Gene Tierney

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGene Tierney

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gene Eliza Tierney Modifica el valor a Wikidata
19 novembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1991 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Houston (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEmfisema pulmonar Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGlenwood Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAmerican Academy of Dramatic Arts
Chase Collegiate School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre, actriu de televisió, actriu de gènere, autobiògrafa, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata –  1980 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOleg Cassini (1941–1952)
Howard Lee (1960–1981), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParellaJohn Fitzgerald Kennedy (1946–1947) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcmgww.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000074 Allocine: 464 Rottentomatoes: celebrity/gene_tierney Allmovie: p70970 TCM: 191988 TV.com: people/gene-tierney IBDB: 62344 TMDB.org: 20124
Find a Grave: 2670 Modifica el valor a Wikidata

Gene Eliza Tierney (Brooklyn, Nova York, 19 de novembre de 1920 - Houston, Texas, 6 de novembre de 1991) fou una actriu de Hollywood, estrella de l'era daurada de la Meca del cinema, famosa per la seva bellesa. Segons el productor Darryl F. Zanuck, seria «inqüestionablement la dona més bella de la història del cinema». Va ser nominada a l'Oscar pel seu paper a la pel·lícula Que el cel la jutgi (1945).

Biografia[modifica]

Va néixer al barri novaiorquès de Brooklyn. El seu pare era un pròsper empresari d'assegurances i la seva mare treballa com a professora d'escola. La infància de Gene va ser molt feliç, amb uns pares que li compraven tots els seus capricis i l'enviaven a les millors escoles. Va estudiar a Connecticut i després va ampliar la seva formació durant diversos anys en una acadèmia suïssa. Després de tornar al seu país i completar els seus estudis a l'institut, la novaiorquesa va començar a actuar el 1939 al teatre impulsada pel seu pare, que va promocionar tot el que va poder a la seva filla perquè triomfés en l'escena de Broadway.

Després de diversos èxits en obres teatrals, és contractada per la Twentieth Century Fox i des de la primera pel·lícula té rols de protagonista. Debuta amb La venjança de Frank James, de Fritz Lang, on comparteix cartell amb Henry Fonda. A l'any següent comparteix cartell amb Paul Muni, a Hudson's Bay, d'Irving Pichel. Des d'aquest moment va intervenir en pel·lícules importants com Tobacco Road, de John Ford o The Shanghai Gesture, de Josef von Sternberg.

Destaquen les seves interpretacions al costat de les grans estrelles masculines de la Fox d'aquella època. Amb Tyrone Power treballaria a Son of Fury: The Story of Benjamin Blake, de John Cromwell, The Razor's Edge, d'Edmund Goulding, així com That Wonderful Urge, de Robert B. Sinclair. Amb Dana Andrews, intervindria en Laura, d'Otto Preminger, la pel·lícula que més fama li va atorgar, i per la qual se la recorda, tots dos compartirien protagonisme en Where the Sidewalk Ends, de nou en un film d'Otto Preminger, i en el The Iron Curtain, de William A. Wellman.

Els anys quaranta van ser molt fructífers per l'actriu, ja que va treballar en clàssics com la comèdia Heaven Can Wait d'Ernst Lubitsch, en aquesta ocasió al costat de Don Ameche, el melodrama Que el cel la jutgi, de John M. Stahl on componia un dels seus pocs papers de malvada, en aquest cas turmentant el seu marit, interpretat per Cornell Wilde, Tierney era turmentada al seu torn pel seu malvat promès, interpretat per Vincent Price, a Dragonwyck, de Joseph Leo Mankiewicz. Repetiria amb aquest director a El fantasma i la senyora Muir, on el fantasma era genialment interpretat per Rex Harrison. Tancaria aquesta gloriosa dècada amb Whirlpool, de nou amb el director d'origen austríac, Otto Preminger.

Els cinquanta començarien amb un altre clàssic, Night and the City, de Jules Dassin, amb Richard Widmark, si bé la importància dels seus títols en els anys cinquanta és força menor a la dels anys quaranta. Treballa amb el còmic Danny Kaye a On the Riviera, amb Ray Milland en el drama Close to My Heart, de William Keighley, i l'exòtica Martín el gautxo, de Jacques Tourneur. En aquests moments comença a treballar per a la Metro-Goldwyn-Mayer i amb dos dels seus principals estrelles: amb Spencer Tracy, a Plymouth Adventure, de Clarence Brown, i amb Clark Gable, a Never Let Me Go, de Delmer Davis.

Per aquesta època comencen els seus problemes de salut, així com la seva tempestuosa relació amb Ali Khan, de manera que els seus treballs es van a anar espaiant. Té un paper destacat en la superproducció Sinuhé, l'egipci, de Michael Curtiz, i The Left Hand of God, d'Edward Dmytryk, amb Humphrey Bogart de protagonista. Ingressa en un sanatori per a recuperar-se de la depressió soferta per la seva ruptura definitiva amb Ali Khan.

Després d'aquest període d'inquietud sentimental, l'actriu de Brooklyn va aconseguir oblidar Ali Khan i es va casar el 1960 amb el magnat del petroli texà Howard Lee, que s'acabava de divorciar d'una altra bellesa cinematogràfica, Hedy Lamarr. Es recupera i torna al cinema a principis dels seixanta per treballar de nou amb Otto Preminger en la pel·lícula Tempesta sobre Washington. Realitzaria dues pel·lícules més abans de retirar-se del cinema: Joguines a les golfes, de George Roy Hill i The Pleasure Seekers, de Jean Negulesco. Des de llavors va realitzar tot just un parell d'aparicions en alguna sèrie de televisió, fins a la seva mort, per un emfisema, esdevinguda el 1991, quan tenia setanta anys.

