Lee Remick

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLee Remick
Lee Remick in The Long Hot Summer 2.jpg
Lee Remick a El llarg i càlid estiu (1958)
Dades biogràfiques
Naixement Lee Ann Remick
14 de desembre de 1935
Quincy, Massachusetts (EUA)
Mort 1 de juliol de 1991(1991-07-01) (als 55 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Causa de mort Càncer de ronyó i Càncer de fetge
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Barnard College
Activitat professional
Ocupació Actriu, actriu de gènere, actriu de televisió, actriu de teatre i actriu de cinema
Dades familiars
Cònjuge Bill Colleran (1957–1968)
Kip Gowans (1970–1991)
Premis i reconeixements
Globus d'Or
Millor actriu de televisió - Drama
1974 - The Blue Knight
1976 - Jennie: Lady Randolph Churchill
Festival de Sant Sebastià
Millor actriu
1963 - Days of Wine and Roses

IMDB: 1665
Modifica dades a Wikidata

Lee Ann Remick (Quincy, Massachusetts, 14 de desembre de 1935 - Los Angeles, Califòrnia, 2 de juliol de 1991) fou un actriu estatunidenca.

Biografia[modifica]

Després d'estudiar ball va debutar al teatre i a la televisió abans de donar el salt al cinema gràcies a Elia Kazan, que la va fer debutar a Un rostre en la multitud (1957) al costat del també debutant Andy Griffith. La seva sensual aparició va fer de Remick la intèrpret femenina revelació de la temporada (va ser presentada a la premsa com "la resposta americana" a la francesa Brigitte Bardot), i aquest estatus va ser confirmat en aquest final de dècada amb les seves participacions en El llarg i càlid estiu (1958) de Martin Ritt, Anatomia d'un assassinat (1959) d'Otto Preminger, i These Thousand Hills (1959) de Richard Fleischer.

El 1957 es va casar amb el productor i director Bill Collera amb el que va tenir dos fills. Se'n divorciaria onze anys després.

En els anys 60 va demostrar el seu talent interpretatiu en pel·lícules com Riu Salvatge (1960) amb Montgomery Clift i Elia Kazan a la direcció, Dies de vi i roses (1962), una pel·lícula amb temàtica alcohòlica coprotagonitzada per Jack Lemmon i dirigida per Blake Edwards que li va valer una nominació a l'Oscar; Experiment in Terror (1962) també d'Edwards i amb Glenn Ford, The Running Man (1963) de Carol Reed, Wheeler Dealers (1963 ) d'Arthur Hiller, Baby the Rain Must Fall (1965) de Robert Mulligan, The Detective (1968) de Gordon Douglas, o No Way to Treat a Lady (1968) de Jack Smight.

En aquest decenni també va tornar a la pantalla petita i als escenaris de Broadway, on va brillar i va ser recompensada amb una nominació als premis Tony per la seva actuació a l'obra Wait untill Dark.

L'alternança entre mitjans va continuar en la dècada dels 70, època en què Lee va intensificar les seves aparicions televisives. Al cinema van destacar títols com Casta invencible (1971) de Paul Newman, The Omen (1976) de Richard Donner, Telèfon (1977) de Don Siegel o Els europeus (1979) de James Ivory.

Durant els anys 80 i 90 va seguir intervenint gairebé en exclusiva en produccions televisives i ella mateixa, al costat de Peter Duchow i James Garner, va fundar el 1988 la seva pròpia productora.

Després de divorciar-se de Collera el 1968, es va casar amb William Rory Gowans el 1970, que el deixà vidu el 2 de juliol de 1991 quan l'actriu de Massachusetts va morir de càncer a Los Angeles. Tenia només 55 anys.

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lee Remick Modifica l'enllaç a Wikidata