Dersu Uzala (pel·lícula de 1975)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaDersu Uzala
Дерсу Узала
Fitxa tècnica
Direcció Akira Kurosawa
Protagonistes
Producció Nikolay Sizov Tradueix
Guió Akira Kurosawa i Yuri Nagibin Tradueix
Música Issaak Xvarts
Fotografia Asakazu Nakai Tradueix, Fyodor Dobronravov Tradueix, Yuriy Gantman Tradueix i Fyodor Dobronravov
Productora Mosfilm i valor desconegut
Distribuïdora Mokép Tradueix
Dades i xifres
País Japó i Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Data d'estrena juliol 1975
Durada 141 min
Idioma original rus i xinès
Color en color
Format 2.35:1
Temàtica
Basat en Q19198891 Tradueix i Dersú Uzalà
Gènere drama
Lloc de la narració Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata
El veritable Dersu Uzala. Fotografia del propi Arseniev cap al 1902-1907.

Dersu Uzala (en rus: Дерсу Узала, en japonès デルス·ウザーラ) és una pel·lícula soviètico-japonesa dirigida per Akira Kurosawa, estrenada el 1975. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Aquesta pel·lícula relata l'improbable però molt forta amistat entre un autòcton siberià i un topògraf rus, al començament del segle XX. És tret del relat autobiogràfic de l'oficial-topògraf Vladímir Arséniev, encarregat per l'exèrcit tsarista de fer l'inventari de terres llavors encara inexplorades a la vall de l'Ussuri, a la frontera xinesa. En el transcurs d'una expedició topogràfica durant l'estiu de 1902, el jove Arséniev coneix Dersou Ouzala, un caçador hezhen que viu del comerç de les pells de marta gibelina i coneix la taigà com la seva butxaca. Sota la impulsió d'Arséniev, el destacament de soldats acaba adoptant el vell home als ulls vidriosos, que viu des de fa anys al bosc des de la mort de la seva dona i el seu fill per una epidèmia de verola. Dersu esdevé el guia de l'expedició i fa amistat amb Arséniev a qui anomena respectuosament «Capità». Quan tots dos es perden al crepuscle en una tundra escombrada per un torb, és Dersu, gràcies al seu enginy, que els salva la vida. L'expedició acaba, cadascú ha de partir pel seu costat.

Però cinc anys més tard, el 1907, mentre que dirigeix una nova expedició topogràfica a la taigà, Arséniev coneix per casualitat Dersu. El vell home torna a ser el seu guia; fins al dia en què dispara a un Tigre de sibèria que vaga al voltant de l'equip. Dersu fereix l'animal sense matar-lo, presagi de desgràcia amb els mongols. A partir d'aquest moment, Arséniev ajuda impotent a la transformació del seu amic: aquest envelleix, la seva vista baixa tant que ja no pot caçar per assegurar la seva supervivència; el vell home viu amargat. Es decideix finalment a acceptar l'asil que li ofereix Arséniev a la seva pròpia casa, amb la seva dona i del seu fill, a Khabàrovsk.

Lluny de la taigà, i malgrat l'afecte que li porta la família Arséniev, Dersu decau, no suportant les regles de la vida urbana. Implora llavors el capità de deixar-lo anar-se'n als llocs on és lligat. Arséniev accepta a contracor, i li ofereix en regal d'adéu un molt bon fusell que li pertany. Algun temps més tard, l'oficial és previngut per un telegrama de la policia que el cadàver d'un vell ha estat trobat no lluny de la via fèrria del Transsiberià, portant la seva adreça, i que ha de venir identificar-lo abans que sigui enterrat. El capità reconeix el cos de Dersu que ha estat probablement mort per un bandit, ja que el fusell ha desaparegut. Quan Arseniev, molt de temps després, torna on el seu amic és enterrat, la tomba ha estat destruïda i els arbres tallats per construir una ciutat.[2]

Comentari[modifica]

Kurosawa ha dirigit una pel·lícula sobre la naturalesa i sobre l'home, on antigues llegendes siberianes s'uneixen a infinits paisatges de taigà; on es descobreixen tàctiques de supervivència en condicions climàtiques extremes.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El guió de la pel·lícula és tret del llibre homònim de Vladimir Arseniev, oficial i geògraf de l'exèrcit del Tsar que, entre 1902 i 1907, va efectuar diverses missions d'exploració a la província de l'Ussuri (a l'extrem est siberià) per cartografiar la regió. Àmpliament autobiogràfic, el llibre conta l'amistat que es desenvolupa entre l'oficial i el seu guia, autèntic «home dels boscos» que viu en total comunió amb la naturalesa.
  • Kurosawa va imposar Maksim Munzuk al paper de Dersu Uzala contra l'opinió dels productors: l'actor era desconegut i rodava la seva primera pel·lícula.
  • Una pel·lícula anterior Dersu Uzala va ser estat dirigida el 1961 per Agasi Babayan a partir del llibre de Vladimir Arseniev.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Dersu Uzala. esadir.cat. 
  2. «Dersu Uzala». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]