Giuseppe Tornatore

Giuseppe Tornatore
	(1990)
Biografia
Naixement	27 maig 1956 (68 anys); Bagheria (Sicília)
Religió	Ateisme
Activitat
Ocupació	director de cinema, muntador, productor de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1985 -
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1988) Cinema Paradiso; (2009) Baaria ;
Premis
	(2007) Premi del públic a la millor pel·lícula europea, per l'obra La sconosciuta; (1995) Gran Premi del Jurat de Venècia, per l'obra L'home de les estrelles; (1990) BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, per l'obra Cinema Paradiso; (1990) BAFTA al millor guió original, per l'obra Cinema Paradiso; (1989) Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera; (1989) Gran Premi del jurat de Canes, per l'obra Cinema Paradiso; (1989) premi especial del jurat del Cinema Europeu, per l'obra Cinema Paradiso; Nastro d'Argento al millor guió; Nastro d'Argento al millor productor; Nastro d'argento al miglior documentario sul cinema (it) ; Nastro d'Argento a la millor direcció; Premi David Jove; Premi David Scuola; Nastro d'Argento a la millor direcció novella; David di Donatello al millor director; Ciak d'oro - best editing (en) ; Ciak d'oro - best director (en) ;

Giuseppe Tornatore (Bagheria, Província de Palerm, Sicília, 27 de maig de 1956) és un escenarista, guionista i director de cinema italià.^[1]^[2] Amb una carrera de més de 30 anys, és molt conegut per dirigir i escriure pel·lícules de drama com ara Stanno tutti bene, La llegenda de 1900, Malèna, Baarìa i La millor oferta. La seva pel·lícula més destacada és Cinema Paradiso, per la qual Tornatore va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. També ha dirigit diverses campanyes publicitàries per a Dolce & Gabbana.^[3]

Tornatore també és conegut per la seva llarga relació amb el compositor Ennio Morricone, que va compondre música per a tretze llargmetratges de Tornatore des de 1988.^[4]^[5]

Biografia

Va néixer a la ciutat de Bagheria prop de Palerm, a Sicília. Ja de molt jove, Giuseppe Tornatore mostra interès per la interpretació i la posada en escena. Amb només setze anys, aconsegueix portar al cinema obres de mestres com Luigi Pirandello o Eduardo De Filippo. Va treballar inicialment com a fotògraf autònom.

El seu primer èxit audiovisual fou un documental sobre Les minories ètniques a Sicília (Le minoranze etniche in Sicilia), amb el qual va guanyar un premi al Festival de Salerno. Més endavant realitzà, per a la RAI, Diario di Guttuso (Diari de Guttuso). Treballà encara durant un breu període per a la cadena nacional, i se n'ocupà d'alguns programes: Ritratto di un rapinatore – Incontro con Francesco Rosi (Retrat d'un lladre – Trobada amb Francesco Rosi) o Scrittori siciliani e cinema: Verga, Pirandello, Brancati e Sciascia (Escriptors sicilians i cinema: Verga, Pirandello, Brancati i Sciascia). Finalment, el 1984, col·labora amb Giuseppe Ferrara en Cent dies a Palermo (Cento giorni a Palermo).

Dos anys més tard debuta "oficialment" a la pantalla gran amb El senyor de la Camorra (Il camorrista), que tracta del "centre" napolità, i en particular el padrí Raffaele Cutolo i la seva germana. Aquesta pel·lícula és ben rebuda pel públic i la crítica, i li fa guanyar la Condecoració de plata per ser un dels millors realitzadors joves.

La seva trobada amb el cèlebre productor Franco Cristaldi el 1989 fa néixer la que seria l'obra mestra de Tornatore: Cinema Paradiso (Nuovo Cinema Paradiso). Després d'alguns imprevistos sobre la durada de la pel·lícula, és seleccionada al Festival de Cannes, qui li concedeix el premi especial del jurat. A la seva estrena, la pel·lícula és plebiscitada tant per la crítica com pel públic. Obté un Òscar a la millor pel·lícula estrangera.^[6]

El 1990 filma Tots estan bé (Stanno tutti bene), que explica el viatge d'un pare sicilià a la recerca dels seus fills escampats per tot Itàlia, interpretada per Marcello Mastroianni. El 1991 col·labora a la pel·lícula col·lectiva Especialment diumenge (La domenica specialmente) amb Francesco Barilli, Giuseppe Bertolucci i Marco Tullio Giordana. El 1994 filma Una simple formalitat (Una pura formalità), que el portarà a la Palma d'Or del Festival de Cannes. Aquesta pel·lícula marca un fet important a la carrera del realitzador, que canvia radicalment d'estil. Reuneix dues estrelles internacionals: Roman Polanski i Gérard Depardieu.

