Laura (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLaura
Laura Preminger.jpg
Fitxa
Direcció Otto Preminger
Protagonistes
Producció Otto Preminger
Dissenyador de producció Leland Fuller
Guió Jay Dratler
Samuel Hoffenstein
Elizabeth Reinhardt
Basat en la novel·la de Vera Caspary
Música David Raksin
Emil Newman (Director musical)
Fotografia Joseph LaShelle
Muntatge Louis R. Loeffler
Productora 20th Century Fox
Distribuïdor 20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1944
Durada 88 minuts
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en Laura Tradueix
Gènere Cinema negre
Lloc de la narració Nova York
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0037008 Filmaffinity: 933523 Allocine: 393 Rottentomatoes: m/1012007-laura Mojo: laura Allmovie: v28479 TCM: 81004
Modifica les dades a Wikidata

Laura és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1944.

Argument[modifica]

El detectiu Mark McPherson investiga l'assassinat de Laura, una elegant i seductora dona que apareix morta al seu apartament. McPherson elabora un retrat mental de la jove a partir de les declaracions dels seus familiars. El suggestiu retrat de Laura, que penja de la paret del seu apartament, també l'ajuda en aquesta tasca.[1]

Comentaris[modifica]

Magistral melodrama d'intriga que combina una construcció refinada i rigorosa amb un poder de suggestió que transcendeix en tot moment l'anècdota dramàtica. En l'equilibri entre el racionalisme d'una acció gairebé cartesiana i la irracionalitat dels suggeriments gairebé fantasmagòrics resideix el prodigi de la seva perfecció.

Iniciada per Rouben Mamoulian, la pel·lícula centra el misteri al voltant del personatge femení que dóna títol al film, una dona que obsessiona tots els homes que s'acosten a la seva personalitat i figura, des del sentiment necròfil del policia encarregat de la investigació, fins al sincer entusiasme amorós d'un seductor gigoló de refinat port, passant per l'ofuscació paranoica d'un madur i gelós escriptor, ple d'agudesa i cultura que es veurà arrossegat per una malsana pertorbació passional.

Un magnífic guió amb enginyosos diàlegs i l'esplèndida fotografia del gran Joseph LaShelle (que va aconseguir el seu únic Oscar amb aquest títol), doten el relat d'un to enigmàtic que arriba a la seva màxima expressió amb l'aparició quasi fantasmal de la bella Gene Tierney al costat del quadre que presideix el saló on transcorre gairebé tota l'acció.

Repartiment[modifica]

I, entre els actors no acreditats:

Referències[modifica]

  1. «   Laura  ». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]