Infancia clandestina
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Benjamín Ávila  |
| Protagonistes | |
| Producció | Luis Puenzo |
| Guió | Benjamín Ávila i Marcelo Müller |
| Distribuïdor | Good Films i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina, Brasil i Espanya |
| Estrena | 2011 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema romàntic |
| Tema | Terrorisme d'Estat a l'Argentina a les dècades de 1970 i 1980 i Procés de Reorganització Nacional |
| Lloc de la narració | Argentina |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Lloc web | infanciaclandestina.com |
       | |
Infancia clandestina és una pel·lícula argentina històrica-dramàtica coescrita i dirigida per Benjamín Ávila i protagonitzada per Natalia Oreiro, César Troncoso, Cristina Banegas, Ernesto Alterio i Teo Gutiérrez Romero.[1]
A més de guanyar nombrosos premis va ser precandidata argentina a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa,[2] i també va ser nominada al Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana.[3]
Sinopsi
[modifica]La història, que transcorre durant l'última dictadura militar argentina (1976-83), és narrada per Juan, un nen de 9 anys que viu a l'Argentina. Juan està clandestí, i per això té un altre nom igual que tota la seva família: la seva mamà Charo, el seu papà Daniel i el seu adorat Oncle Beto. Juan es diu Ernesto. Al barri i a l'escola el coneixen així. Però a la seva casa és simplement Juan. Aquests dos mons en els quals Juan i Ernesto conviuen, eventualment col·lideixen i es retroalimenten durant el clima de la contraofensiva de Montoneros en 1979, quan els seus pares, tots dos pertanyents a l'organització, decideixen tornar a l'Argentina. Al poc temps arriba un punt en què Juan no podrà sostenir més els seus dos mons, i voldrà començar la seva pròpia clandestinitat amb el seu gran amor, María, una nena que coneix a l'escola.
Repartiment
[modifica]- Natalia Oreiro - Cristina
- César Troncoso - Horacio
- Ernesto Alterio - Tío Beto
- Teo Gutierrez Moreno - Juan
- Violeta Palukas - María
- Cristina Benegas - Abuela
- Mayana Neiva - Carmen
Premis i nominacions
[modifica]Entre altres festivals, aquesta pel·lícula va participar del Primer Festival Internacional UNASUR Cinema que es va realitzar en San Juan, l'Argentina, al setembre de 2012, on va obtenir el premi a "Millor llargmetratge de ficció".[4] Además obtuvo los siguientes premios:[5]
| Any | Categoria | Receptor | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2013 | Millor Pel·lícula | Guanyador | |
| Millor Director | Benjamí Avila | Guanyador | |
| Millor Actor | Ernesto Alterio | Nominat | |
| Millor Actriu | Natalia Oreiro | Guanyador | |
| Millor Actor de Repartiment | César Troncoso | Nominat | |
| Millor Actriu de Repartiment | Cristina Banegas | Guanyador | |
| Revelació masculina | Teo Gutiérrez Moreno | Nominat | |
| Millor Guió Original | Benjamí Ávila i Marcelo Muller | Guanyador | |
| Millor fotografia | Iván Gierasinchuk | Nominat | |
| Millor muntatge | Gustavo Giani | Nominat | |
| Millor direcció d'art | Yamila Fontán | Nominat | |
| Millor so | Fernando Soldevila | Nominat | |
| Millor vestuari | Ludmila Fincic | Nominat | |
| Any | Categoria | Receptor | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2012 | Millor Pel·lícula | Guanyador | |
| Millor Director | Benjamí Avila | Guanyador | |
| Millor Actor | Ernesto Alterio | Guanyador | |
| Millor Actriu | Natalia Oreiro | Guanyador | |
| Millor Actor de Repartiment | César Troncoso | Guanyador | |
| Millor Actriu de Repartiment | Cristina Banegas | Guanyador | |
| Millor Actor Revelació | Teo Gutiérrez Moreno | Nominat | |
| Millor Actriu Revelació | Violeta Palukas | Nominada | |
| Millor Guió Original | Benjamí Ávila i Marcelo Müller | Guanyadors | |
| Millor Fotografia | Iván Gieransichuk | Nominat | |
| Millor Muntatge | Gustavo Giani | Guanyador | |
| Millor Direcció Artística | Yamila Fontán | Nominada | |
| Millor Vestuari | Ludmila Fincic | Guanyadora | |
| Millor Música Original | Pedro Onetto i Marta Roca | Nominats | |
| Millor So | Fernando Soldevila | Nominat | |
Referències
[modifica]- ↑ «Entrevista a Benjamín Ávila, director de “Infancia clandestina"». [Consulta: 13 març 2014].
- ↑ «Infancia Clandestina va al Oscar». Terra Argentina. Terra Argentina, 28 setembre 2012 [Consulta: 28 setembre 2012]. Arxivat 24 de novembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-11-24. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Infancia clandestina al web dels Goya
- ↑ «Palmarés Unasur Cine 2012». Arxivat de l'original el 13 de març de 2014. [Consulta: 13 març 2014]. Arxivat 2014-03-13 a Wayback Machine.
- ↑ «Infancia Clandestina: Awards» (en anglès). [Consulta: 13 març 2014].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Infancia clandestina a cinenacional.com
- Canal Oficial de Infancia Clandestina a YouTube
