Vés al contingut

Tute Cabrero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTute Cabrero
Fitxa
DireccióJuan José Jusid Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEsteban Dizner
GuióJuan José Jusid i Roberto Cossa Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Carlos Cedrón Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArsenio Reinaldo Pica
MuntatgeOscar Souto
ProductoraProducciones Sur
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada65 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0062402 The Movie Database: 376643 Filmaffinity: 647186 Allmovie: v159736 Modifica els identificadors a Wikidata

Tute Cabrero és una pel·lícula de l'Argentina en blanc i negre dirigida per Juan José Jusid sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Roberto Cossa sobre el guió televisiu original de Roberto Cossa que es va estrenar el 23 de maig de 1968 i que va tenir com a protagonistes a Pepe Soriano, Juan Carlos Gené, Luis Brandoni i Flora Steinberg.

El nom prové del joc de cartes anomenat Tute que en la seva versió per a tres jugadors guanyen els que obtenen la major o la menor puntuació entre ells.

Sinopsi

[modifica]

Tres dibuixants tècnics, companys de treball i amics, es veuen obligats a triar quin d'ells deixarà l'empresa en la qual treballen, afectada per raons econòmiques, perquè cas contrari ho decidirà l'ocupadora.

Repartiment

[modifica]

Comentaris

[modifica]

La Razón va dir:

« ”Un Buenos Aires veritable, amb homes reals que viuen un conflicte autèntic, el seu llenguatge és morós, suggestiu, anticonvencional, condueix als seus personatges en forma natural i no oblida l'encertat ús d'un suau suspens.” »

La Nación va dir:

« ”VViu accent renovador. És lamentable que el llenguatge cinematogràfic de Jusid no tingui la flexibilitat i la força vital que haguessin estat necesariaspara fer… un testimoniatge càlid i vigorós.” »

Manrupe i Portela escriuen:

« ”Bon cinema d'oficina de Jusid. A partir d'una anècdota petita, el joc de desgast dels personatges està comptat amb duresa i versemblança.” »

Referències

[modifica]
  • Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 590. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs

[modifica]