Premis Oscar de 1953

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentPremis Oscar de 1953
Tipus cerimònia dels Oscars
Data 25 març 1954
Número d'edició 26
Localització Hollywood Pantages Theatre Tradueix
New Century Theatre
Presentador Donald O'Connor (Los Angeles)
Fredric March (Nova York)
Donald O'Connor

Lloc web Lloc web
IMDB: ev0000003/1954
Modifica les dades a Wikidata

Els Premis Oscar de 1953 (en anglès: 26th Academy Awards) foren presentats el 25 de març de 1954 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al New Century Theatre de Nova York.

La cerimònia fou presentada per l'actor Donald O'Connor (Los Angeles) i Fredric March (Nova York).

Curiositats[modifica]

Aquesta fou la segona edició que la cerimònia fou televisada íntegrament per la cadena NBC.

Shirley Booth, presentadora del premi a millor actor, feu una connexió per televisió des de Filadèlfia, on es trobava de gira de teatre, i rebé el nom del guanyador per telèfon per part del presentador Donald O'Connor. Per la seva banda, Gary Cooper, presentador del premi a millor actriu, realitzà la introducció al premi mitjançant un vídeo gravat des de Mèxic, mentre O'Connor obrí el sobre a Los Angeles i digué el nom de la guanyadora.

La gran guanyadora de la nit fou D'aquí a l'eternitat de Fred Zinnemann fou la pel·lícula més nominada (13) i la més premiada de la nit (8 premis), empatant amb Allò que el vent s'endugué de Victor Fleming (1939) com la pel·lícula amb més premis. Aquesta pel·lícula a més aconseguí nominacions per a tots els seus actors, en categories principals i secundàries, aconseguint els premis a millors actors secundaris per Donna Reed i Frank Sinatra). Montgomery Clift i Burt Lancaster, ambdós nominats com a actors principals, perderen davant William Holden. El discurs d'acceptació del premi d'aquest últim és, fins al moment, el més curt de la història amb un senzill "Thank You" ("Gràcies").

Walt Disney aconseguí guanyar aquesta nit 4 premis, 2 per als seus documentals i 2 més per als seus curtmetratges.

Premis[modifica]

Millor pel·lícula Millor director
Burt Lancaster and Deborah Kerr in From Here to Eternity trailer.jpg
Fred Zinnemann 1940s.jpg
Millor actor Millor actriu
Holden 1952.jpg
Audrey Hepburn and Gregory Peck on Vespa in Roman Holiday trailer.jpg
Millor actor secundari Millor actriu secundària
Frank Sinatra in 1957.jpg
Donna Reed (Studio).jpg
Millor guió original Millor guió adaptat
Millor història Millor curtmetratge d'animació
  • Toot, Whistle, Plunk and Boom de Walt Disney
    • Christopher Crumpet de Stephen Bosustow
    • From A to Z-Z-Z-Z d'Edward Selzer
    • Rugged Bear de Walt Disney
    • The Tell Tale Heart de Stephen Bosustow
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica Millor banda sonora - Musical
Millor cançó original Millor so
Millor direcció artística - Blanc i Negre Millor direcció artística - Color
Jc portia brutus.png
Millor fotografia - Blanc i Negre Millor fotografia - Color
Jean Arthur in Shane 2.jpg
Millor vestuari - Blanc i Negre Millor vestuari - Color
Roman Holiday (1953) 1.jpg
Torin Thatcher in The Robe.jpg
Millor muntatge Millors efectes especials
The War of the Worlds (1953) trailer 1.jpg
Millor documental Millor curtmetratge documental
  • The Living Desert de Walt Disney
    • The Conquest of Everest de John Taylor, Leon Clore i Grahame Tharp
    • A Queen Is Crowned de Castleton Knight
  • The Alaskan Eskimo de Walt Disney
    • The Living City de John Barnes
    • Operation Blue Jay (U.S. Army Signal Corps)
    • They Planted a Stone de James Carr
    • The Word de John Healy i John Adams
Millor curtmetratge, un carret Millor curtmetratge, dos carrets
  • The Merry Wives of Windsor Overture de Johnny Green
    • Christ Among the Primitives de Vincenzo Lucci-Chiarissi
    • Herring Hunt (National Film Board of Canada)
    • Joy of Living de Boris Vermont
    • Wee Water Wonders de Jack Eaton
  • Bear Country de Walt Disney
    • Ben and Me de Walt Disney
    • Return to Glennascaul (Dublin Gate Theatre Prod.)
    • Vesuvius Express d'Otto Lang
    • Winter Paradise de Cedric Francis

Oscar Honorífic[modifica]

  • Pete Smith - per les seves enginyoses i picants observacions sobre l'escena d'Amèrica en la seva sèrie de "Pete Smith Specialties". [estatueta]
  • Joseph Breen - per la seva consciència, de ment oberta, que ha dignificat el Codi de Producció Cinematogràfica. [estatueta]
  • 20th Century-Fox - en reconeixement de la seva imaginació, teatralitat i prospectiva en la introducció de la tècnica revolucionaria coneguda com a Cinemascope. [estatueta]
  • Bell & Howell Company - per la seva feina pionera i èxits fonamentals en l'avanç de la indústria cinematogràfica. [estatueta]

Premi Irving G. Thalberg[modifica]

Presentadors[modifica]

Actuacions[modifica]

Múltiples nominacions i premis[modifica]

Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:

  • 13 nominacions: D'aquí a l'eternitat
  • 10 nominacions: Vacances a Roma
  • 6 nominacions: Lilí i Arrels profundes
  • 5 nominacions: Julius Caesar i La túnica sagrada
  • 3 nominacions: La guerra dels mons, Jane Calamitat, Melodies de Broadway, The Moon is Blue i Stalag 17
  • 2 nominacions: Above and Beyond, Call Me Madam, Els cavallers de la taula rodona, Martin Luther, Mogambo, The President's Lady, Titanic i La reina verge


Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:

  • 8 premis: D'aquí a l'eternitat
  • 3 premis: Vacances a Roma
  • 2 premis: La túnica sagrada


Notes[modifica]

  1. Inicialment s'atorgà la nominació i el premi a Ian McLellan Hunter, que donà la cara per Dalton Trumbo a conseqüència de la seva inclusió a la llista negra de Hollywood per la seva pertinença al Partit Comunista dels Estats Units. El desembre de 1992 l'Acadèmia decidí retirar la nominació i premi de McLellan Hunter i concedir-lo a Trumbo, sent entregat l'Oscar a la vídua de Trumbo el 10 de maig de 1993. [1]
  2. Inicialment s'inclogué Luis L'Amour, guionista de la pel·lícula en la categoria de millor història, si bé posteriorment el mateix guionista i productor qüestionaren aquesta nominació en basar-se el guió en un conte publicat per la revista "Collier's" el juliol de 1952, si bé no fou esmentat en els crèdits de la pel·lícula. Posteriorment la nominació fou retirada.[2]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premis Oscar de 1953 Modifica l'enllaç a Wikidata