Mercedes Sosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMercedes Sosa
Mercedes Sosa.jpg
Mercedes Sosa (1973)
Biografia
NaixementHaydée Mercedes Sosa
9 juliol 1935 Modifica el valor a Wikidata
San Miguel de Tucumán (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 2009 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
Ambaixadora de bona voluntat de l'UNICEF
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, Activista
Activitat1950–2009
GènereFolk, Nueva canción
VeuContralto
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeOscar Matus Modifica el valor a Wikidata
FillsFabián Matus Modifica el valor a Wikidata
ParentsJeffy Lurie
Premis

Lloc webmercedessosa.com.ar Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0815302 Spotify: 2HvyR5FsU37QMqVzIbGwl7 iTunes: 122968 Last fm: Mercedes+Sosa Musicbrainz: 324b9329-7be6-491f-9ee1-65bfa10c7577 Songkick: 219189 Discogs: 333361 Allmusic: mn0000869068 Find a Grave: 42682296 Modifica el valor a Wikidata

Haydée Mercedes Sosa, coneguda com La Negra, (San Miguel de Tucumán, 9 de juliol de 1935[1]Buenos Aires, 4 d'octubre de 2009) va ser una cantant argentina. Les seves arrels artístiques estaven dins la folk music argentina. Sosa era un exponent de la nueva canción. Va interpretar cantants brasilers i cubans. Era considerada la "veu dels sense veu".[2][3]

Va ser ambaixadora de l'UNICEF i va actuar a grans escenaris com el Lincoln Center de Nova York, el Théâtre Mogador a París i la Capella sixtina del Vaticà, també al Carnegie Hall i el Colosseu de Roma.

Vida[modifica]

Nasqué a San Miguel de Tucumán, d'origen mestís, francès i quítxua.

Sosa amb el seu primer marit, Manuel Óscar Matus, s'integraren al moviment musical dels anys seixanta nueva canción, anomenat nuevo cancionero a l'Argentina.

Durant la dictadura militar argentina de Jorge Videla el 1976, Sosa i la resta del seu equip van ser arrestats durant una actuació. Va ser alliberada per la pressió internacional. S'exilià a París i després a Madrid.[4]

Tornà a l'Argentina l'any 1982,[4] pocs mesos abans que el règim militar col·lapsés per la Guerra de les Malvines.

Encara que en la seva joventut donés suport a Juan Domingo Perón després va ser políticament d'esquerres. S'oposà a Carlos Menem i donà suport a l'elecció de Néstor Kirchner, que passà a ser president el 2003.[5]

Discografia[modifica]

Mercedes Sosa el 2005, amb Cristina Fernández de Kirchner.

Enregistrà fins a catorze àlbums.[6][4]

  • La voz de la zafra (1962)
  • Canciones con fundamento (1965)
  • Yo no canto por cantar (1966)
  • Hermano (1966)
  • Para cantarle a mi gente (1967)
  • Con sabor a Mercedes Sosa (1968)
  • Mujeres argentinas (1969)
  • Navidad con Mercedes Sosa (1970)
  • El grito de la tierra (1970)
  • Homenaje a Violeta Parra (1971)
  • Hasta la victoria (1972)
  • Cantata sudamericana (1972)
  • Traigo un pueblo en mi voz (1973)
  • Si se calla el cantor (1973) (amb Gloria Martín, vida a Venezuela)
  • Niño de mañana (1975)
  • A que florezca mi pueblo (1975)
  • En dirección del viento (1976)
  • O cio da terra (1977)
  • Mercedes Sosa interpreta a Atahualpa Yupanqui (1977)
  • Si se calla el cantor (1977) - Recopilació
  • Serenata para la tierra de uno (1979)
  • A quién doy (1980)
  • Gravado ao vivo no Brasil (1980)
  • Mercedes Sosa en Argentina (1982)
  • Mercedes Sosa (1983)
  • Como un pájaro libre (1983)
  • Recital (1983)
  • ¿Será posible el sur? (1984)
  • Vengo a ofrecer mi corazón (1985)
  • Corazón americano (1985) (amb Milton Nascimento i León Gieco)
  • Mercedes Sosa ´86 (1986)
  • Mercedes Sosa ´87 (1987)
  • Amigos míos (1988)
  • En vivo en Europa (1990)
  • De mí (1991)
  • 30 años (1993)
  • Sino (1993)
  • Gestos de amor (1994)
  • Live in Argentina (1994)
  • Live in Europe (1994)
  • Sera Posible El Sur (1994)
  • Vivir (1994)
  • Oro (1995)
  • Escondido en mi país (1996)
  • Gracias a la Vida (1996)
  • Alta fidelidad (1997) (amb Charly García)
  • Coleccion Mi Historia (1997)
  • Al despertar (1998)
  • Misa criolla (1999)
  • Serie Millennium 21 (1999)
  • La Negra (2000)
  • Acústico (2002)
  • Grandes Exitos, Vols. 1 & 2 (2002)
  • 40 Obras Fundamentales (2003)
  • Argentina quiere cantar (2003) (amb Víctor Heredia i León Gieco)
  • Voz Y Sentimiento (2003)
  • Corazón libre (2005)
  • Éxitos Eternos (2005)
  • La Historia del Folklore (2007)
  • Cantora 1 (2009)
  • Cantora 2 (2009)

Filmografia[modifica]

  • Güemes, la tierra en armas (1971)
  • Argentinísima (1972)
  • Esta es mi Argentina (1974)
  • Mercedes Sosa, como un pájaro libre (1983)
  • Será posible el sur: Mercedes Sosa (1985)
  • Historias de Argentina en vivo (2001)

Referències[modifica]

  1. Mercedes Sosa at BrainyHistory.com
  2. «Mercedes Sosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
  3. Singer Mercedes Sosa: The voice of the 'voiceless ones' outlasts South American dictatorships
  4. 4,0 4,1 4,2 «Latin artist Mercedes Sosa dies» (en anglès). Falta indicar la publicació, 04-10-2009.
  5. Interview with Mercedes Sosa, Magazin Berliner Zeitung, 25 October 2003. (alemany)
  6. «Legendary folk singer Mercedes Sosa dies at 74» (en anglès). France 24.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercedes Sosa