Anatomia d'un assassinat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAnatomia d'un assassinat
Anatomy of a Murder
Anatomy of a Murder.jpg
Fitxa
DireccióOtto Preminger
Protagonistes
James Stewart
Lee Remick
Ben Gazzara
Arthur O'Connell
George C. Scott
ProduccióOtto Preminger
Dissenyador de produccióHoward Bristol Modifica el valor a Wikidata
GuióHistòria:
John D. Voelker
Guió:
Wendell Mayes
MúsicaDuke Ellington
FotografiaSam Leavitt (Blanc i negre)
MuntatgeLouis R. Loeffler
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1959
Durada160 minuts
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama judicial
Lloc de la narracióMichigan Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0052561 Filmaffinity: 616632 Allocine: 117 Rottentomatoes: m/anatomy-of-a-murder Mojo: anatomyofamurder Allmovie: v2176 TCM: 3737 TV.com: movies/anatomy-of-a-murder Modifica els identificadors a Wikidata

Anatomia d'un assassinat (títol original en anglès Anatomy of a Murder) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1959.

Argument[1][modifica]

A Thunder Bay és detingut, sota l'acusació d'assassinat, el tinent Manion (Ben Gazzara). A aquest se'l culpa d'haver assassinat fredament el violador de la seva dona. Laura (Lee Remick), la dona del tinent, aconsegueix que l'advocat Paul Biegler (James Stewart), que té molt prestigi dins dels ambients jurídics, accepti la defensa de l'acusat.

Comentaris[modifica]

Una de les pel·lícules de judicis més aclamades de la història del cinema. Excel·lent melodrama judicial que va adaptar una novel·la de Robert Traver (pseudònim de John D. Voelker, membre del Tribunal Suprem de Michigan). Inscrit en la millor tradició del seu director, destaca el rigor gairebé matemàtic de la seva composició, en la qual no s'evidencia cap fissura. També sorprèn la barreja d'ironia i escepticisme que presideix el seu desenvolupament, tancant una aguda reflexió sobre la Justícia. No menys notable és la banda sonora de Duke Ellington, que té una breu aparició.

Va ser controvertida en el seu dia per fer ús manifest a la pantalla de paraules fins aleshores no escoltades com calces, violació i espermatogènesi, i continua sent una incisiva, amarga, forta i intel·ligent dissecció del sistema jurídic americà. La pel·lícula és sofisticada per la seva època, com per exemple el sorprenent disseny dels títols o la jazzística banda sonora de Duke Ellington.

Destaquen Stewart i Scott (tots dos nominats a l'Oscar) per la manera d'actuar tal com ho fan els advocats, com si fossin estrelles, assumint personalitats que exageren els seus éssers interiors i sospesant l'efecte que cada rauxa i cada objecció tenen en els pobres tipus de 'estrada del jurat.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Anatomy of a Murder». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia d'un assassinat