Realitza, el 1995, un documental Lo schermo a tre punte (La pantalla de tres punts), en el qual explica "la seva" Sicília (al·lusió a la forma triangular). Encara en aquest any dirigeix L'home de les estrelles (L'Uomo delle stelle), amb Sergio Castellitto en el paper del venedor de somnis. La pel·lícula guanya el David di Donatello i la Condecoració de plata a la millor posada en escena i un premi al Festival de Venècia. El 2007 va guanyar el Silver George al millor director al 29è Festival Internacional de Cinema de Moscou per La dona desconeguda.^[7]

El 2009 realitza Baarìa - La porta del vento, que serà triada per representar Itàlia a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa aquell any.

Vida personal

Tornatore es descriu a si mateix com "aquell que no creu i que lamenta això".^[8] El seu germà, Francesco Tornatore, és productor.

Filmografia

Direcció

Llargmetratges

Il camorrista (1986)
Cinema Paradiso (1988)
Stanno tutti bene (1990)
Il cane blu, episodi de La domenica specialmente (1991)
Una simple formalitat (1994)
L'home de les estrelles (1995)
La leggenda del pianista sull'oceano (1998)
Malèna (2000)
La sconosciuta (2006)
Baaria (2009)
La millor oferta (2013)
La correspondència (2016)

Curtmetratges

Stella gemella (1996)
50º anniversario Oscar Miglior Film Straniero (2007)
Il mago di Esselunga (2011)

Documentals

Ritratto di un rapinatore (1981)
Incontro con Francesco Rosi (1981)
Le minoranze etniche in Sicilia (1982)
Diario di Guttuso (1982)
Scrittori siciliani e cinema (1984), serie TV in quattro episodi
Lo schermo a tre punte (1995)
Riccardo Freda (1996), dins de la sèrie Ritratti d'autore
L'ultimo gattopardo - Ritratto di Goffredo Lombardo (2010)
Devotion (2020)
Ennio (2021)

Publicitat

Spot AIMA - Associazione Italiana Malati Alzheimer - pubblicità progresso (2002)
Spot TIM - La forza delle connessioni (2022)

Producció

Cento giorni a Palermo, dirigida per Giuseppe Ferrara (1984)
Il figlio di Bakunin, dirigida per Gianfranco Cabiddu (1997)
Il manoscritto del Principe, dirigida per Roberto Andò (2000)

Editor

Una pura formalità, dirigida per Giuseppe Tornatore (1994)

Obres

Nuovo Cinema Paradiso, Sellerio 1989
Baarìa, Mondadori Electa, 2009
Il collezionista di baci, Mondadori Electa, 2014
La migliore offerta, Sellerio, 2013
La corrispondenza, Sellerio, 2016
Diario inconsapevole, HarperCollins Italia, 2018
Leningrado, Sellerio, 2018
Ennio, un maestro, amb Ennio Morricone, HarperCollins Italia, 2018
All'èpica. C'era una volta la politica, Albatros, 2022

Honors

Medaglia d'Oro ai Benemeriti della Cultura e dell'Arte

— 17 de març de 2004

Ciutadania d'honor (cittadinanza onoraria) del municipi de Sciacca

«Per la memòria d'Acccursio Miraglia a la pel·lícula Baaria»
— 24 de gener de 2014

Lauree ad honorem (Graus honorífics)

Títol Honoris causa en Televisió, Cinema i Nous Mitjans

«Capaç com pocs cineastes d'utilitzar la càmera per comunicar emocions, actiu -com també al cinema- també en la publicitat, acèrrim defensor dels mèrits i drets del cinema davant tots els seus detractors, Giuseppe Tornatore destaca en el panorama global del cinema contemporani amb la talla d'un gegant.»
— 1 de desembre de 2009^[9]

Títol Honoris causa en Filosofia

«Capaç com pocs cineastes d'utilitzar la càmera per comunicar emocions, actiu -com també al cinema- també en la publicitat, acèrrim defensor dels mèrits i drets del cinema davant tots els seus detractors, Giuseppe Tornatore destaca en el panorama global del cinema contemporani amb la talla d'un gegant.»
— 10 de juliol de 2013^[10]

