Vés al contingut

Pubis angelical (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPubis angelical
Fitxa
DireccióRaúl de la Torre Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióManuel Puig Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCharly García Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJuan Carlos Desanzo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJuan Carlos Macías Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1982 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0124082 Filmaffinity: 621429 Letterboxd: pubis-angelical Allmovie: v157613 TMDB.org: 127430 Modifica el valor a Wikidata

Pubis angelical és una pel·lícula de l'Argentina filmada en Eastmancolor estrenada el 12 d'agost de 1982. Dirigida per Raúl de la Torre. Escrita per Raúl de la Torre, Manuel Puig, segons la novel·la homònima de Manuel Puig. Protagonitzada per Alfredo Alcón, Graciela Borges i Pepe Soriano. Coprotagonitzada per China Zorrilla, Nora Cullen i Arturo García Buhr. També, va comptar amb l'actuació especial de Silvia Pinal.

El director de fotografia va ser el futur director de cinema Juan Carlos Desanzo.

Sinopsi[modifica]

En un hospital de Mèxic, una dona argentina està internada. La pel·lícula refereix les seves fantasies nocturnes com a estrella de cinema o prostituta i en la seva lucidesa evoca un frustrat matrimoni i l'abandó de la seva filla.

Repartiment[modifica]

Censura pre-estrena[modifica]

La novel·la de Puig havia tingut èxit comercial, i els fons per a realitzar una pel·lícula sobreella van ser obtinguts amb facilitat, però alguna cosa ocorria perquè la seva estrena es demorava. Sens dubte, la titulació triada per Puig —que abans havia publicat El beso de la mujer araña i Boquitas pintadas— havia de provocar cada vegada més susceptibilitats en les esferes de la última dictadura cívic-militar (1976–1983), que venia de fracassar en la Guerra de les Malvines. Quan alguns periodistes van intentar esbrinar en l'Ens de Qualificació el perquè de la demora, no van trobar resposta.

En aquesta mateixa època un periodista li va preguntar la seva opinió referent a la demorada estrena a l'infame censor Miguel Paulino Tato, que havia estat l'anterior cap retirat de l'Ens, i qui va donar el motiu pel qual ell no hagués autoritzat l'exhibició:

« «Perquè mai s'ha de deixar passar un títol semblant. Una pel·lícula amb aquest títol ha de ser una barbaritat i l'Estat argentí no pot gastar plata en aquests bunyols».[1] »

Comentaris[modifica]

Rómulo Berruti va escriure:

« «En l'interpretatiu…brinda treballs estimulants.» »

La Nación va opinar:

« «La pel·lícula resulta incoherent i confusa…el generós desplegament escenogràfic ajuda per moments a crear una atmosfera de suggestió i misteri.» »

Clarín dijo:

« «Una història pueril de la política argentina.» »

Manrupe i Portela escriuen:

« «PPretensiós, inconnex i amb una anècdota infantil, és un dels primers films del procés a parlar del peronisme i la subversió.» »

Notes[modifica]

  1. del Pino, Domingo. «El 'pubis angelical' de la dictadura militar». diario El País, 28 agost. [Consulta: 14 setembre 2015].

Referències[modifica]

  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001, p. 482/3. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs[modifica]