El vampiro negro (pel·lícula de 1953)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl vampiro negro
Fitxa
DireccióRomán Viñoly Barreto Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióRomán Viñoly Barreto i Alberto Etchebehere Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Ehlert Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAníbal González Paz Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJorge Garate Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeBruno Boval Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArgentina Sono Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1953 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0202054 Filmaffinity: 780936 Allocine: 49985 Rottentomatoes: m/the_black_vampire Letterboxd: the-black-vampire Allmovie: v574979 TMDB.org: 252697 Modifica el valor a Wikidata

El vampiro negro és una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Román Viñoly Barreto sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Alberto Etchebehere segons la pel·lícula M, de Fritz Lang, que es va estrenar el 14 d'octubre de 1953 i que va tenir com a protagonistes a Olga Zubarry, Roberto Escalada, Nathán Pinzón i Nelly Panizza.

En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 39.[1]

Siinopsi[modifica]

Tota una ciutat viu terroritzada per un assassí de nenes.

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Noticias Gráficas va dir en la seva crònica sobre el film:

« ”S'interessa en primer terme per una fotografia de reeixida suggestió i per un moviment de càmera inquiet, i si el tractament de l'argument en si no arriba a plasmar-se de manera convincent, no hi ha dubtes que s'aconsegueixen bons efectes.”[2] »

Per la seva part King va opinar respecte de la pel·lícula:

« ”Efectista…Sense ser un model del gènere, força és amitir valors en aquesta producció…Nathán Pinzón, complint….un esforç ponderable en la composició d'un personatge de res fàcil expressió”[2] »

Al seu torn, Manrupe i Portela escriuen:

« ”Cecs que cauen per escales, nans i deformis, persecucions en les clavegueres i adulteri consentit per una dona lesionada. Visualment, entre les millors pel·lícules argentines, i oblidada gairebé sempre a l'hora de fer llistes. Viñoly Barreto va filmar perquè Buenos Aires no ho semblés i va aconseguir separar-se de Lang, aconseguint una obra maleïda, expressionista i mai igualada en el formal. En el cast sobresurten Nathán Pinzón en el paper de la seva vida i Escalada pel mal que actua.”[2] »

Notes[modifica]

  1. «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 Manrupe, 2001, p. 603.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]