Arsènic per compassió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arsenic and Old Lace)
Infotaula de pel·lículaArsènic per compassió
Arsenic and Old Lace

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFrank Capra
Protagonistes
ProduccióFrank Capra
GuióJulius J. Epstein i Philip G. Epstein, adaptació de l'obra homònima de Joseph Kesselring
MúsicaMax Steiner
FotografiaSol Polito
MuntatgeDaniel Mandell
ProductoraWarner Bros.
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1944
Durada118 minuts
Idioma originalanglès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.164.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació4.784.000 $ (mundial)
2.836.000 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enArsenic and Old Lace (en) Tradueix i Lavender and Old Lace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia
Lloc de la narracióBrooklyn Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0036613 Filmaffinity: 601961 Allocine: 1343 Rottentomatoes: m/arsenic_and_old_lace Letterboxd: arsenic-and-old-lace Mojo: arsenicandoldlace Allmovie: v2908 TCM: 577 TV.com: movies/arsenic-and-old-lace AFI: 27697 Archive.org: 1944-arsenic-and-old-lace-arsenico-por-compasion-frank-capra-vose TMDB.org: 212 Modifica el valor a Wikidata

Arsènic per compassió (original: Arsenic and Old Lace) és una pel·lícula estatunidenca de Frank Capra, estrenada el 1944. És l'adaptació d'una obra homònima en tres actes de Joseph Kesselring, primer titulada Bodies in our Cellar i interpretada a Broadway de 1941 a 1944. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Mortimer Brewster anuncia a les seves dues ties Abby i Martha, que l'han criat, el seu pròxim matrimoni amb la filla del reverend Harper, qui viu algunes desenes de metres d'allà. Però descobreix, amagat en un cofre sota la finestra, el cadàver d'un vell. Les seves dues ties reconeixen llavors, ingènuament i com el més natural del món, que elles són especialistes a suprimir els vells senyors sols al món per oferir-los un servei...

Comentari[modifica]

La pel·lícula ha esdevingut un dels grans clàssics de la comèdia americana, tenint un èxit que no s'afebleix amb els anys. La juguesca de l'adaptació cinematogràfica d'una obra teatral per fer-ne una pel·lícula de prop de dues hores a porta tancada és una referència en la matèria, gràcies a una dosificació en la graduació i l'acumulació progressiva de les situacions, dels efectes i dels girs.

Aquests elements, la majoria dels quals figuren a l'obra d'origen, són servits per una interpretació marcada, destacant la parella formada pel mediocre cirurgià estètic Peter Lorre i el seu desgraciat pacient Raymond Massey, a qui ha fet el cap de la criatura de Frankenstein com que era interpretat per Boris Karloff, i sobretot la interpretació de Cary Grant que escapa a la ridiculesa en la seva immersió, progressiva i desconcertat, en un símil de bogeria.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]