Johnny Green

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohnny Green
Biografia
Naixement(en) John Waldo Green modifica
10 octubre 1908 modifica
Far Rockaway (Nova York) modifica
Mort15 maig 1989 modifica (80 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard
Horace Mann School (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCompositor, compositor de cançons, director d'orquestra, pianista, compositor de bandes sonores, músic, arreglista, director musical, productor de cinema, lletrista i instrumentista modifica
Activitat1930 modifica –
InstrumentPiano modifica
DiscogràficaMGM Records modifica
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0338004 IBDB: 11785
Musicbrainz: f84eb94a-1953-4955-94bc-e9385c4e43f8 Songkick: 77506 Discogs: 299701 Allmusic: mn0000820706 Modifica els identificadors a Wikidata
Aquest article tracta sobre Johnny Green. Vegeu-ne altres significats a «John Green».

Johnny Green, John Green, John Waldo Green o John W. Green (Nova York, 10 d'octubre de 1908Los Angeles (Califòrnia), 15 de maig de 1989) fou un compositor, arranjador, director d'orquestra, pianista i productor americà. La seva cançó més famosa va ser una de les seves primeres, "Body and Soul", que formava part de la revista musical Three's A Crowd (1930). Green va guanyar quatre premis Oscar per les seves composicions i un cinquè per la producció d'un curtmetratge musical.[1]

Biografia[modifica]

John Waldo Green va néixer a la ciutat de Nova York. Era fill de pares que es dedicaven a la música: Vivian Isidor Green (29 de juny de 1885 - 3 de gener de 1940)[2][3] i Irina (o Irma) Etelka Jellenik (12 d'abril de 1885 - 15 de novembre de 1947).[4]

Després dels estudis a la Universitat Harvard, on aprèn sobretot piano, l'any 1929 passa a ser el pianista acompanyant de la cantant i actriu Gertrude Lawrence, per a la qual compondrà l'any 1930 un dels seus primers grans èxits, Body and Soul, que esdevindrà un estàndard de jazz i serà seguit per altres cançons, com Out of Nowhere (1931) o I wanna be loved (1933), igualment clàssics del repertori. Als anys 30, serà també arranjador i acompanyant ocasional de Libby Holman i Ethel Merman, entre altres. Aquests mateixos anys, comença una carrera a la ràdio, participant en programes radiofònics i col·laborant, entre altres, amb Fred Astaire.

L'any 1930, comença a treballar per a Hollywood com a compositor, arranjador (orquestrador de Adolph Deutsch, per exemple) i director musical, en particular de la Paramount Pictures. L'any 1942, treballa a la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), i després, l'any 1946, a Universal Pictures, abans de tornar l'any 1949 a la MGM. Col·laborarà també amb Columbia Pictures. La seva última contribució al cinema, com a compositor, és per a un curtmetratge l'any 1972.

Com a director d'orquestra, és als anys 30 que dirigeix una orquestra popular. Dirigirà igualment l'Orquestra simfònica de la MGM (amb la qual gravarà moltes músiques de pel·lícules, per exemple de Noces reials l'any 1951 i de Brigadoon l'any 1954), així com d'altres grans orquestres americanes, de les quals l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles al Hollywood Bowl l'any 1949, l'Orquestra Simfònica de Chicago o l'Orquestra de Filadèlfia i, a Europa, l'Orquestra Simfònica de Londres. Va fer la seva última aparició pública com a director el 1988, dirigint conjuntament amb John Williams la Boston Pops Orchestra.

Com a compositor per al setè art, una de les seves partitures originals més conegudes és sens dubte la de l'Arbre de vida (1957, amb Elizabeth Taylor, Eva Marie Sant i Montgomery Clift), d'una gran dimensió sonora, composta per a cors i orquestra.[5] També té peces més "clàssiques": per exemple, Night Club: Six Impressions for Piano and Orchestra de 1932 (l'any 1933 fou interpretada per l'orquestra de Paul Whiteman, amb el compositor al piano), o Music for Elizabeth, fantasia per a piano i orquestra de 1942 (creada el mateix any per a l'Orquestra Simfònica de la CBS, dirigida per l'autor, amb Vera Brodsky al piano).

Durant la seva carrera, també va ser productor (de la Cerimònia dels Oscars — 1952 —, la primera emissió en directe per televisió el 1953), director musical de diverses cerimònies més d'Oscars, membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques (AMPAS) o, també a partir de 1931, membre de l'ASCAP (American Society of Composers, Authors, and Publishers).

Entre les seves múltiples contribucions al cinema com a arranjador, citem les pel·lícules musicals d’èxit Un americà a París (1951) o West Side story (1961) que li permetrà guanyar un Oscar (en guanyarà cinc en total - més vuit nominacions més - al llarg de la seva carrera). També va rebre un Premi Globus d'Or (1949) i un Grammy (1961, per West Side Story).

Filmografia (selecció)[modifica]

Com a compositor i/o arranjador i/o director musical.

Teatre[modifica]

Comèdies musicals a Broadway

  • 1931: Here goes the Bride, música de Johnny Green, lletra d'Edward Heyman, llibret de Peter Arno, orquestració de Conrad Salinger, direcció musical d'Adolph Deutsch, amb Eric Blore
  • 1933-1934: Murder at the Vanities, música de Richard Meyers, lletra d'Edward Heyman, llibret de Earl Carroll i Rufus King, música addicional inclosa de Victor Young i Johnny Green, amb Robert Cummings, Béla Lugosi
  • 1942: Beat the Band, música de Johnny Green, lletra de George Marion Jr., llibret de George Abbott i George Marion Jr.
  • 1942-1943: By Jupiter, música de Richard Rodgers, lletra de Lorenz Hart, llibret de Rodgers i Hart, direcció musical de Johnny Green, arranjaments de Clay Warnick i Johnny Green

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Academy Awards Database». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 8 febrer 2009. [Consulta: 8 gener 2016].
  2. https://familysearch.org/ark:/61903/1:1:2WMC-9GH - Vivian Isidor Green (New York, New York City Births, 1846-1909)
  3. An obituary for Vivian Isidor Green appeared in The New York Sun, issue of Thursday, January 4, 1940, p. 19, under the title Vivian Green is Dead at 55 - Was Noted Realty Operator and Builder - see: http://fultonhistory.com/Newspaper%2018/New%20York%20NY%20Sun/New%20York%20NY%20Sun%201940/New%20York%20NY%20Sun%201940%20-%200106.pdf
  4. https://familysearch.org/ark:/61903/1:1:2W5R-XPN - Irma Jellenik Green (New York, New York City Municipal Deaths, 1795-1949)
  5. Aquesta partitura va ser enregistrada pel compositor, al capdavant de l’Orquestra Simfònica i els cors de l’estudi de la MGM, el 1957. L’enregistrament es va reeditar com un àlbum de dos CD el 1989, amb el segell americà Preamble, ref. 2-PRCD 1781. El text que acompanya aquest àlbum (col·lecció privada) és una de les fonts, juntament amb l’IMDB i l’IBDB, d’aquest article.
  6. «John Green» (en anglès). Los Angeles Times.

Enllaços externs[modifica]