Anatomia d'un assassinat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngAnatomy of a Murder
Anatomia d'un assassinat
Anatomy of a Murder.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Otto Preminger
Protagonistes James Stewart
Lee Remick
Ben Gazzara
Arthur O'Connell
George C. Scott
Producció Otto Preminger
Disseny de producció Howard Bristol
Guió Història:
John D. Voelker
Guió:
Wendell Mayes
Música Duke Ellington
Fotografia Sam Leavitt (Blanc i negre)
Muntatge Louis R. Loeffler
Distribuïdora Columbia Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1959
Durada 160 minuts
Idioma original anglès
Temàtica
Gènere Drama judicial
Lloc de la narració Michigan
Palmarès
Nominacions
Premis National Film Registry
Més informació
IMDB Fitxa 8.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.1/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Anatomia d'un assassinat (títol original en anglès Anatomy of a Murder) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1959.

Argument[1][modifica | modifica el codi]

A Thunder Bay és detingut, sota l'acusació d'assassinat, el tinent Manion (Ben Gazzara). A aquest se'l culpa d'haver assassinat fredament el violador de la seva dona. Laura (Lee Remick), la dona del tinent, aconsegueix que l'advocat Paul Biegler (James Stewart), que té molt prestigi dins dels ambients jurídics, accepti la defensa de l'acusat.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Una de les pel·lícules de judicis més aclamades de la història del cinema. Excel·lent melodrama judicial que va adaptar una novel·la de Robert Traver (pseudònim de John D. Voelker, membre del Tribunal Suprem de Michigan). Inscrit en la millor tradició del seu director, destaca el rigor gairebé matemàtic de la seva composició, en la qual no s'evidencia cap fissura. També sorprèn la barreja d'ironia i escepticisme que presideix el seu desenvolupament, tancant una aguda reflexió sobre la Justícia. No menys notable és la banda sonora de Duke Ellington, que té una breu aparició.

Va ser controvertida en el seu dia per fer ús manifest a la pantalla de paraules fins aleshores no escoltades com calces, violació i espermatogènesi, i continua sent una incisiva, amarga, forta i intel·ligent dissecció del sistema jurídic americà. La pel·lícula és sofisticada per la seva època, com per exemple el sorprenent disseny dels títols o la jazzística banda sonora de Duke Ellington.

Destaquen Stewart i Scott (tots dos nominats a l'Oscar) per la manera d'actuar tal com ho fan els advocats, com si fossin estrelles, assumint personalitats que exageren els seus éssers interiors i sospesant l'efecte que cada rauxa i cada objecció tenen en els pobres tipus de 'estrada del jurat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

James Stewart al film

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anatomy of a Murder». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia d'un assassinat Modifica l'enllaç a Wikidata