society. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ Ruck, Jonathan. The Cello Word of Miklós Rózsa (en anglès). Indiana: Indiana University Bloomington, 2012, p. 7.
- ↑ «Miklós Rózsa Papers». Library.syr.edu. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ «American Composers Orchestra - David Raksin Remembers His Colleagues». Americancomposers.org, 18-04-1907. Arxivat de l'original el 2019-02-21. [Consulta: 7 març 2012].
- Bibliografia
- Suplement 1995-1996, pag. 154, de l'Enciclopèdia Espasa.
Enllaços externs[modifica]
- Web de la Miklós Rózsa Society
- David Raksin Remembers His Colleagues: Miklós Rózsa Arxivat 2019-02-21 a Wayback Machine.
- Miklós Rózsa's Filmo/Discography a SoundtrackCollector.com
- Centennial Tribute to Miklos Rózsa
- Vertlieb's Views: Miklos Rozsa[Enllaç no actiu]
- Guide to The Miklós Rózsa Papers a Syracuse University
- Interview with Miklós Rózsa, 27 juny 1987 (principalment sobre la seva música de concert)