Vés al contingut

Jacques Tourneur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacques Tourneur
Biografia
Naixement(fr) Jacques Thomas Modifica el valor a Wikidata
12 novembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Brageirac (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor, muntador, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata -
Família
PareMaurice Tourneur Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0869664 Allocine: 2852 Allmovie: p114444 TCM: 193367 AFI: 77165 TMDB.org: 10146
Find a Grave: 141096082 Modifica el valor a Wikidata

Jacques Tourneur (12è districte de París, 12 de novembre de 1904 - Brageirac, 19 de desembre de 1977) fou un director de cinema estatunidenc d'origen francès.

Biografia

[modifica]

Nascut a París, França, Tourneur era fill de Fernande Petit i del director de cinema Maurice Tourneur.[1] Als 10 anys, Jacques es va traslladar als Estats Units amb el seu pare.[1] Va començar una carrera al cinema mentre anava a l'institut com a extra i més tard com a guionista en diverses pel·lícules mudes.[1] Tant Maurice com Jacques van tornar a França després que el seu pare treballés a la pel·lícula The Mysterious Island el 1925.[1]

Va iniciar la seva trajectòria cinematogràfica als anys 20, va començar a treballar com a editor i assistent de direcció. Va debutar com a director a la pel·lícula francesa Tout ça ne va pas l'amour el 1931.[1] A principis de la dècada següent, va debutar com a director de curts i va realitzar algun llargmetratge sense gaire interès. A mitjan anys trenta però, es trasllada a Hollywood i, a més de treballar d'assistent de director en l'obra mestra de Jack Conway A Tale of Two Cities (1935), va començar a rodar (amb el pseudònim de Jack Tourneur) les seves primeres cintes, generalment curts, amb capital americà.

Tourneur va tornar a Hollywood el 1934 on va tenir un contracte amb Metro-Goldwyn-Mayer.[1] Mentre treballava com a director de segona unitat a la pel·lícula A Tale of Two Cities va conèixer el productor de cinema Val Lewton. Tourneur va fer el seu debut com a director a la pel·lícula de 1939 They All Come Out.[1] Després que Tourneur fos abandonat per MGM el 1941, va ser recollit per Lewton per filmar diverses pel·lícules de terror de baix pressupost aclamades per a RKO Pictures, com La dona pantera i I Passejant amb un zombie.[1] Cat People, tot i que considerada una pel·lícula B i feta amb un pressupost limitat, es va distingir per un estil d'il·luminació i cinematografia que ha estat imitat innombrables vegades. Tourneur va ser ascendit a la llista A a RKO, dirigint pel·lícules com Out of the Past i Berlin Express.[1] A la dècada de 1950, Tourneur es va convertir en director independent, filmant pel·lícules de diversos gèneres com Wichita, Anne of the Indies, Way of a Gaucho, Nightfall, El falcó i la fletxa, Stars In My Crown i La maledicció del diable.[1] Les seves dues últimes pel·lícules, fetes per a American International Pictures i protagonitzada per Vincent Price, van ser The Comedy of Terrors (1963) i War-Gods of the Deep (1965).[1]

Després dels seus últims dies treballant per al cinema, Tourneur va començar a dirigir episodis de televisió.[1] Tourneur va filmar episodis de The Barbara Stanwyck Show, Bonanza, The Twilight Zone i The Alaskans. El crèdit final del director de Tourneur va ser per a un episodi de T.H.E. Cat el 1966.[1] Tourneur després es va retirar i va tornar a França.[1]

Va conèixer la seua dona, l'actriu Christiane Virideau, mentre assistia el seu pare en la producció del pel·lícula alemany de 1929 Das Schiff der Verlorenen Menschen. Tourneur va morir el 1977 a Bergerac al departament de la Dordonya a França.

Filmografia

[modifica]
Llargmetratges
Any Pel·lícula Comentaris
1931 Tout ça ne vaut pas l'amour
1933 Toto
Pour être aimé
1934 Les Filles de la concierge
1938 They All Come Out
1939 Nick Carter, Master Detective
1940 Phantom Raiders
1941 Doctors Don't Tell
1942 Cat People
1943 Passejant amb un zombie (I Walked with a Zombie)
The Leopard Man
1944 Days of Glory
Experiment Perilous
1946 Terra generosa (Canyon Passage)
1947 Retorn al passat (Out of the Past)
1948 Berlin Express
1949 Easy Living
1950 Stars In My Crown
El falcó i la fletxa (The Flame and the Arrow')
1951 Circle of Danger
La dona pirata (Anne of the Indies)
1952 Martín el gautxo (Way of a Gaucho)
1953 Cita a Honduras (Appointment in Honduras)
1955 Stranger on Horseback
Wichita
1956 Una pistola a l'alba (Great Day in the Morning)
1957 Nightfall
La maledicció del diable (Night of the Demon)
1958 Els fabricants de por (The Fearmakers)
1959 Timbuktu
Frontier Rangers
La batalla de Marató (La battaglia di Maratona)
1964 The Comedy of Terrors
1965 War-Gods of the Deep
Curtmetratges
Any Pel·lícula Comentaris
1936 The Jonker Diamond
Harnessed Rhythm
Master Will Shakespear
Killer Dog
1937 The Grand Bounce
The Boss Didn't Say Good Morning
The King Without a Crown
The Rainbow Pass
Romance of Radium
The Man in the Barn
What Do You Think?
1938 What Do You Think? (Number Three)
The Ship That Died
The Face Behind the Mask
What Do You Think?: Tupapaoo
Strange Glory
Think It Over
1939 Yankee Doodle Goes to Town
1942 The Incredible Stranger
The Magic Alphabet
1944 Reward Unlimited

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Earnshaw 2004, p. 102.

Bibliografia

[modifica]

 * Earnshaw, Tony. Beating the Devil: The Making of Night of the Demon. Tomahawk Press, 2004. ISBN 0-9531926-1-X.