Obchod na korze

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngObchod na korze
Fitxa tècnica
Direcció Ján Kadár i Elmar Klos
Protagonistes
Disseny de producció František Straka
Guió Ján Kadár i Ladislav Grosman
Música Zdeněk Liška
Fotografia Vladimír Novotný
Productora Barrandov Studios
Distribuïdora Mokép
Dades i xifres
País Txecoslovàquia
Data d'estrena 8 octubre 1965 i 24 gener 1966
Durada 128 min.
Idioma original eslovac
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere drama
Tema principal Segona Guerra Mundial i Holocaust
Lloc de la narració Sabinov
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu
Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Premis Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
New York Film Critics Circle Award for Best Foreign Language Film
Targa d'Oro
Més informació
IMDB Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Obchod na korze (La botiga del carrer Major) és un drama txecoslovac[1] de l'any 1965, dirigit pel cineasta eslovac Ján Kadár i el cineasta txec Elmar Klos. La pel·lícula, que tracta sobre la implantació d’un programa d’arianització a Eslovàquia[2] durant la Segona Guerra mundial, va ser parcialment rodada als estudis de cinema Barrandov, utilitzant també el poble eslovac de Sabinov, situat al nord-est d‘Eslovàquia, com a escenari real.

Obchod na korze va obtenir l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 1965 i, un any més tard, l'actriu polonesa Ida Kaminska va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu. També al Festival de Cinema de Canes de 1965 Ida Kaminska va obtenir una menció especial del jurat per la seva interpretació, juntament amb Jozef Króner, l'altre actor principal de la pel·lícula.

Argument[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra mundial, el simple i humil Tono Brtko, fuster de professió, es veu de cop implicat en el programa d'arianització que té lloc al poble quan les autoritats locals li encomanen de passar a gestionar la merceria de l'anciana jueva Rozália Lautmannová, gairebé sorda i aliena als hostils esdeveniments polítics que trastornen el calmat tarannà de la petita i aïllada població eslovaca.

Amb bones maneres, Tono intenta fer entendre a la confusa senyora Lautmannová que ell ha esdevingut ara el supervisor de la merceria, just a l'instant en què Imrich Kuchár, un eslovac contrari al programa d'arianització, entra a la botiga i li revela a Tono que fa anys que el negoci ha deixat de ser rendible i que l'absent senyora Lautmannová viu, de fet, gràcies a les donacions que li fa la comunitat jueva del poble.

És la mateixa comunitat jueva que, amb l'objectiu de protegir la feble senyora Lautmannová, suborna Tono per tal que no abandoni la ruïnosa merceria, que si no correria el perill de ser lliurada a un altre eslovac menys comprensiu. Pressionat per la seva família, que veu en la merceria una font addicional d'ingressos, Tono accepta en secret el pacte mentre fa creure a la senyora Lautmannová que ell és un nét que l'ha vingut a ajudar. De portes enfora, Tono continua sent-ne el capatàs.

Com pot, Tono fa esforços per compaginar els seus dos papers mentre neix entre ell i la senyora Lautmannová una estreta relació que es veu amenaçada el dia en què les autoritats decideixen deportar tots els habitants jueus del poble. Tono, cal que es decideixi aleshores entre lliurar la senyora Lautmannová, desconeixedora en absolut del progrom, o bé desafiar les autoritats i amagar-la, posant-se ell mateix en perill.

Desconcertat pel dilema i en una situació in extremis governada pel nerviosisme i la por, Tono intenta infructuosament salvar com pot la delicada situació, amb l'infortunat resultat que mata accidentalment l'esfereïda senyora Lautmannová. En adonar-se del tràgic desenllaç, el turmentat Tono, incapaç d'assimilar els fets, s'acaba penjant d'una corda.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Actor Paper
Jozef Kroner (1924-1998) Anton "Tono" Brtko, fuster
Ida Kamińska (1899-1980) Rozália Lautmannová, propietària de la merceria
Hana Slivková (1923-1984) Evelína Brtková, esposa de Tono
Martin Hollý Sr. (1904-1965) Imrich Kuchár, comptable i membre de la resistència
František Zvarík (1921-2008) Markuš Kolkotský, dirigent del poble
Elena Pappová-Zvaríková (1935-1974) Ružena "Róžika" Kolkotská, la seva esposa i germana d'Evelína
Adam Matejka (1905-1988) Piti-báči (Uncle Piti), agutzil del poble
Martin Gregor (1906-1982) Sr. Katz, barber
František Papp (1930-1983) Sr. Andorič, empleat del tren i veí de Rozália
Gita Mišurová (b. 1929) Sra. Andoričová, la seva dona
Eugen Senaj (1901-1981) Sr. Blau, tresorer de la comunitat jueva
Lujza Grossová (1917-1981) Sra. Eliášová, veïna de Rozália
J. Mittelmann Daniel "Danko" Eliáš, el seu fill
Mikuláš Ladžinský (1923-1987) Marian Peter, militar
Alojz Kramár (1916-1985) Balko-báči (Uncle Balko), personatge
Tibor Vadaš (1908-1987) tabaquer

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]