Anatomia d'un assassinat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAnatomia d'un assassinat
Anatomy of a Murder
Anatomy of a Murder.jpg
Fitxa
Director Otto Preminger
Papers destacats
Productor Otto Preminger
Dissenyador de producció Howard Bristol
Guionista Història:
John D. Voelker
Guió:
Wendell Mayes
Compositor Duke Ellington
Director de fotografia Sam Leavitt (Blanc i negre)
Editor de la pel·lícula Louis R. Loeffler
Empresa productora Columbia Pictures
Distribuïdor Columbia Pictures
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1959
Durada 160 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Relació d'aspecte pantalla ampla
Descripció
Gènere artístic Drama judicial
Subjecte representat Michigan
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 8.2/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 8.1/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Anatomia d'un assassinat (títol original en anglès Anatomy of a Murder) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1959.

Argument[1][modifica]

A Thunder Bay és detingut, sota l'acusació d'assassinat, el tinent Manion (Ben Gazzara). A aquest se'l culpa d'haver assassinat fredament el violador de la seva dona. Laura (Lee Remick), la dona del tinent, aconsegueix que l'advocat Paul Biegler (James Stewart), que té molt prestigi dins dels ambients jurídics, accepti la defensa de l'acusat.

Comentaris[modifica]

Una de les pel·lícules de judicis més aclamades de la història del cinema. Excel·lent melodrama judicial que va adaptar una novel·la de Robert Traver (pseudònim de John D. Voelker, membre del Tribunal Suprem de Michigan). Inscrit en la millor tradició del seu director, destaca el rigor gairebé matemàtic de la seva composició, en la qual no s'evidencia cap fissura. També sorprèn la barreja d'ironia i escepticisme que presideix el seu desenvolupament, tancant una aguda reflexió sobre la Justícia. No menys notable és la banda sonora de Duke Ellington, que té una breu aparició.

Va ser controvertida en el seu dia per fer ús manifest a la pantalla de paraules fins aleshores no escoltades com calces, violació i espermatogènesi, i continua sent una incisiva, amarga, forta i intel·ligent dissecció del sistema jurídic americà. La pel·lícula és sofisticada per la seva època, com per exemple el sorprenent disseny dels títols o la jazzística banda sonora de Duke Ellington.

Destaquen Stewart i Scott (tots dos nominats a l'Oscar) per la manera d'actuar tal com ho fan els advocats, com si fossin estrelles, assumint personalitats que exageren els seus éssers interiors i sospesant l'efecte que cada rauxa i cada objecció tenen en els pobres tipus de 'estrada del jurat.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Anatomy of a Murder». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia d'un assassinat Modifica l'enllaç a Wikidata