Elio Petri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaElio Petri
Dades biogràfiques
Naixement 29 de gener de 1929
Roma (Itàlia)
Mort 10 de novembre de 1982(1982-11-10) (als 53 anys)
Roma (Itàlia)
Nacionalitat Itàlia
Activitat professional
Ocupació Director de cinema i guionista
Obra
Films 1970 Investigació sobre un ciutadà
1971 La classe obrera va al paradís
1973 La proprietà non e più un furto
Premis i reconeixements
Festival de Canes
Palma d'Or
1972 - La classe obrera va al paradís
Gran Premi del Jurat
1970 - Investigació sobre un ciutadà
Millor guió
1967 - A ciascuno il suo

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0677880
Modifica dades a Wikidata

Elio Petri (Roma, 29 de gener de 1929 − Roma, 10 de novembre de 1982) va ser un director de cinema i guionista italià. De vegades surt als crèdits amb el nom d'Elio Montesti.

Biografia[modifica]

Elio Petri neix el 29 de gener de 1929 a Roma en una família modesta. Fill únic, creix als afores obrers de la ciutat. Exclòs de l'escola catòlica San Giuseppe di Merode per raons polítiques, es llança a una carrera barrejant la militància política, la crítica de cinema i la coordinació d'activitats culturals per a l'organització dels joves del Partit Comunista Italià. Escriu en L'Unità, Gioventù nuova i Città aperta. Deixa el partit el 1956 després de l'esclafament de la Insurrecció de Budapest.

Per la mediació del seu amic Gianni Puccini, és presentat a Giuseppe De Santis, del qual es converteix en l'ajudant. Aprèn les bases de l'ofici i amplia el seu camp de visió en l'aspecte ideològic i cultural: col·labora, entre d'altres, en els guions d'Onze hores sonaven (1952) i de Uomini e lupi (1957).

El seu començament, més aviat prometedor, data de 1961, amb la realització de L'assassino. Les pel·lícules següents com I Giorni contati (1962), i sobretot A ciascuno il suo (1967), segons un relat de Leonardo Sciascia són meritòries, però no reben encara una àmplia acollida pública. És amb Investigació sobre un ciutadà (1970) i després amb La classe obrera va al paradís (1971), Palma d'Or al Festival de Canes 1972, tots dos formidablement servits pel talent de Gian Maria Volontè, quan Elio Petri guanya un reconeixement a escala internacional.

El cinema de Petri, d'un vigor contestatari sovint pertorbador, va ser objecte de bloqueigs per part dels productors. Segons l'historiador del cinema Jean A. Gili, especialista en cinema italià, Petri s'imposa com un dels "analistes més lúcids i més desesperats de l'esquizofrènia contemporània."

Elio Petri mor a Roma el 10 de novembre de 1982 de resultes d'un càncer. És inhumat al cementiri municipal monumental de Campo Verano de Roma.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Guionista[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema