Vés al contingut

Giuseppe Tornatore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Tornatore

(1990) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 maig 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Bagheria (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador, productor de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0868153 Allocine: 11690 Rottentomatoes: celebrity/giuseppe_tornatore Allmovie: p114389 TCM: 517449 TMDB.org: 65314
Musicbrainz: 5640eea0-0af6-4ca3-b62c-f9752027d57f Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Tornatore (Bagheria, Província de Palerm, Sicília, 27 de maig de 1956) és un escenarista, guionista i director de cinema italià.[1][2] Amb una carrera de més de 30 anys, és molt conegut per dirigir i escriure pel·lícules de drama com ara Stanno tutti bene, La llegenda de 1900, Malèna, Baarìa i La millor oferta. La seva pel·lícula més destacada és Cinema Paradiso, per la qual Tornatore va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. També ha dirigit diverses campanyes publicitàries per a Dolce & Gabbana.[3]

Tornatore també és conegut per la seva llarga relació amb el compositor Ennio Morricone, que va compondre música per a tretze llargmetratges de Tornatore des de 1988.[4][5]

Biografia

[modifica]

Va néixer a la ciutat de Bagheria prop de Palerm, a Sicília. Ja de molt jove, Giuseppe Tornatore mostra interès per la interpretació i la posada en escena. Amb només setze anys, aconsegueix portar al cinema obres de mestres com Luigi Pirandello o Eduardo De Filippo. Va treballar inicialment com a fotògraf autònom.

El seu primer èxit audiovisual fou un documental sobre Les minories ètniques a Sicília (Le minoranze etniche in Sicilia), amb el qual va guanyar un premi al Festival de Salerno. Més endavant realitzà, per a la RAI, Diario di Guttuso (Diari de Guttuso). Treballà encara durant un breu període per a la cadena nacional, i se n'ocupà d'alguns programes: Ritratto di un rapinatore – Incontro con Francesco Rosi (Retrat d'un lladre – Trobada amb Francesco Rosi) o Scrittori siciliani e cinema: Verga, Pirandello, Brancati e Sciascia (Escriptors sicilians i cinema: Verga, Pirandello, Brancati i Sciascia). Finalment, el 1984, col·labora amb Giuseppe Ferrara en Cent dies a Palermo (Cento giorni a Palermo).

Dos anys més tard debuta "oficialment" a la pantalla gran amb El senyor de la Camorra (Il camorrista), que tracta del "centre" napolità, i en particular el padrí Raffaele Cutolo i la seva germana. Aquesta pel·lícula és ben rebuda pel públic i la crítica, i li fa guanyar la Condecoració de plata per ser un dels millors realitzadors joves.

La seva trobada amb el cèlebre productor Franco Cristaldi el 1989 fa néixer la que seria l'obra mestra de Tornatore: Cinema Paradiso (Nuovo Cinema Paradiso). Després d'alguns imprevistos sobre la durada de la pel·lícula, és seleccionada al Festival de Cannes, qui li concedeix el premi especial del jurat. A la seva estrena, la pel·lícula és plebiscitada tant per la crítica com pel públic. Obté un Òscar a la millor pel·lícula estrangera.[6]

El 1990 filma Tots estan bé (Stanno tutti bene), que explica el viatge d'un pare sicilià a la recerca dels seus fills escampats per tot Itàlia, interpretada per Marcello Mastroianni. El 1991 col·labora a la pel·lícula col·lectiva Especialment diumenge (La domenica specialmente) amb Francesco Barilli, Giuseppe Bertolucci i Marco Tullio Giordana. El 1994 filma Una simple formalitat (Una pura formalità), que el portarà a la Palma d'Or del Festival de Cannes. Aquesta pel·lícula marca un fet important a la carrera del realitzador, que canvia radicalment d'estil. Reuneix dues estrelles internacionals: Roman Polanski i Gérard Depardieu.

Realitza, el 1995, un documental Lo schermo a tre punte (La pantalla de tres punts), en el qual explica "la seva" Sicília (al·lusió a la forma triangular). Encara en aquest any dirigeix L'home de les estrelles (L'Uomo delle stelle), amb Sergio Castellitto en el paper del venedor de somnis. La pel·lícula guanya el David di Donatello i la Condecoració de plata a la millor posada en escena i un premi al Festival de Venècia. El 2007 va guanyar el Silver George al millor director al 29è Festival Internacional de Cinema de Moscou per La dona desconeguda.[7]

El 2009 realitza Baarìa - La porta del vento, que serà triada per representar Itàlia a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa aquell any.

Vida personal

[modifica]

Tornatore es descriu a si mateix com "aquell que no creu i que lamenta això".[8] El seu germà, Francesco Tornatore, és productor.

Filmografia

[modifica]

Direcció

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]
  • Stella gemella (1996)
  • 50º anniversario Oscar Miglior Film Straniero (2007)
  • Il mago di Esselunga (2011)

Documentals

[modifica]
  • Ritratto di un rapinatore (1981)
  • Incontro con Francesco Rosi (1981)
  • Le minoranze etniche in Sicilia (1982)
  • Diario di Guttuso (1982)
  • Scrittori siciliani e cinema (1984), serie TV in quattro episodi
  • Lo schermo a tre punte (1995)
  • Riccardo Freda (1996), dins de la sèrie Ritratti d'autore
  • L'ultimo gattopardo - Ritratto di Goffredo Lombardo (2010)
  • Devotion (2020)
  • Ennio (2021)

Publicitat

[modifica]
  • Spot AIMA - Associazione Italiana Malati Alzheimer - pubblicità progresso (2002)
  • Spot TIM - La forza delle connessioni (2022)

Producció

[modifica]

Editor

[modifica]

Obres

[modifica]
  • Nuovo Cinema Paradiso, Sellerio 1989
  • Baarìa, Mondadori Electa, 2009
  • Il collezionista di baci, Mondadori Electa, 2014
  • La migliore offerta, Sellerio, 2013
  • La corrispondenza, Sellerio, 2016
  • Diario inconsapevole, HarperCollins Italia, 2018
  • Leningrado, Sellerio, 2018
  • Ennio, un maestro, amb Ennio Morricone, HarperCollins Italia, 2018
  • All'èpica. C'era una volta la politica, Albatros, 2022

Honors

[modifica]
Medaglia d'Oro ai Benemeriti della Cultura e dell'Arte - cinta per a uniforme ordinari Medaglia d'Oro ai Benemeriti della Cultura e dell'Arte
— Roma— 17 de març de 2004
Ciutadania d'honor (cittadinanza onoraria) del municipi de Sciacca - cinta per a uniforme ordinari Ciutadania d'honor (cittadinanza onoraria) del municipi de Sciacca
«Per la memòria d'Acccursio Miraglia a la pel·lícula Baaria»
— 24 de gener de 2014

Lauree ad honorem (Graus honorífics)

[modifica]
Títol Honoris causa en Televisió, Cinema i Nous Mitjans - cinta per a uniforme ordinari Títol Honoris causa en Televisió, Cinema i Nous Mitjans
«Capaç com pocs cineastes d'utilitzar la càmera per comunicar emocions, actiu -com també al cinema- també en la publicitat, acèrrim defensor dels mèrits i drets del cinema davant tots els seus detractors, Giuseppe Tornatore destaca en el panorama global del cinema contemporani amb la talla d'un gegant.»
— Libera università di lingue e comunicazione IULM, Milà
— 1 de desembre de 2009[9]
Títol Honoris causa en Filosofia - cinta per a uniforme ordinari Títol Honoris causa en Filosofia
«Capaç com pocs cineastes d'utilitzar la càmera per comunicar emocions, actiu -com també al cinema- també en la publicitat, acèrrim defensor dels mèrits i drets del cinema davant tots els seus detractors, Giuseppe Tornatore destaca en el panorama global del cinema contemporani amb la talla d'un gegant.»
— Universitat de Palerm
— 10 de juliol de 2013[10]
Doctorat honoris causa en Ciències històriques, arqueològiques i filològiques - cinta per a uniforme ordinari Doctorat honoris causa en Ciències històriques, arqueològiques i filològiques
«Per haver reconegut en tota la seva producció els principis subjacents a la nostra dinàmica científica: les seves creacions mai renuncien als paràmetres de la filologia i la història.»
— Universitat de Messina
— 1 de desembre de 2009[11]

Reconeixements

[modifica]

Premi Oscar

Globus d'Or

Premi BAFTA

El David de Donatello

Lleó de Plata al millor director a Giuseppe Tornatore per L'uomo delle stelle

  • 1996 – Nominació a la millor pel·lícula per The Star Wars Man
  • 1996 – Millor director per The Starfighter
  • 1996 – Nominació al millor guió per The Starfighter
  • 1999 – Nominada a la millor pel·lícula per The Legend of the Ocean Pianist
  • 1999 – Millor director per The Legend of the Pianist on the Ocean
  • 1999 – Nominació al millor guió per The Legend of the Ocean Pianist

