Vés al contingut

Les 100 millors pel·lícules del cinema argentí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En la llista de 2022, Leonardo Favio va ser el director amb major presència entre les cent pel·lícules més esmentades, amb vuit títols.[1]

Les 100 millors pel·lícules del cinema argentí, també coneguda com l' «Encuesta de cine argentino», és una enquesta d'opinió per a establir una llista de les 100 millors pel·lícules del cinema de l'Argentina de tots els temps. L'enquesta original va ser duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken en els anys 1977, 1984, 1991 i 2000.[1] El 2022, es va realitzar una nova edició, organitzada per les revistes de cinema La vida útil, Taipei i La tierra quema, amb suport de l'INCAA, el Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, el Festival Internacional de Cinema de La Plata FestiFreak, la Casa de la Cultura de General Roca i el Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken.[2]

A les llistes de 1977 y 1984, Prisioneros de la tierra de Mario Soffici (1939) va aconseguir el primer lloc, mentre que Crónica de un niño solo (1965) de Leonardo Favio va ser la més votada el 2000.[3] A l'enquesta de 2022, el primer lloc va ser La Ciénaga (2001) de Lucrecia Martel per àmplia diferència.[2] La llista de 2022 va generar debat sobre la necessitat d'una Cinemateca nacional (una demanda de llarga data de la comunitat cinematogràfica local), ja que el difícil o inexistent accés a moltes obres del passat va afectar molt el resultat.[1][4]

Enquestes del Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken

[modifica]

Les enquestes originals van ser dutes a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken de Buenos Aires en els anys 1977, 1984, 1991 i 2000.[1] L'última enquesta va ser publicada en el número 4 de La mirada cautiva, la revista del museu, que també va incloure els deu primers llocs de les enquestes de 1977 i 1984.[3]

Enquesta de 2022

[modifica]

Realització

[modifica]

En 2022, les revistes de cinema La vida útil, Taipei i La tierra quema van decidir dur a terme una nova enquesta inspirada en les anteriors.[1] En l'editorial que acompanya la llista, van declarar: «Quan integrants de les nostres revistes es van assabentar de la seva existència, gairebé en simultani i per diferents vies, immediatament pensem que seria una bona idea portar endavant una nova versió de l'enquesta».[1] El projecte va ser realitzat amb suport del INCAA, el Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, el Festival Internacional de Cinema de La Plata FestiFreak, la Casa de la Cultura de General Roca i el Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken.[2]

Van participar en l'enquesta de 2022 diversos crítics, periodistes, investigadors, historiadors, programadors, col·leccionistes, directors, guionistes, productors, actors, directors de fotografia, muntatgistes i sonidistes, entre altres rúbriques relacionades al cinema.[1] Es van enviar més de 1000 invitacions de les quals es van obtenir 546 respostes que van incloure 812 títols diferents; cada participant va triar les seves deu pel·lícules argentines preferides, de qualsevol any i durada, tenint totes el mateix valor a l'hora del comptatge.[1] A causa de les coincidències en nombres de vots, es van conformar 62 llocs de rànquing,[1] i el «Top 100» en realitat consta de 103 pel·lícules dividides en 52 llocs.[2]

Els resultats de la «Enquesta de cinema argentí 2022» van ser presentats en el 37è Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata l'11 de novembre de 2022.[5][6] Durant la presentació de la llista, Paula Félix-Didier, directora del Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken, va declarar que l'«enquesta té la idea concreta i explícita d'elaborar un cànon del cinema argentí i serveix per a discutir, obrir portes i cridar l'atenció sobre algunes coses».[5] El primer lloc va ser per a La Ciénaga de Lucrecia Martel per àmplia diferència.[2]

Anàlisi i crítiques

[modifica]

L'editorial oficial que va acompanyar la publicació de l'enquesta —signada per La vida útil, Taipei i La tierra quema— va llançar una sèrie de reflexions:

