Graciela Borges

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGraciela Borges
Graciela Borges.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Graciela Noemí Zabala Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Dolores (Argentina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsSusana Naidich Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJuan Manuel Bordeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0096559 Allocine: 30902 Allmovie: p7436 63204
Twitter: borgesgra Musicbrainz: 7cded1c2-2071-44da-beb8-01b3149e4bc8 Modifica el valor a Wikidata

Graciela Noemí Zabala, coneguda pel seu nom artístic Graciela Borges (Dolores, 10 de juny de 1941), és una llorejada actriu argentina de cinema i televisió. Destacada pel seu talent i gran atractiu, va encarnar la bellesa argentina dels anys seixanta i la seva participació en diversos films la va convertir en l'actriu més famosa del cinema nacional d'aquesta època.

Al llarg de la seva reeixida carrera va realitzar més de 60 films i en 2006 va ser distingida per la revista Vogue de França, en una de les seves edicions, com «la gran actriu del cinema argentí».

Vida personal[modifica]

El cognom de Graciela Borges és una gentilesa de l'escriptor Jorge Luis Borges després que el pare de l'actriu li prohibís usar el propi, en iniciar la seva carrera com a tal, als 14 anys.[1][2][3]

Es va casar als 20 anys amb el corredor d'automobilisme Juan Manuel Bordeu, amb qui va tenir al seu únic fill: Juan Cruz Bordeu. Va ser parella del director de cinema Raúl de la Torre i del futbolista Marcos Gutiérrez.

En 2010, Graciela Borges va confessar que cap a 1966, quan vivia a Londres, va tenir un affaire amb el músic britànic Paul McCartney, del grup The Beatles.[4][5]

Trajectòria[modifica]

Graciela Borges amb Palito Ortega a la pel·lícula El Rey en Londres, de 1966.

Va debutar a Una cita con la vida d'Hugo del Carril amb Gilda Lousek, saltant totes dues a la popularitat com a símbol de la nova bellesa argentina. En els seus començaments va rebre l'oferta de Carlo Ponti per a filmar en Europa, proposta que mai es va concretar.

Va ser la musa de Leopoldo Torre NilsonFin de fiesta; Piel de verano— i després de Raúl de la Torre, per als qui va protagonitzar alguns dels més importants films d'aquests realitzadors fonamentals del cinema nacional.

A més va treballar amb altres directors com Leonardo Favio, Manuel Antín, Mario Soffici, Lucas Demare, Fernando Ayala, Luis Saslavsky, Alejandro Doria, Ricardo Wullicher, Javier Torre, Lucrecia Martel, Luis Ortega, Daniel Burman i Juan José Campanella.

Va formar parella professional amb els principals actors del cinema de l'Argentina, destacant-se especialment les seves actuacions amb Lautaro Murúa i Alfredo Alcón, a més d'Alberto de Mendoza, Jorge Salcedo, Federico Luppi, Walter Vidarte, Luis Brandoni, Duilio Marzio i Rodolfo Bebán.

En televisió es va destacar a Tres destinos dirigida per María Herminia Avellaneda el 1966, Alta Comedia; la seva participació en teatre ha estat mínima recordant-la-hi en Cartas de amor, i amb Nito Artaza. És a més conductora radial.

És padrina musical i musa inspiradora del jove grup musical Graciela Borges Band, creat en 2009.

En 2011, va participar en el capítol final de la primera temporada de la telecomedia El hombre de tu vida.

Principals distincions i premis[modifica]

Filmografia[modifica]

Graciela Borges a Zafra de Lucas Demare, 1958.
Graciela Borges a Piel de verano de Leopoldo Torre Nilsson, 1961.
Graciela Borges a Circe de Manuel Antín, 1964.
Graciela Borges en El dependiente de Leonardo Favio, 1969.

Ràdio[modifica]

  • 2014-present: Una mujer, Radio Nacional.

Televisió[modifica]

Graciela Borges fotografiada per Annemarie Heinrich en 1971.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graciela Borges