El lado oscuro del corazón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl lado oscuro del corazón
Fitxa
DireccióEliseo Subiela Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRoger Frappier i Suzanne Dussault Modifica el valor a Wikidata
GuióEliseo Subiela Modifica el valor a Wikidata
MúsicaOsvaldo Montes compositor Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina i Canadà Modifica el valor a Wikidata
Estrena1992 Modifica el valor a Wikidata
Durada127 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0104662 Filmaffinity: 450929 Allocine: 17373 Rottentomatoes: m/the_dark_side_of_the_heart Letterboxd: the-dark-side-of-the-heart Allmovie: v154142 TCM: 521226 TMDB.org: 74938 Modifica el valor a Wikidata

El lado oscuro del corazón és una pel·lícula argentino-canadenca dramàtico-surrealista escrita i dirigida per Eliseo Subiela i protagonitzada per Darío Grandinetti, Sandra Ballesteros, Nacha Guevara, André Mélançon i Jean Pierre Reguerraz. Es va estrenar el 21 de maig de 1992. La trama està basada principalment en la poètica de Oliverio Girondo, i en menor mesura en poemes de Mario Benedetti i Juan Gelman. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Oliverio (Grandinetti), un poeta bohemi, recorre Buenos Aires amb els seus amics, assetjat per la mort, buscant una dona capaç de "volar". En el transcurs de la pel·lícula, la poesia de Mario Benedetti, Juan Gelman i Oliverio Girondo es barreja amb els llocs més espessos de la quotidianitat artística argentina i uruguaiana. Des del rostit, fins als desmanegats bars de Buenos Aires i Montevideo. Entrellaçada a vegades amb la ficció, només per poder mostrar de la millor manera possible el pensament del personatge central.

La història es desenvolupa en les anades i vingudes de Oliverio, a través del seu món, en el qual, canviar aliment per poesia, o demanar en vers monedes per les cantonades del carrer, veure a Mario Benedetti recitant els seus poemes en alemany, veure escultures genèsiques, parlar amb vaques, i conversar amb la mort, semblen part d'un dia qualsevol en la vida d'un poeta. [2]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Millor Actor
  • Premi Fipresci, Festival de l'Havana 1992.
  • Festival de Biarritz, França 1992.
Millor Actriu
  • Festival de Biarritz, França 1992.
Millor Director
  • Festival de Bergamo, Itàlia 1993.

Crítica[modifica]

  • "Un film excepcional en totes les dimensions imaginables, estimulant i sorprenent; de gran perfecció, inspiració i llibertat." [3]
  • "Preciosa, reflexiva (...) Obscuramente entretinguda i decididament sexy"[4]
  • "Imatges bellíssimes, inventiva fecunda, amb centelleigs poètics i fantasia. Subiela, eixelebradament imaginatiu, fortifica el plaer." [5]

Referències[modifica]

  1. «El lado oscuro del corazón». esadir.cat.
  2. «El lado oscuro del corazón». Allociné.
  3. Oliveri, Ricardo García «El lado oscuro del corazón». Clarín.
  4. «El lado oscuro del corazón». Los Angeles Times.
  5. Ghitta, Víctor Hugo «El lado oscuro del corazón». La Nación.