El secuestrador

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl secuestrador
Fitxa
DireccióLeopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióLeopoldo Torre Nilsson i Beatriz Guido Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Carlos Paz i Juan Ehlert Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlberto Etchebehere Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJorge Garate Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArgentina Sono Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBuenos Aires Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0052174 Filmaffinity: 896427 Allocine: 46190 Rottentomatoes: m/the-kidnapper-el-secuestrador Letterboxd: the-kidnapper Allmovie: v231241 TMDB.org: 298112 Modifica el valor a Wikidata

El secuestrador s una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Leopoldo Torre Nilsson sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Beatriz Guido que es va estrenar el 25 de setembre de 1958 i que va tenir com a protagonistes a María Vaner, Leonardo Favio, Lautaro Murúa i Oscar Orlegui.[1]

En una enquesta de 2022 de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí presentada al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va aconseguir el lloc 52.[2]

Sinopsi[modifica]

La innocència d'una parella d'adolescents i un grup de nens en contrast amb l'aparició del suposat segrestador donen vida a una història de perdedors molt comú al cinema de finals dels anys 50.

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Roland va dir:

« ”El tema és complex…alguns personatges són duals…El cinema intel·ligent de Nilsson arriba a la seva maduresa.” »

Manrupe i Portela escriuen:

« ”Parelles en sepultures, porcs que es mengen nois, taüts usats com a amagatall. Una pel·lícula negra, amb reminiscències de Buñuel, i una estranya bellesa en l'antítesi puresa-sordidesa.” »

Referències[modifica]

  1. Michael Pigott & Santiago Oyarzabel. World Film Locations: Buenos Aires. Intellect Ltd, 2014. pàgina 49
  2. «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
  • Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 525/6. 

Enllaços externs[modifica]