Escola David

  • 1999 – La llegenda del pianista a l'oceà
  • 2007 – Millor pel·lícula per The Stranger
  • 2007 – Millor director per The Unknown
  • 2007 – Nominació al millor guió per La dona desconeguda
  • 2010 – Nominació a la millor pel·lícula per Baarìa
  • 2010 – Nominació a millor director per Baarìa
  • 2010 – Nominació al millor guió per Baarìa

David Jove

  • 2010 – per a Baarìa
  • 2011Nominació al millor documental per The Last Leopard: Portrait of Goffredo Lombardo
  • 2013 – Millor pel·lícula per The Best Offer
  • 2013 – Millor director per The Best Offer
  • 2013 – Nominació al millor guió per The Best Offer
  • 2013 – David Giovani per La millor oferta
  • 2016 – David Giovani per Correspondència
  • 2022 – Nominació a la millor pel·lícula per Ennio
  • 2022 – Nominació a millor director per Ennio
  • 2022 – Millor documental per a Ennio
  • 2022 – David Giovani candidatura per Ennio

Nastro d'argento

Ciak d'oro

  • 1995 – Millor edició per A pure formality [12]
  • 1999 – Millor director per The Legend of the Pianist on the Ocean
  • 2013 – Millor director per The Best Offer [13]

Festival de Cinema de Cannes

Premis del Cinema Europeu

  • 1989 – Nominació a la millor pel·lícula jove per Nuovo Cinema Paradiso
  • 1989 – Premi Especial del Jurat per al Nuovo Cinema Paradiso
  • 2007Nominació a millor director per The Unknown
  • 2007 – Premi del públic a la millor pel·lícula europea per La dona desconeguda
  • 2010 – Nominació al Premi del Públic a la millor pel·lícula europea per Baarìa
  • 2013Nominació a la millor pel·lícula per The Best Offer
  • 2013 – Nominació a millor director per The Best Offer
  • 2013 – Nominació al millor guió per The Best Offer
  • 2013 – Nominació al Premi del Públic a la millor pel·lícula europea per The Best Offer

Premi Flaiano

  • 1989 – Millor guió per Il camorrista i Nuovo Cinema Paradiso
  • 2022 – Millor documental per a Ennio

Premi Internacional Cicognini

  • 2022 – Reconeixement especial al documental Ennio [14]

Premi Robert Bresson

  • 2000 – Pel testimoni, significatiu per la seva sinceritat i intensitat, del difícil camí a la recerca del sentit espiritual de la vida

Referències

[modifica]
  1. Katz, Ephraim, "Italy," The Film Encyclopedia (New York: HarperResource, 2001), pp. 682-685.
  2. Giuseppe Tornatore a Internet Movie Database (anglès)
  3. Valentina Zannoni. «Funeral alla Dolce & Gabbana». Swide Magazine, 30-10-2011. [Consulta: 19 maig 2012].
  4. Moliterno, Gino. Historical Dictionary of Italian Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2020-12-08, p. 334. ISBN 978-1-5381-1948-8. 
  5. Moscati, Italo. Ennio Morricone (en italià). LIT EDIZIONI, 2020-12-01, p. 16. ISBN 978-88-3290-314-0. 
  6. «The 62nd Academy Awards (1990) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 6 setembre 2015].
  7. «29th Moscow International Film Festival (2007)». MIFF. Arxivat de l'original el 21 April 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  8. «Interview with Trovacinema» (en italià). Repubblica.
  9. Error en el títol o la url.«».
  10. Error en el títol o la url.«».
  11. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: 16 maig 2024].
  12. Enrico Lancia. «Ciak d'oro».
  13. «CIAK D’ORO 2013 al cinema italiano».
  14. [ https://www.ansa.it/abruzzo/notizie/2022/07/08/musica-il-premio-cicognini-a-marianelli-e-donaggio_dbe8e428-8ba9-47dd-9255-05153304391a.html/]

Bibliografia

[modifica]
  • Giuseppe Tornatore. Uno sguardo dal set a cura di Ninni Panzera, Silvana Editoriale, Cinisello Balsamo 2007
  • L'isola di Tornatore a cura di Ninni Panzera, Silvana Editoriale, Cinisello Balsamo 2010
  • Le Madonie, cinema ad alte quote di Sebastiano Gesù e Elena Russo, con introduzione di Francesco Novara e presentazione di Pasquale Scimeca, Giuseppe Maimone Editore, Catania 1995 (Nuovo Cinema Paradiso and L'Uomo delle Stelle)