« Entre l'última edició i l'actual han passat vint-i-dos anys, la major quantitat de temps sense que l'enquesta tingués lloc. En aquestes dues últimes dècades va haver-hi importants transformacions tant estructurals com estètiques al cinema argentí. Considerem que aquest és un moment especialment interessant per a fer una actualització, després de l'emergència i el declivi del Nou Cinema Argentí, del qual l'enquesta anterior mostrava els seus primers passos en incorporar dues pel·lícules clau entre les més triades: Mundo grúa i Pizza, birra, faso. En els anys següents, aquest canvi de paradigma no sols es va consolidar, sinó que també es va anar diluint i va donar lloc a un post-NCA, de característiques més imprecises. Aquests resultats aspiren a ser un input per a construir noves hipòtesis i lectures globals sobre el cinema de les últimes dècades.

En els anys transcorreguts entre totes dues enquestes va haver-hi també fortes transformacions polítiques i socials. La crisi del 2001, així com la irrupció del kirchnerisme, per posar dos factors clau, han provocat profundes turbulències, entre elles, un increment de la discussió i el compromís polítics. Creiem que això podria vincular-se, per exemple, amb l'aparició d'una pel·lícula de Raymundo Gleyzer, absent en tot llistat previ, entre les 15 més triades. De la mateixa forma, trobem una ascendent presència de documentals, tant entre les deu més votades com en els resultats generals. En resum, hi ha múltiples factors i variables que intervenen en els resultats i que fan a una llista en la qual s'expressen símptomes de diversa naturalesa i en la qual conviuen —a vegades, en pugna— diferents tendències.

Finalment, ens interessa remarcar la quantitat de vegades que apareix, en les respostes de lxs encuestadxs, la idea que, d'existir una cinemateca nacional, les seves respostes podrien ser radicalment diferents. Creiem que l'absència de polítiques estatals que resguardin el nostre patrimoni nacional, les males condicions en què sobreviuen una immensitat de còpies (en els casos en què encara existeixen), el difícil o nul accés a moltes pel·lícules i l'avantatge del cinema més recent en termes de condicions materials d'exhibició han acabat per afectar el resultat. Per això ens sembla important agrair a les persones, festivals i institucions que, amb mínims recursos, s'ocupen que puguem veure cinema argentí en la millor qualitat possible. De no ser per elles, probablement moltes pel·lícules no haurien tingut tanta presència en l'enquesta.[1]

»

En un assaig publicat a Con los ojos abiertos, Nicolás Prividera —director d’ Adiós a la memoria (2020), que integra el «Top 100»— c va celebrar l'existència de l'enquesta però va criticar tant l'execució com el resultat.[4] Pel que fa a l'execució de la llista, va opinar:

«

Anem llavors a la clau de l'equívoc: "A cada participant se li va demanar una llista de les seves deu pel·lícules argentines preferides (...) amb l'objectiu d'aconseguir les cent millors". D'aquesta incongruència entre comanda i objectiu deriva un problema de base: Aquesta llista no pot ser llegida ni avaluada com un possible cànon, però tampoc com un mer assenyalament del gust d'una època. Probablement el resultat hauria estat diferent si s'hagués optat entre "millors" o "preferides", o en tot cas fer dues llistes o enquestes per a veure la diferència... Tal com va quedar, per exemple, Esperando la carroza té més vots que Prisioneros de la tierra, sense que sigui clar com avaluar o pensar aquest resultat: La hi proposa com una de les "bones", o només s'assumeix el seu lloc en la memòria popular?

(...) En definitiva, la qual cosa no deixa veure amb claredat l'enquesta és si el resultat (el que sembla sobrar o faltar) respon al que Williams va dir "tradició selectiva", o simplement al poc coneixement de la història del cinema argentí.

(...) Que la llista de votants sigui tan àmplia podria ajudar almenys a tenir una estadística, si el criteri hagués estat parell. Però aquí es barreja notòriament "la bíblia i el calefón": Em refereixo als resultats, no als votants (encara que alguns assumeixen a les xarxes que van votar sense tenir total coneixement), vist que els prejudicis s'esvaeixen en veure les insòlites eleccions de notoris coneixedors del cinema argentí, que tenen almenys una visió panoràmica del seu camp. Abunden les sorpreses, en el millor i pitjor sentit ...

(...) Aquí es comprova també que hagués estat bo establir algunes regles clares, vista la quantitat de participants que tenen el impudor de votar-se a si mateixos, a les seves parelles, o les pel·lícules de les quals van formar part. Encara que sospitem que ni tan sols una comanda expressa hauria aconseguit eludir les afinitats electives (per no dir l'amiguisme) que campeja en aquests casos. El problema és que amb una dispersió de vots tan gran (en la qual amb només 11 s'accedeix a un lloc entre els "100") cada vot compta i alguns acords més o menys esperables poden incidir en els resultats.

Un altre problema és la quantitat de pel·lícules a triar: alguns esmenten menys de 10, i altres evidentment podrien o voldrien esmentar moltes més. Probablement el resultat també hauria estat diferent d'haver pogut sumar altres pel·lícules a cada llista, la qual cosa hagués donat més vots a moltes de les quals van quedar perdudes (bona part del conjunt han tingut només un vot) i assegurat un lloc major a altres (encara que sense la distinció entre "millors" i "preferides" tal vegada no hagués variat molt la confusió).[4]

»

Quant als resultats, Prividera va escriure:

«

Comencem per la constatació numèrica, per a veure si podem interpretar-la d'alguna manera. Els editors assenyalen que "més de la meitat de les primeres cent pel·lícules no havien aparegut en enquestes anteriors, i al voltant d'un terç d'aquestes cent van ser estrenades després del 2000". Hi ha escasses pel·lícules prèvies als anys 60, i cap entre els primers llocs: la primera és Las aguas bajan turbias en el lloc 14. Moltes de les altres (com Los tallos amargos o No abras nunca esa puerta) responen notòriament a la recent difusió de les seves restauracions, no degudes precisament a una iniciativa local, però que mostra la potència que podria tenir l'existència i el funcionament d'una Cinemateca Nacional, més enllà de la seva funció primordial de preservació.

(...) Leonardo Favio (...) va ficar cinc títols en el Top 20. no és curiós, vist que sol ser un dels pocs cineastes que tothom solen esmentar amb reverència (encara que trobar la seva influència sigui més difícil). Tampoc crida l'atenció la preferència per les seves pel·lícules dels 60, que poden relacionar-se més fàcilment amb el Nou Cinema Argentí dels 90, la notòria nova incorporació en aquesta enquesta, no sols quant a pel·lícules sinó a votants.

(...) Hi ha notòries incorporacions i exclusions, ascensos i també descensos notables. En relació amb l'enquesta de 2000: Camila va passar del lloc 2 al 27, La historia oficial del 8 al 35, La Patagonia rebelde del 3 al 30, Rosaura a las diez, del 4 al 23, La guerra gaucha, del 7 al 77, per citar només alguns casos. Però entre les 100 també hi ha molt de l'abans menyspreat "cinema dels 80": No sols Esperando la carroza o Tiempo de revancha (aquesta en el merescut top five) sinó films abans invisibles com Juan, como si nada hubiera sucedido o Habeas Corpus, que demostren que si aquesta dècada no va ser prodigiosa almenys va ser més rica del que les seves odiadores proposen.

(...) Un altre resultat cridaner és la per contra benvinguda presència del cinema experimental, encara que la que va aconseguir un lloc entre les 100 sigui Ofrenda, de Claudio Caldini.

(...) També succeeix, si parlem d'injustícies, que hi ha cineastes esmentats només per una pel·lícula, que tenen unes altres igualment considerables, com Romero (Tres anclados en París), Vallejo (Reflexiones de un salvaje) o Echeverría (Cuarentena), només per nomenar grans pel·lícules sobre l'exili. Així, és de desitjar que, a més de pujades i baixades, en futures votacions es trobin pel·lícules que en aquesta no van tenir ni un vot. Per esmentar només algunes notables dels anys 70: El habilitado (una pel·lícula que pot dialogar amb el cinema de Poliak), La hora de María y el pájaro de oro (un Nazareno amb consciència de classe) i Los miedos (que els nostres nombrosos cultores del gènere ignoren).

En fi: esperem que l'enquesta serveixi per a veure, sobretot, el que falta. Però no esperin a la cada vegada més llunyana Cinemateca… Mai tindrem una retrospectiva completa de Christensen, Saslavsky o Torre Nilsson, en estupendes còpies restaurades, com qualsevol país del món amb la tradició (in)visible del cinema argentí. Caldrà continuar depenent de la poca voluntat de l’INCAA (que no és sinó el resultat de la poca voluntat de la indústria), i de l'activitat incansable d’arxivers com Fernando Martín Peña (sense qui ni Juan ni Los traidores haguessin picat en punta en aquesta llista), i per descomptat dels abnegats o resignats cinèfils que comparteixen les seves millors còpies on poden o els deixen...[4]

»

Resultats

[modifica]
Prisioneros de la tierra (1939) de Mario Soffici va ser triada com la millor pel·lícula argentina de tots els temps en les enquestes de 1977 i 1984.

Els deu primers llocs de les enquestes de 1977 i 1984, així com les cent més votades en l'enquesta de 2000, van ser publicats en el número 4 de La mirada cautiva, la revista del Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken.[3]

Top 10 de 1977

[modifica]
Pos. Títol Director Any
1 Prisioneros de la tierra Mario Soffici 1939
2 La casa del ángel Leopoldo Torre Nilsson 1957
3 La guerra gaucha Lucas Demare 1942
4 Así es la vida Francisco Múgica 1939
5 La vuelta al nido Leopoldo Torres Ríos 1938
6 Las aguas bajan turbias Hugo del Carril 1952
7 El jefe Fernando Ayala 1958
8 La dama duende Luis Saslavsky 1945
9 Malambo Alberto de Zavalía 1942
10 Fuera de la ley Manuel Romero 1937

Top 10 de 1984

[modifica]
Pos. Títol Director Any
1 Prisioneros de la tierra Mario Soffici 1939
2 La Patagonia rebelde Héctor Olivera 1974
3 La guerra gaucha Lucas Demare 1942
4 Las aguas bajan turbias Hugo del Carril 1952
5 Tiempo de revancha Adolfo Aristarain 1981
6 La casa del ángel Leopoldo Torre Nilsson 1957
7 Los isleros Lucas Demare 1951
8 La tregua Sergio Renán 1974
9 Este es el romance del Aniceto y la Francisca, de cómo quedó trunco, comenzó la tristeza y unas pocas cosas más... Leonardo Favio 1967
10 El jefe Fernando Ayala 1958

Top 100 de 2000

[modifica]
Crónica de un niño solo (1965) de Leonardo Favio va ser triada com la millor pel·lícula argentina de tots els temps en l'enquesta de 2000.

A causa de les coincidències en nombre de vots, la llista de les 100 millors pel·lícules en realitat consta de 101 pel·lícules dividides en 43 llocs.[3]

