Anatomia d'un assassinat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAnatomia d'un assassinat
Anatomy of a Murder Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióOtto Preminger Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióOtto Preminger Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHoward Bristol Modifica el valor a Wikidata
GuióWendell Mayes i John D. Voelker Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDuke Ellington Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSam Leavitt Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLouis R. Loeffler Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada160 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació8.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAnatomy of a Murder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, drama, cinema judicial i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMichigan Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0052561 Filmaffinity: 616632 Allocine: 117 Rottentomatoes: m/anatomy-of-a-murder Letterboxd: anatomy-of-a-murder Mojo: anatomyofamurder Allmovie: v2176 TCM: 3737 Metacritic: movie/anatomy-of-a-murder TV.com: movies/anatomy-of-a-murder AFI: 52812 TMDB.org: 93 Modifica el valor a Wikidata

Anatomia d'un assassinat (títol original en anglès Anatomy of a Murder) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1959.

Argument[1][modifica]

A Thunder Bay és detingut, sota l'acusació d'assassinat, el tinent Manion (Ben Gazzara). A aquest se'l culpa d'haver assassinat fredament el violador de la seva dona. Laura (Lee Remick), la dona del tinent, aconsegueix que l'advocat Paul Biegler (James Stewart), que té molt prestigi dins dels ambients jurídics, accepti la defensa de l'acusat.

Comentaris[modifica]

Una de les pel·lícules de judicis més aclamades de la història del cinema.

Va ser controvertida en el seu dia per fer ús manifest a la pantalla de paraules fins aleshores no escoltades com calces, violació i espermatogènesi, i continua sent una incisiva, amarga, forta i intel·ligent dissecció del sistema jurídic americà. La pel·lícula és sofisticada per la seva època, com per exemple el sorprenent disseny dels títols o la jazzística banda sonora de Duke Ellington.

Destaquen Stewart i Scott (tots dos nominats a l'Oscar) per la manera d'actuar tal com ho fan els advocats, com si fossin estrelles, assumint personalitats que exageren els seus éssers interiors i sospesant l'efecte que cada rauxa i cada objecció tenen en els pobres tipus d'estrada del jurat.

Repartiment[modifica]

James Stewart al film
Brooks West, George C. Scott i James Stewart al film

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Anatomy of a Murder». The New York Times.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «The 32nd Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia d'un assassinat