Vés al contingut

Atahualpa Yupanqui

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAtahualpa Yupanqui

Atahualpa Yupanqui a Cosquín.
Biografia
Naixement(es) Héctor Roberto Chavero Modifica el valor a Wikidata
31 gener 1908 Modifica el valor a Wikidata
Pergamino Partido (Argentina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1992 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Nimes (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, Compositor, Escriptor
Activitat1935–1992
PartitPartit Comunista (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
GènerePayada (en) Tradueix i música tradicional Modifica el valor a Wikidata
EstilCantautor, Folk
Nom de plomaAtahualpa Yupanqui Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPaule Pepin Fitzpatrick Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webatahualpayupanqui.org.ar Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0950995 TMDB.org: 2168332
Last fm: Atahualpa+Yupanqui Musicbrainz: 291aaf6f-3553-462a-92ed-0f91f19f75fb Discogs: 610598 Allmusic: mn0000931361 Find a Grave: 24339981 Modifica el valor a Wikidata

Atahualpa Yupanqui, pseudònim d'Héctor Roberto Chavero (Pergamino, 31 de gener del 1908 - Nimes, 23 de maig del 1992), va ser un cantautor, guitarrista, antropòleg i escriptor argentí.[1]

Quan era jove va viatjar per les zones rurals del nord-oest de l'Argentina i de l'altiplà andí estudiant els costums dels pobles indígenes d'Amèrica. Va recollir importants dades etnogràfiques i, indignat amb la pobresa que veia, va passar a formar part del Partit Comunista de l'Argentina. El seu nom artístic el va adoptar en honor de dos reis inques llegendaris.

Se'l considera el músic de folklore argentí més important. Les seves composicions han estat cantades per reconeguts intèrprets, com Mercedes Sosa, los Chalchaleros, Horacio Guarany, Jorge Cafrune, Alfredo Zitarrosa, José Larralde, Víctor Jara, Ángel Parra i Marie Laforêt, entre molts altres, i segueixen formant part del repertori d'innombrables artistes, a l'Argentina i en diferents parts del món.

Cançons més conegudes

[modifica]

De les 325 cançons que consten oficialment registrades,[2] les més rellevants són: La alabanza, La añera, El arriero, Basta ya, Cachilo dormido, Camino del indio, Coplas del payador perseguido, Los ejes de mi carreta, Los hermanos, Indiecito dormido, Le tengo rabia al silencio, Luna tucumana, Milonga del solitario, Piedra y camino, El poeta, Las preguntitas, Sin caballo y en Montiel, Tú que puedes, vuélvete, Viene clareando i Zamba del grillo, entre moltes altres.

Llibres

[modifica]
Atahualpa Yupanqui
  • Piedra sola (1939)
  • Aires (1943)
  • Cerro Bayo (1953)
  • Guitarra (1960)
  • El canto del viento (1965)
  • El payador perseguido (1972)
  • Del algarrobo al cerezo (1977)
  • Confesiones de un payador (Ediciones Galerna, 1984)
  • La palabra sagrada (1989)
  • La capataza (1992)
  • La canción triste
  • Coplas del payador perseguido (Rama Lama Music España, 2007)

Referències

[modifica]
  1. «Atahualpa Yupanqui». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. (castellà) SADAIC-Recerca a la base de dades d'obres registrades

Enllaços externs

[modifica]