Pos. Títol Director/a Any Vots
1 Crónica de un niño solo Leonardo Favio 1965
76
2 Camila María Luisa Bemberg 1984
75
3 Las aguas bajan turbias Hugo del Carril 1952
72
La Patagonia rebelde Héctor Olivera 1974
4 Rosaura a las diez Mario Soffici 1958
68
5 Este es el romance del Aniceto y la Francisca, de cómo quedó trunco, comenzó la tristeza y unas pocas cosas más... Leonardo Favio 1967
67
6 Prisioneros de la tierra Mario Soffici 1939
66
La tregua Sergio Renán 1974
7 La guerra gaucha Lucas Demare 1942
65
8 La historia oficial Luis Puenzo 1985
63
9 Juan Moreira Leonardo Favio 1973
62
Mundo grúa Pablo Trapero 1999
Tiempo de revancha Adolfo Aristarain 1981
10 La casa del ángel Leopoldo Torre Nilsson 1957
61
Apenas un delincuente Hugo Fregonese 1949
Hombre mirando al sudeste Eliseo Subiela 1986
Pizza, birra, faso Bruno Stagnaro i Israel Adrián Caetano 1998
11 Los isleros Lucas Demare 1951
59
12 Esperando la carroza Alejandro Doria 1985
58
13 Los inundados Fernando Birri 1962
57
14 El dependiente Leonardo Favio 1969
55
Dios se lo pague Luis César Amadori 1948
Un lugar en el mundo Adolfo Aristarain 1992
15 La película del rey Carlos Sorín 1986
54
Tangos, el exilio de Gardel Fernando "Pino" Solanas 1986
16 Shunko Lautaro Murúa 1960
53
17 Hombre de la esquina rosada René Mugica 1962
50
La mano en la trampa Leopoldo Torre Nilsson 1961
18 Pelota de trapo Leopoldo Torres Ríos 1948
49
La Raulito Lautaro Murúa 1975
19 Alias Gardelito Lautaro Murúa 1961
48
20 El jefe Fernando Ayala 1958
47
Sol de otoño Eduardo Mignogna 1996
21 La deuda interna Miguel Pereira 1988
46
22 Boquitas pintadas Leopoldo Torre Nilsson 1974
45
La hora de los hornos Fernando "Pino" Solanas 1968
23 Últimos días de la víctima Adolfo Aristarain 1982
44
24 Breve cielo David José Kohon 1969
43
Gatica, el mono Leonardo Favio 1993
Pampa bárbara Lucas Demare i Hugo Fregonese 1945
La vuelta al nido Leopoldo Torres Ríos 1938
25 Casas de fuego Juan Bautista Stagnaro 1995
42
Quebracho Ricardo Wullicher 1974
26 De eso no se habla María Luisa Bemberg 1993
41
27 Darse cuenta Alejandro Doria 1984
40
Los martes, orquídeas Francisco Múgica 1941
Miss Mary María Luisa Bemberg 1986
Pajarito Gómez Rodolfo Kuhn 1965
28 Buenos Aires viceversa Alejandro Agresti 1996
39
29 Así es la vida Francisco Múgica 1939
38
Moebius Gustavo Mosquera R. 1996
30 Asesinato en el Senado de la Nación Juan José Jusid 1984
36
El crimen de Oribe Leopoldo Torres Ríos i Leopoldo Torre Nilsson 1950
Nazareno Cruz y el lobo Leonardo Favio 1975
La parte del león Adolfo Aristarain 1978
Tres veces Ana David José Kohon 1961
31 Fin de fiesta Leopoldo Torre Nilsson 1960
35
No habrá más penas ni olvido Héctor Olivera 1983
32 La fuga Luis Saslavsky 1937
34
Hijo de hombre Lucas Demare 1961
Martín (Hache) Adolfo Aristarain 1997
Un muro de silencio Lita Stantic 1993
Plata dulce Fernando Ayala 1982
33 Dar la cara José Martínez Suárez 1962
32
Kilómetro 111 Mario Soffici 1938
Sur Fernando "Pino" Solanas 1988
34 El amor es una mujer gorda Alejandro Agresti 1988
31
Cortázar Tristán Bauer 1994
35 El ángel desnudo Carlos Hugo Christensen 1946
30
Barrio gris Mario Soffici 1954
La muerte camina en la lluvia Carlos Hugo Christensen 1948
36 La cifra impar Manuel Antín 1962
29
La noche de los lápices Héctor Olivera 1986
La República perdida Miguel Pérez 1983
37 Un guapo del 900 Leopoldo Torre Nilsson 1960
28
El lado oscuro del corazón Eliseo Subiela 1992
38 La caída Leopoldo Torre Nilsson 1959
27
La dama duende Luis Saslavsky 1945
Los hijos de Fierro Fernando "Pino" Solanas 1975
Invasión Hugo Santiago Muchnick 1969
Los jóvenes viejos Rodolfo Kuhn 1962
39 Mercado de Abasto Lucas Demare 1955
26
Su mejor alumno Lucas Demare 1944
El vampiro negro Román Viñoly Barreto 1953
Viento norte Mario Soffici 1937
Yo, la peor de todas María Luisa Bemberg 1990
40 Los muchachos de antes no usaban arsénico José Martínez Suárez 1976
25
Si muero antes de despertar Carlos Hugo Christensen 1952
41 Aquello que amamos Leopoldo Torres Ríos 1959
24
Edad difícil Leopoldo Torres Ríos 1956
Los gauchos judíos Juan José Jusid 1975
Los de la mesa 10 Simón Feldman 1960
Más allá del olvido Hugo del Carril 1956
No abras nunca esa puerta Carlos Hugo Christensen 1952
Tute Cabrero Juan José Jusid 1968
42 Ayer fue primavera Fernando Ayala 1955
23
43 Donde mueren las palabras Hugo Fregonese 1946
22
Eva Perón Juan Carlos Desanzo 1996
Gerónima Raúl Tosso 1986
Historia de una noche Luis Saslavsky 1941
Safo, historia de una pasión Carlos Hugo Christensen 1943

