El pas de Cassandra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl pas de Cassandra
The Cassandra Crossing
Menjardeus.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció George Cosmatos
Protagonistes
Director artístic Aurelio Crugnola
Producció Carlo Ponti
Dissenyador de producció Aurelio Crugnola
Guió George Cosmatos
Robert Katz
Tom Mankiewicz
Música Jerry Goldsmith, Dave Jordan
Fotografia Ennio Guarnieri
Muntatge Françoise Bonnot
Productora ITC Entertainment Tradueix
Distribuïdor AVCO Embassy Pictures
Dades i xifres
País d'origen Alemanya
Itàlia
Regne Unit
França
Estrena 1976
Durada 129 min.
Idioma original anglès
Rodatge Ginebra, Suïssa, Basel SBB railway station Tradueix, viaducte de Garabit, Saint-Ursanne Tradueix, Moutier i railroad line from Béziers to Neussargues Tradueix
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Gènere cinema d'acció, cinema de catàstrofes i thriller
Lloc de la narració Suïssa, Polònia i Estació de Ginebra-Cornavin

IMDB: tt0074292 Filmaffinity: 781442 Allocine: 24132 Rottentomatoes: m/cassandra_crossing Mojo: cassandracrossing Allmovie: v8557 TCM: 70435
Modifica les dades a Wikidata

El pas de Cassandra (títol original: The Cassandra Crossing) és una pel·lícula de catàstrofes italo- britànico-germano-francesa dirigida per George Pan Cosmatos, el 1976. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Els passatgers del tren Ginebra - Estocolm estan exposats a una malaltia mortal, molt contagiosa. El coronel Stephen Mackenzie decideix posar el tren en quarantena i desviar-lo cap a un centre de descontaminació. Però en el trajecte, hi ha un vell pont desafectat: el pont de Cassandra, representat pel viaducte de Garabit.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El pont utilitzat en la pel·lícula és el viaducte de Garabit a França, construït per Gustave Eiffel de 1881 a 1884.
  • Diverses preses de vistes aèries han estar filmades en el Jura suís, sobretot a Saint-Ursanne (viaducte) i a les goles de Moutier. Les inscripcions són les dels Ferrocarrils federals suïssos (CFF).
  • Durant les escenes de rescat amb helicopter, es va considerar que el convoi fos arrossegat per una Re 4/4 de les CFF, però aquesta màquina té els pantògrafs baixats i el tren ha empès per una locomotora autònoma, perquè la línia no està electrificada.
  • El vagó restaurant (WR) no és el mateix al començament de la pel·lícula i al final. Al començament, és una WR CFF (amb pantògrafs), i en l'explosió de la cuina i la caiguda final del vagó de 1a classe, és una WR SNCF vermella, de tipus «  Capitole », construïda l'any 1966, amb climatització i generador autònom.
  • Es poden veure seqüèncues de la línia de Béziers a Neussargues, que són inversemblants (pujar al sostre del tren, sota les catenàries).

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. El pas de Cassandra (en català). esadir.cat. 
  2. «The Cassandra crossing». The New York Times.