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Paper Director Altres actors Observacions
1940 La venjança de Frank James Eleanor Stone Fritz Lang Henry Fonda Technicolor
Hudson's Bay Barbra Hall Irving Pichel Paul Muni
Vincent Price
1941 Tobacco Road Ellie Mae Lester John Ford Charles Grapewin
Dana Andrews
Belle Starr Belle Starr Irving Cummings Randolph Scott
Dana Andrews
Technicolor
Sundown Zia Henry Hathaway Bruce Cabot
The Shanghai Gesture Victoria Charteris aka
Poppy Smith
Josef von Sternberg Walter Huston
1942 Son of Fury: The Story of Benjamin Blake Eve John Cromwell Tyrone Power
Rings on Her Fingers Susan Miller aka
Linda Worthington
Rouben Mamoulian Henry Fonda
Thunder Birds Kay Saunders William A. Wellman Preston Foster
John Sutton
Technicolor
China Girl Miss Young Henry Hathaway George Montgomery
1943 Heaven Can Wait Martha Strabel Van Cleve Ernst Lubitsch Don Ameche Technicolor
1944 Laura Laura Hunt Otto Preminger Dana Andrews
Clifton Webb
Vincent Price
1945 A Bell for Adano Tina Tomasino Henry King John Hodiak
Que el cel la jutgi Ellen Brent Harland John M. Stahl Cornel Wilde
Jeanne Crain
Vincent Price
Nominada − Oscar a la millor actriu
Technicolor
1946 Dragonwyck Miranda Wells Van Ryn Joseph L. Mankiewicz Walter Huston
Vincent Price
The Razor's Edge Isabel Bradley Maturin Edmund Goulding Tyrone Power
Anne Baxter
John Payne
1947 El fantasma i la senyora Muir Lucy Muir Joseph L. Mankiewicz Rex Harrison
George Sanders
Edna Best
1948 The Iron Curtain Anne Gouzenko William A. Wellman Dana Andrews
That Wonderful Urge Sara Farley Robert B. Sinclair Tyrone Power
1949 Whirlpool Ann Sutton Otto Preminger Richard Conte
José Ferrer
1950 Night and the City Mary Bristol Jules Dassin Richard Widmark
Where the Sidewalk Ends Morgan Taylor (Paine) Otto Preminger Dana Andrews
1951 The Mating Season Maggie Carleton McNulty Mitchell Leisen John Lund
Miriam Hopkins
Thelma Ritter
On the Riviera Lili Duran Walter Lang Danny Kaye Technicolor
The Secret of Convict Lake Marcia Stoddard Michael Gordon Glenn Ford
Close to My Heart Midge Seridan William Keighley Ray Milland
1952 Martín el gautxo Teresa Jacques Tourneur Rory Calhoun Technicolor
Plymouth Adventure Dorothy Bradford Clarence Brown Spencer Tracy
Van Johnson
Leo Genn
Technicolor
1953 Never Let Me Go Marya Lamarkina Delmer Daves Clark Gable
Personal Affair Kay Barlow Anth
1954 'Black Widow Iris Denver Nunnally Johnson Ginger Rogers CinemaScope
Deluxe color
Sinuhé, l'egipci Baketamon Michael Curtiz Jean Simmons
Victor Mature
Edmund Purdom
CinemaScope
Deluxe color
1955 The Left Hand of God Anne Scott Edward Dmytryk Humphrey Bogart CinemaScope
Deluxe color
1962 Tempesta sobre Washington Dolly Harrison Otto Preminger Henry Fonda
Walter Pidgeon
Franchot Tone
Panavision
1963 Joguines a les golfes Albertine Prine George Roy Hill Dean Martin
Four Nights of the Full Moon Sobey Martin Dan Dailey
1964 The Pleasure Seekers Jane Barton Jean Negulesco Ann-Margret CinemaScope
Deluxe color

Broadway[modifica]

Any Títol Gènere Paper Posada en escena
1938 What A Life! Comèdia Portador d'aigua George Abbott
1938 Camí de roses Drama/Comèdia George Abbott
1939 Mrs O' Brian Entertains Comèdia Molly O' Day George Abbott
1939 Ring Two Comèdia Peggy Carr George Abbott
1940 The Male Animal Comèdia Patricia Stanley Herman Shumlin

Televisió[modifica]

Any Títol Paper
1947 Sir Charles Mendl Show
1953 Toast of the Town Episodi #6.33
1954 The 26th Annual Academy Awards Presentadora: Costume Design Awards
1957 What's My Line? Episodi: "Mystery guest"
1960 General Electric Theater Ellen Galloway Episodi: "Journey to a Wedding"
1969 The F.B.I Faye Simpson Episodi: "Conspiracy of Silence"
Daughter of the Mind Lenore Constable
1974 The Merv Griffin Show
1979 The Merv Griffin Show
1980 The Tonight Show Starring Johnny Carson
The Mike Douglas Show
Dinah!
Scruples Harriet Toppington Minisèrie
1999 Biography "Gene Tierney: A Shattered Portrait"
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gene Tierney