Top 100 de 2022

[modifica]
A l'enquesta de 2022, La Ciénaga (2001) de Lucrecia Martel (a la imatge) va resultar la més votada per àmplia diferència.

A causa de les coincidències en nombre de vots, el «Top 100» de l'«Enquesta de cinema 2022» en realitat consta de 103 pel·lícules dividides en 52 llocs.[1][2] La llista total compta amb 812 títols i 62 llocs de rànquing, pertanyent a aquest últim lloc tots els títols que van tenir només un vot.[1]

Pos. Títol Director/a Any Vots
1 La Ciénaga Lucrecia Martel 2001
224
2 Invasión Hugo Santiago Muchnik 1969
136
3 Tiempo de revancha Adolfo Aristarain 1981
124
4 El dependiente Leonardo Favio 1969
108
5 Crónica de un niño solo Leonardo Favio 1965
100
6 La hora de los hornos Fernando "Pino" Solanas i Octavio Getino 1968
99
7 Juan, como si nada hubiera sucedido Carlos Echeverría 1987
96
8 Pizza, birra, faso Bruno Stagnaro i Israel Adrián Caetano 1998
88
9 Silvia Prieto Martín Rejtman 1999
86
10 Nueve reinas Fabián Bielinsky 2000
80
11 Juan Moreira Leonardo Favio 1973
79
12 El aura Fabián Bielinsky 2005
74
13 Los traidores Raymundo Gleyzer 1973
73
Este es el romance del Aniceto y la Francisca, de cómo quedó trunco, comenzó la tristeza y unas pocas cosas más... Leonardo Favio 1966
14 Las aguas bajan turbias Hugo del Carril 1952
71
15 Historias extraordinarias Mariano Llinás 2008
69
16 Esperando la carroza Alejandro Doria 1985
68
17 Nazareno Cruz y el lobo Leonardo Favio 1975
67
18 Más allá del olvido Hugo del Carril 1956
63
19 Zama Lucrecia Martel 2017
62
Prisioneros de la tierra Mario Soffici 1939
20 Gatica, el mono Leonardo Favio 1993
61
21 Rosaura a las diez Mario Soffici 1958
55
22 Pajarito Gómez (una vida feliz) Rodolfo Kuhn 1965
54
Los rubios Albertina Carri 2003
La casa del ángel Leopoldo Torre Nilsson 1957
23 Camila María Luisa Bemberg 1984
48
24 Tire dié Fernando Birri 1960
47
La mujer sin cabeza Lucrecia Martel 2008
25 La Patagonia rebelde Héctor Olivera 1974
45
26 El acto en cuestión Alejandro Agresti 1993
41
27 La tregua Sergio Renán 1974
40
Apenas un delincuente Hugo Fregonese 1949
28 La historia oficial Luis Puenzo 1985
39
29 La flor Mariano Llinás 2018
36
30 La película del rey Carlos Sorín 1986
35
La niña santa Lucrecia Martel 2004
31 Si muero antes de despertar Carlos Hugo Christensen 1952
34
Relatos salvajes Damián Szifron 2014
Bolivia Israel Adrián Caetano 2001
32 El secreto de sus ojos Juan José Campanella 2009
33
33 Los inundados Fernando Birri 1962
32
34 Un lugar en el mundo Adolfo Aristarain 1992
30
El silencio es un cuerpo que cae Agustina Comedi 2017
35 Tiro de gracia Ricardo Becher 1969
28
36 Últimos días de la víctima Adolfo Aristarain 1982
27
37 La fe del volcán Ana Poliak 2001
26
Cuatreros Albertina Carri 2016
38 Un oso rojo Israel Adrián Caetano 2002
25
39 Mundo grúa Pablo Trapero 1999
24
40 Sur Fernando "Pino" Solanas 1988
