Julia Martínez Fernández

De Viquipèdia
Infotaula de personaJulia Martínez Fernández
Biografia
Naixement5 desembre 1931 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0555176 Modifica el valor a Wikidata

Julia Martínez Fernández, també coneguda com a Julita Martínez (Santander, 5 de desembre de 1931), és una actriu espanyola.[1]

Biografia[modifica]

Sent encara una nena es trasllada amb els seus pares a Barcelona, on comença a rebre classes de declamació i interpretació, fins a debutar sobre un escenari a la fi dels anys 40.

En 1951 es trasllada a Madrid i inicia la seva carrera cinematogràfica amb Ronda española, de Ladislao Vajda. La seva trajectòria en la pantalla gran, no obstant això, no va passar de discreta, destacant títols com Hay un camino a la derecha (1953), de Francesc Rovira-Beleta, pel·lícula amb la que va obtenir el premi a la millor actriu a la 1a Setmana Internacional del Cinema de Sant Sebastià aquest any, o El último cuplé (1957), de Juan de Orduña.

A l'inici de la dècada dels seixanta decideix apartar-se de la pantalla gran per a, a partir d'aquest moment, cimentar una carrera molt més sòlida en teatre i televisió. Convertida en una de les figures més cèlebres de la pantalla petita, durant els següents anys intervé regularment en les obres de teatre televisat per TVE a través d'espais com Estudio 1 o Novela.

Tanmateix, l'èxit rotund li arriba en 1967 quan es converteix en el mestressa de casa model, abnegada mare i exemplar esposa de Carlos Muñoz, protagonista de la sèrie més aclamada d'aquella temporada: La casa de los Martínez, que es va mantenir quatre anys en pantalla i la va convertir en una de les actrius més populars del moment. Tal va ser l'acceptació per part del públic que es va rodar fins i tot una versió cinematogràfica en 1971 a càrrec d'Agustín Navarro i en la que va repetir personatge.

Després de la cancel·lació de la sèrie, Julia va centrar la seva carrera en el teatre, on actua en diverses ocasions a les ordres de José Tamayo, sense descurar alguna que una altra incursió en cinema, com la pel·lícula de Manuel Gutiérrez Aragón La mitad del cielo (1986).

Aborda, també en aquesta època una nova faceta professional: la d'actriu de doblatge, en fou especialment memorable el seu treball en la sèrie Las chicas de oro, on va prestar la seva veu a l'actriu Betty White, en el personatge de Rose Nylund.[2]

A partir de la dècada dels noranta, torna a apuntar-se a la televisió i en els últims anys ha interpretat papers secundaris en les sèries Hostal Royal Manzanares (1996-1998), per TVE, A tortas con la vida (2005-2006) i Manolo y Benito Corporeision (2006-2007), a Antena 3.

Trajectòria en teatre[modifica]

Trajectòria a TV[modifica]

Premis[modifica]

1a Setmana Internacional del Cinema de Sant Sebastià[4]
Categoria Candidat Resultat
Conquilla de Plata a la millor actriu en pel·lícula espanyola Hay un camino a la derecha Guanyadora

Referències[modifica]