Doctorat honoris causa en Ciències històriques, arqueològiques i filològiques

«Per haver reconegut en tota la seva producció els principis subjacents a la nostra dinàmica científica: les seves creacions mai renuncien als paràmetres de la filologia i la història.»
— 1 de desembre de 2009^[11]

Reconeixements

Premi Oscar

1990 – Millor pel·lícula en llengua estrangera per Nuovo Cinema Paradiso
1996 – Nominada a la millor pel·lícula en llengua estrangera per The Star Wars Man

Globus d'Or

1990 – Millor pel·lícula estrangera per Nuovo Cinema Paradiso
2000 – Nominació a millor pel·lícula estrangera per Malèna
2010 – Nominació a la millor pel·lícula estrangera per Baarìa

Premi BAFTA

1991 – Millor pel·lícula estrangera per Nuovo Cinema Paradiso
1991 – Nominació com a millor director per Nuovo Cinema Paradiso
1991 – Millor guió original per Nuovo Cinema Paradiso
2000 – Nominació a millor pel·lícula estrangera per Malèna

El David de Donatello

1987 – Nominació com a millor director debut per Il camorrista
1989 – Nominació a la millor pel·lícula per Nuovo Cinema Paradiso
1989 – Nominació com a millor director per Nuovo Cinema Paradiso
1995 – Festival de Cinema de Venècia

Lleó de Plata al millor director a Giuseppe Tornatore per L'uomo delle stelle

1996 – Nominació a la millor pel·lícula per The Star Wars Man
1996 – Millor director per The Starfighter
1996 – Nominació al millor guió per The Starfighter
1999 – Nominada a la millor pel·lícula per The Legend of the Ocean Pianist
1999 – Millor director per The Legend of the Pianist on the Ocean
1999 – Nominació al millor guió per The Legend of the Ocean Pianist

Escola David

1999 – La llegenda del pianista a l'oceà
2007 – Millor pel·lícula per The Stranger
2007 – Millor director per The Unknown
2007 – Nominació al millor guió per La dona desconeguda
2010 – Nominació a la millor pel·lícula per Baarìa
2010 – Nominació a millor director per Baarìa
2010 – Nominació al millor guió per Baarìa

David Jove

2010 – per a Baarìa
2011 – Nominació al millor documental per The Last Leopard: Portrait of Goffredo Lombardo
2013 – Millor pel·lícula per The Best Offer
2013 – Millor director per The Best Offer
2013 – Nominació al millor guió per The Best Offer
2013 – David Giovani per La millor oferta
2016 – David Giovani per Correspondència
2022 – Nominació a la millor pel·lícula per Ennio
2022 – Nominació a millor director per Ennio
2022 – Millor documental per a Ennio
2022 – David Giovani candidatura per Ennio

Nastro d'argento

1987 – Millor director debut per Il camorrista
1989 – Nominació a la millor direcció pel Nuovo Cinema Paradiso
1989 – Nominació a millor tema per Nuovo Cinema Paradiso
1991 – Nominació al millor tema per Everybody's Fine
1995 – Nominació a millor director de pel·lícula per A Pure Formality
1995 – Nominació a la millor assignatura per Un pur tràmit
1996 – Director a la millor pel·lícula per The Star Wars Man
1996 – Nominació al millor guió per The Starfighter
1999 – Director a la millor pel·lícula per The Legend of the Ocean Pianist
1999 – Millor guió per The Legend of the Ocean Pianist
2000 – Millor productor per The Prince's Manuscript
2007 – Director de la millor pel·lícula per The Stranger
2007 – Nominació al millor guió per La dona desconeguda
2010 – Cinta de l'any per Baarìa
2011 – Cinta de plata especial per a documentals de The Last Leopard: Portrait of Goffredo Lombardo
2013 – Director de Millor Pel·lícula per La Millor Oferta
2013 – Nominació al millor guió per The Best Offer
2022 – Millor documental de cinema per a Ennio

Ciak d'oro

1995 – Millor edició per A pure formality ^[12]
1999 – Millor director per The Legend of the Pianist on the Ocean
2013 – Millor director per The Best Offer ^[13]