23
Hombre mirando al sudeste Eliseo Subiela 1986
41 Breve cielo David José Kohon 1969
22
42 Los tallos amargos Fernando Ayala 1956
21
43 ¡Que vivan los crotos! Ana Poliak 1995
20
44 Picado fino Esteban Sapir 1996
19
45 No abras nunca esa puerta Carlos Hugo Christensen 1952
18
Historias mínimas Carlos Sorín 2002
46 Tiempo de valientes Damián Szifron 2005
17
Los muchachos de antes no usaban arsénico José Martínez Suárez 1976
Los hijos de Fierro Fernando "Pino" Solanas 1975
47 Tangos, el exilio de Gardel Fernando "Pino" Solanas 1985
16
Ofrenda Claudio Caldini 1978
La parte del león Adolfo Aristarain 1978
La mano en la trampa Leopoldo Torre Nilsson 1961
Gente en Buenos Aires Eva Landeck 1974
Boquitas pintadas Leopoldo Torre Nilsson 1974
48 Un muro de silencio Lita Stantic 1993
15
Señora de nadie María Luisa Bemberg 1982
Los muertos Lisandro Alonso 2004
La libertad Lisandro Alonso 2001
Hombre de la esquina rosada René Mugica 1962
Habeas corpus Jorge Luis Acha 1986
Garage Olimpo Marco Bechis 1999
Aniceto Leonardo Favio 2008
49 Yo, la peor de todas María Luisa Bemberg 1990
14
Mujeres que trabajan Manuel Romero 1938
Los isleros Lucas Demare 1951
Los guantes mágicos Martín Rejtman 2003
Las mil y una Clarisa Navas 2020
La guerra gaucha Lucas Demare 1942
50 Rapado Martín Rejtman 1992
13
Parapalos Ana Poliak 2004
Miss Mary María Luisa Bemberg 1986
Las furias Vlasta Lah 1960
Fin de fiesta Leopoldo Torre Nilsson 1960
Felicidades Lucho Bender 2000
El camino hacia la muerte del viejo Reales Gerardo Vallejo 1974
El abrazo partido Daniel Burman 2004
51 Vidalita Luis Saslavsky 1949
12
Los paranoicos Gabriel Medina 2008
Las veredas de Saturno Hugo Santiago Muchnick 1986
La vuelta al nido Leopoldo Torres Ríos 1938
La antena Esteban Sapir 2007
Dar la cara José Martínez Suárez 1962
52 Rojo Benjamín Naishtat 2018
11
P3ND3JO5 Raúl Perrone 2013
La cabalgata del circo Eduardo Boneo i Mario Soffici 1945
Esquirlas Natalia Garayalde 2020
El secuestrador Leopoldo Torre Nilsson 1958
De eso no se habla María Luisa Bemberg 1993
Adiós a la memoria Nicolás Prividera 2020

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Editorial». Encuesta de cine argentino 2022, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Quiénes somos». Encuesta de cine argentino 2022, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Prividera, Nicolás. Lo que (no) dice la "Encuesta de cine argentino", 15 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022]. 
  5. 5,0 5,1 Sánchez, Hugo F. «Las 100 mejores películas nacionales de todos los tiempos, en el Festival de Mar del Plata». Télam, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
  6. Riehn, Astrid. «Festival de Mar del Plata 2022: se eligieron las 100 mejores películas de la historia del cine argentino». La Nación, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]