Piel de verano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPiel de verano

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLeopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alfredo Alcón
Graciela Borges
Pedro Laxalt
Henny Trayles Modifica el valor a Wikidata
ProduccióLeopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
GuióLeopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBébé López Fürst
FotografiaOscar Melli
MuntatgeJacinto Cascales (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraProducciones Ángel
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1961 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0055299 Filmaffinity: 316033 Letterboxd: summerskin Allmovie: v106085 TCM: 563771 AFI: 22205 TMDB.org: 261415 Modifica el valor a Wikidata

Piel de verano és una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Leopoldo Torre Nilsson sobre el seu propi guió segons el conte Convalecencia de Beatriz Guido, que es va estrenar el 31 d'agost de 1961 i que va tenir com a protagonistes a Alfredo Alcón, Graciela Borges, Franca Boni i Pedro Laxalt. Va estar a càrrec de la càmera el futur director de fotografia i de cinema Aníbal Di Salvo.[1]

La pel·lícula va ser seleccionada com a entrada argentina per al Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1961, però no va ser acceptada com a nominada.[2]

Argument[modifica]

A Punta del Este, la Marcela, una jove estudiant, prefereix les alegries de la platja a les classes escolars. La seva àvia sacseja els seus hàbits oferint-li un tracte estrany: vetllar pels últims dies de Martín, el fill del seu amant, que pateix una malaltia incurable. La Marcela també haurà de simular la passió amorosa a canvi d'una estada a París, totes les despeses pagades, i una col·lecció del modista Dior.[3]

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

El crític Antonio A. Salgado va comentar a Tiempo de Cine:

« ”Falta calor en aquest film més preocupat a copiar una tècnica intimista apresa d'Antonioni que a crear una atmosfera d'angoixa i solitud.”[3] »

La crònica de La Nación afirmava:

« ”Llenguatge brillant, gairebé satíric posseït d'una intensitat excepcional en la definició del clima, però emmalalteix també de febleses. Des del punt de vista de la seva integritat no arriba a superar a films com La casa del ángel o La mano en la trampa.”[3] »

A l'edició de juny de 1988 de National Film Theatre es va comentar:

« ”Torre Nilsson realitza un tall triomfant del seu passat barroc i explora un món sensualment fresc i brillant dels calents dies d'estiu, de les festes a la platja i d'actuacions veloces.”[3] »

Referències[modifica]

  1. ↑ M. Oms : Leopoldo Torre Nilsson, in : Premier Plan, n°26, Lyon, décembre 1962.
  2. ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Piel_de_verano&oldid=33432401»