Festival de Cinema de Cannes

1989 – Nominació a la Palma d'Or pel Nuovo Cinema Paradiso
1989 – Gran Premi Especial del Jurat per al Nuovo Cinema Paradiso

Premis del Cinema Europeu

1989 – Nominació a la millor pel·lícula jove per Nuovo Cinema Paradiso
1989 – Premi Especial del Jurat per al Nuovo Cinema Paradiso
2007 – Nominació a millor director per The Unknown
2007 – Premi del públic a la millor pel·lícula europea per La dona desconeguda
2010 – Nominació al Premi del Públic a la millor pel·lícula europea per Baarìa
2013 – Nominació a la millor pel·lícula per The Best Offer
2013 – Nominació a millor director per The Best Offer
2013 – Nominació al millor guió per The Best Offer
2013 – Nominació al Premi del Públic a la millor pel·lícula europea per The Best Offer

Premi Flaiano

1989 – Millor guió per Il camorrista i Nuovo Cinema Paradiso
2022 – Millor documental per a Ennio

Premi Internacional Cicognini

2022 – Reconeixement especial al documental Ennio ^[14]

Premi Robert Bresson

2000 – Pel testimoni, significatiu per la seva sinceritat i intensitat, del difícil camí a la recerca del sentit espiritual de la vida

Referències

↑ Katz, Ephraim, "Italy," The Film Encyclopedia (New York: HarperResource, 2001), pp. 682-685.
↑ Giuseppe Tornatore a Internet Movie Database (anglès)
↑ Valentina Zannoni. «Funeral alla Dolce & Gabbana». Swide Magazine, 30-10-2011. [Consulta: 19 maig 2012].
↑ Moliterno, Gino. Historical Dictionary of Italian Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2020-12-08, p. 334. ISBN 978-1-5381-1948-8.
↑ Moscati, Italo. Ennio Morricone (en italià). LIT EDIZIONI, 2020-12-01, p. 16. ISBN 978-88-3290-314-0.
↑ «The 62nd Academy Awards (1990) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 6 setembre 2015].
↑ «29th Moscow International Film Festival (2007)». MIFF. Arxivat de l'original el 21 April 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
↑ «Interview with Trovacinema» (en italià). Repubblica.
↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: 16 maig 2024].
↑ Enrico Lancia. «Ciak d'oro».
↑ «CIAK D’ORO 2013 al cinema italiano».
↑ [ https://www.ansa.it/abruzzo/notizie/2022/07/08/musica-il-premio-cicognini-a-marianelli-e-donaggio_dbe8e428-8ba9-47dd-9255-05153304391a.html/]

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Tornatore

Giuseppe Tornatore. Uno sguardo dal set a cura di Ninni Panzera, Silvana Editoriale, Cinisello Balsamo 2007
L'isola di Tornatore a cura di Ninni Panzera, Silvana Editoriale, Cinisello Balsamo 2010
Le Madonie, cinema ad alte quote di Sebastiano Gesù e Elena Russo, con introduzione di Francesco Novara e presentazione di Pasquale Scimeca, Giuseppe Maimone Editore, Catania 1995 (Nuovo Cinema Paradiso and L'Uomo delle Stelle)

[katz-1] Katz, Ephraim, "Italy," The Film Encyclopedia (New York: HarperResource, 2001), pp. 682-685.

[imdb-2] Giuseppe Tornatore a Internet Movie Database (anglès)

[3] Valentina Zannoni. «Funeral alla Dolce & Gabbana». Swide Magazine, 30-10-2011. [Consulta: 19 maig 2012].

[4] Moliterno, Gino. Historical Dictionary of Italian Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2020-12-08, p. 334. ISBN 978-1-5381-1948-8.

[5] Moscati, Italo. Ennio Morricone (en italià). LIT EDIZIONI, 2020-12-01, p. 16. ISBN 978-88-3290-314-0.

[Oscars1990-6] «The 62nd Academy Awards (1990) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 6 setembre 2015].

[Moscow2007-7] «29th Moscow International Film Festival (2007)». MIFF. Arxivat de l'original el 21 April 2013. [Consulta: 30 maig 2013].

[trovacinema-8] «Interview with Trovacinema» (en italià). Repubblica.

[9] Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».

[10] Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».

[11] «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: 16 maig 2024].

[12] Enrico Lancia. «Ciak d'oro».

[13] «CIAK D’ORO 2013 al cinema italiano».

