Carlo Ponti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlo Ponti
Carlo Ponti 1951.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Magenta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 2007 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProductor de cinema, guionista i director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeGiuliana Fiastri (en) Tradueix (1946–1957)
Sophia Loren (1966–2007) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlo Ponti
Edoardo Ponti
Guendalina Ponti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0690638 Allocine: 36677
Find a Grave: 17373192 Modifica els identificadors a Wikidata

Carlo Fortunato Pietro Ponti (Magenta (Milà), 11 de desembre de 1912 - Ginebra, 10 de gener de 2007)[1] va ser un productor de cinema italià. Espòs de Sophia Loren.

Carrera professional[modifica]

Carlo Ponti va néixer a Magenta, Itàlia i va estudiar dret a la Universitat de Milà. En acabar els seus estudis va començar a treballar en el bufet del seu pare en Milà, però molt aviat, a través de la negociació de contractes, es va involucrar en la indústria del cinema.[2] En 1940, Ponti va intentar establir una indústria del cinema a Milà i va produir Piccolo Mondo Antico de Mario Soldati, amb la participació d'Alida Valli en el seu primer paper important. La pel·lícula està ambientada en els temps del la unificació d'Itàlia i tracta de les lluites entre austríacs i italians per a aconseguir l'annexió del nord d'Itàlia.[3] En la Segona Guerra Mundial, resultava molt senzill identificar als austríacs amb els alemanys i la pel·lícula va ser un èxit. Finalment es va considerar que perjudicava les relacions amb l'Alemanya nazi i va ser retirada.[4]

En 1941, Ponti va acceptar l'oferta de Lux Film i va produir una sèrie de pel·lícules comercials a Roma, protagonitzades pel còmic Totò.[5] En 1954, va aconseguir el seu major assoliment artístic en produir (associat amb Dino de Laurentiis) La strada de Federico Fellini. No obstant això Fellini sempre va negar el mèrit de Ponti i va arribar a declarar que: «La strada es va fer malgrat Ponti i Dino de Laurentiis».[5]

En 1965 va produir el que seria el seu major èxit comercial, Doctor Jivago de David Lean. Posteriorment produiria tres pel·lícules rellevants dirigides per Michelangelo Antonioni: Blow Up, Zabriskie Point i Professione: reporter.

Ponti també va ser el productor de pel·lícules com Guerra i pau de King Vidor, El pistoler de Cheyenne de George Cukor, Boccaccio 70 de Luchino Visconti i tres de Vittorio de Sica: Matrimonio all’italiana, Ahir, avui i demà i La ciociara, drama pel qual Sophia Loren va guanyar un Premi Oscar. També va produir Una jornada particular d'Ettore Scola i el film eròtic Flesh for Frankenstein, de Paul Morrissey.

Vida personal[modifica]

Cap a 1950, quan participava com a jurat en un concurs de bellesa, va conèixer a una aspirant a actriu anomenada Sofia Lazzaro, a la que va contractar per a participar a Anna. El 1952, el seu amic Goffredo Lombardo, cap de producció de Titanus, li va recomanar que canviés el seu nom pel de Sophia Loren. En 1957, Ponti va aconseguir a Mèxic el divorci de la seva primera dona (Giuliana Fiastri) i es va casar amb Sophia Loren per poders. A Itàlia el divorci no estava permès i se'l va informar que si tornava seria acusat de bígam i Sofía de concubina. Durant tres anys no va poder posar un peu a Itàlia. El 1960, va decidir adoptar la ciutadania francesa, i per a ajudar-lo, els seus fills i el seu exesposa també es van fer francesos. Finalment Giuliana es va divorciar del seu marit, permetent que Carlo es casés amb Sophia el 1966, a Sevres.[6]

Ponti va coproduir diverses pel·lícules a Hollywood en les quals va participar Sophia Loren, encara que la majoria van ser fracassos de taquilla, va aconseguir forjar-se una reputació.[2]

Ponti va sofrir dos intents fallits de segrest, en un dels quals el seu cotxe va ser tirotejat.

En 1979 Ponti va ser jutjat en absència per robatori de diners i obres d'art i condemnat a quatre anys de presó i a pagar la quantitat de 22 bilions de lires. Ponti no va acudir a la vista, ja que la seva nacionalitat francesa el feia immune a l'extradició. En 1990 va ser declarat lliure de càrrecs.[2][7]

Mort[modifica]

Ponti va morir a Ginebra, Suïssa per complicacions pulmonars el 10 de gener de 2007.[3][8]El sobreviuen la seva dona i els seus fills: Carlo, que de nen va treballar com a actor i que avui és director d'orquestra i director musical de l'Orquestra Simfònica de San Bernardino; Alessandro, productor de cinema; Edoardo, director de cinema; i Guendalina, la seva filla primogènita. El seu cos descansa al cementiri de Magenta.

Filmografia parcial[modifica]

Referències[modifica]

  1. Carlo Ponti a geneanet.org
  2. 2,0 2,1 2,2 Exshaw, John «Carlo Ponti». The Independent, 12-01-2007 [Consulta: 12 gener 2007].
  3. 3,0 3,1 Martin, Douglas «Carlo Ponti». The New York Times, 11-01-2007 [Consulta: 14 gener 2007].
  4. «Movie Producer Carlo Ponti Dies». Kansas City Star, 10-01-2007 [Consulta: 14 gener 2007].
  5. 5,0 5,1 Lane, John Francis «Carlo Ponti». The Guardian, 11-01-2007 [Consulta: 14 gener 2007].
  6. «Italian Producer Carlo Ponti». Associated Press, gener 2007. «archived at TV Fan Forums»
  7. Sheri & Bob Stritof. «Sophia Loren and Carlo Ponti Marriage Profile». About.
  8. «Carlo Ponti», 11-01-2007.