[14] [ https://www.ansa.it/abruzzo/notizie/2022/07/08/musica-il-premio-cicognini-a-marianelli-e-donaggio_dbe8e428-8ba9-47dd-9255-05153304391a.html/]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1947–1955 (Honorary)	1947: Sciuscià – Vittorio De Sica 1948: Monsieur Vincent – Maurice Cloche 1949: El lladre de bicicletes – Vittorio De Sica 1950: Au-delà des grilles – René Clément 1951: Rashōmon – Akira Kurosawa 1952: Jocs prohibits – René Clément 1953: Sense premi 1954: Jigokumon – Teinosuke Kinugasa 1955: Musashi Miyamoto – Hiroshi Inagaki
1956–1975	1956: La strada – Federico Fellini 1957: Les nits de la Cabiria – Federico Fellini 1958: El meu oncle – Jacques Tati 1959: Orfeu negre – Marcel Camus 1960: La font de la donzella – Ingmar Bergman 1961: Såsom i en spegel – Ingmar Bergman 1962: Les dimanches de Ville d'Avray – Serge Bourguignon 1963: Fellini 8 ½ – Federico Fellini 1964: Ahir, avui i demà – Vittorio De Sica 1965: Obchod na korze – Ján Kadár & Elmar Klos 1966: Un homme et une femme – Claude Lelouch 1967: Ostře sledované vlaky – Jiří Menzel 1968: Guerra i pau – Serguei Bondartxuk 1969: Z – Costa-Gavras 1970: Investigació sobre un ciutadà – Elio Petri 1971: El jardí dels Finzi Contini – Vittorio De Sica 1972: El discret encant de la burgesia – Luis Buñuel 1973: La nit americana – François Truffaut 1974: Amarcord – Federico Fellini 1975: Dersu Uzala – Akira Kurosawa
1976–2000	1976: La Victoire en chantant – Jean-Jacques Annaud 1977: La vida al davant – Moshé Mizrahi 1978: Préparez vous mouchoirs – Bertrand Blier 1979: El timbal de llauna – Volker Schlöndorff 1980: Moscou no creu en les llàgrimes – Vladímir Menxov 1981: Mephisto – István Szabó 1982: Volver a empezar – José Luis Garci 1983: Fanny i Alexander – Ingmar Bergman 1984: La Diagonale du fou – Richard Dembo 1985: La historia oficial – Luis Puenzo 1986: L'assalt – Fons Rademakers 1987: El festí de Babette – Gabriel Axel 1988: Pelle, el conqueridor – Bille August 1989: Cinema Paradiso – Giuseppe Tornatore 1990: Reise de Hoffnung – Xavier Koller 1991: Mediterraneo – Gabriele Salvatores 1992: Indoxina – Régis Wargnier 1993: Belle Époque – Fernando Trueba 1994: Cremat pel sol – Nikita Mikhalkov 1995: Antonia – Marleen Gorris 1996: Kolja – Jan Svěrák 1997: Caracter – Mike van Diem 1998: La vida és bella – Roberto Benigni 1999: Todo sobre mi madre – Pedro Almodóvar 2000: Tigre i drac – Ang Lee
2001–present	2001: Ničija zemlja – Danis Tanović 2002: Nirgendwo in Afrika – Caroline Link 2003: Les Invasions barbares – Denys Arcand 2004: Mar adentro – Alejandro Amenábar 2005: Tsotsi – Gavin Hood 2006: La vida dels altres – Florian Henckel von Donnersmarck 2007: Els falsificadors – Stefan Ruzowitzky 2008: Okuribito – Yojiro Takita 2009: El secreto de sus ojos – Juan José Campanella 2010: En un món millor – Susanne Bier 2011: Nader i Simin, una separació – Asghar Farhadi 2012: Amor – Michael Haneke 2013: La grande bellezza – Paolo Sorrentino 2014: Ida – Paweł Pawlikowski 2015: Saul fia – László Nemes 2016: Forushande – Asghar Farhadi 2017: Una mujer fantástica – Sebastián Lelio 2018: Roma – Alfonso Cuarón 2019: Paràsits – Bong Joon-ho 2020: Una altra ronda – Thomas Vinterberg 2021: Drive My Car – Ryusuke Hamaguchi 2022: Res de nou a l'oest – Edward Berger 2023: La zona d'interès – Jonathan Glazer

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) SNL Treccani (1)