Carlo Verdone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlo Verdone

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
Centre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, bateria, productor de cinema, muntador, comediant, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –
InstrumentBateria Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareMario Verdone Modifica el valor a Wikidata
GermansSilvia Verdone i Luca Verdone Modifica el valor a Wikidata
ParentsChristian De Sica (cunyat)
Brando De Sica (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcarloverdone.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0893872 Allocine: 22566 Rottentomatoes: celebrity/carlo_verdone Allmovie: p115324 Metacritic: person/carlo-verdone
Facebook: carloverdoneofficial Musicbrainz: a50575d6-e047-415e-98f4-6949fbe1c481 Modifica el valor a Wikidata

Carlo Gregorio Verdone (nascut el 17 de novembre de 1950) és un actor, guionista i director de cinema italià.

Verdone és conegut sobretot pels seus papers còmics en clàssics italians, que també va escriure i dirigir. La seva carrera es va iniciar amb els seus tres primers èxits, Un sacco bello (1980), Bianco, rosso e Verdone (1981) i Borotalco (1982). Des dels anys noranta introdueix en la seva obra temes més seriosos, vinculats als excessos de la societat i les dificultats de l'individu per afrontar-la; alguns exemples són Maledetto il giorno che t'ho incontrato (1992), Il mio miglior nemico (2006) i Io, loro e Lara (2010).

Primers anys[modifica]

Carlo Verdone va néixer a Roma, fill de Mario Verdone, un important crític i acadèmic italià de cinema, i va estudiar al Liceo classico italià de Roma, amb el futur actor Christian De Sica com a company de taula.[1] Posteriorment, Verdone es va llicenciar en Literatura Moderna a la Universitat Sapienza de Roma, la mateixa universitat on el seu pare feia classes, i es va llicenciar en Direcció de Cinema al Centro Sperimentale di Cinematografia. Durant la dècada de 1970 va començar una carrera a la televisió destacant el seu variat estil de còmic, actuant també en alguns anuncis al programa Carosello i va començar a presentar els seus personatges a televisió el 1978 a la popular sèrie de comèdia "Non Stop".[2]

Carrera cinematogràfica[modifica]

Verdone va debutar com a director l'any 1980 amb la pel·lícula Un sacco bello, en la qual va interpretar tres personatges diferents. Va utilitzar la mateixa fórmula del primer treball el 1981, quan va dirigir Bianco, rosso e Verdone, una divertida pel·lícula sobre tres homes diferents durant el dia de les eleccions a Itàlia. La pel·lícula, produïda pel seu mentor Sergio Leone, va tenir un gran èxit a Itàlia, gràcies a la seva brillant energia còmica i als seus estranys personatges i va comptar amb la banda sonora composta per Ennio Morricone.[3]

Un altre gran mentor de Verdone va ser Alberto Sordi, ja que segons molts Verdone[4] es considera el seu hereu natural. Sordi va escriure dues pel·lícules de Verdone juntes: In viaggio con papà, dirigida per Sordi, i Troppo forte, dirigida per Verdone i coescrit també per Sergio Leone.

Carlo Verdone, en una llarga carrera de director,[5][6] s'ha refinat molt bé el seu estil, utilitzant molt l'estàndard típic de la commedia all'italiana i prestant atenció als temes socials i a la reflexió d'històries. Des dels anys 90, acompanya els tons còmics de la seva obra amb un registre menys còmic, escrivint i dirigint històries més atentes als temes de la modernitat, el cinisme i els excessos de la societat. Verdone encara manté una relació privilegiada amb els cànons de la comèdia italiana, barrejant aquests cànons amb un tipus de cinema més compromès. El 1999 va escriure el llibre "Fatti Coatti".[7] El 2005 va participar en la comèdia romàntica de gran èxit italiana anomenada Manuale d'amore, i en les seqüeles anomenades Manuale d'amore 2 - Capitoli successivi (2007) i Manuale d'amore 3 (2011), ambdues dirigides per Giovanni Veronesi, mentre que el 2013 va protagonitzar La grande bellezza de Paolo Sorrentino.[8][9] El 2018 va dirigir Beneïda disbauxa, que ha estat escrita per primera vegada pel director juntament amb Nicola Guaglianone i el dibuixant i guionista Menotti.[10]

Vida personal[modifica]

Té dos germans: Luca, director de cinema, i Silvia, productora de cinema i dona de l'actor Christian De Sica.

És un seguidor destacat de l'equip de futbol A.S. Roma.

Va ser simpatitzant fins al 1991, any de la seva dissolució, del Partit Socialista Italià; dóna suport al Partit Demòcrata (Itàlia), tot i que manté la independència ideològica.

Filmografia[modifica]

Any Títol Actor Director Guionista Paper
1979 La lluna 'Caracalla' Director
1980 Un sacco bello Enzo / Ruggero / Leo / Don Alfio / Anselmo / professor
1981 Bianco, rosso e Verdone Furio / Mimmo / Pasquale
1982 In viaggio con papà No Cristiano D'Ambrosi
1982 Grand Hotel Excelsior No No Pericle Coccia
1982 Borotalco Sergio Benvenuti
1983 Acqua e sapone Rolando Ferrazza
1984 I due carabinieri Marino Spada
1984 Cuori nella tormenta No Walter Migliorini
1986 7 chili in 7 giorni No No Alfio Tamburini
1986 Troppo forte Oscar Pettinari
1987 Io e mia sorella Carlo Piergentili
1988 Compagni di scuola Piero Ruffolo
1989 Il bambino e il poliziotto Carlo Vinciguerra
1990 Stasera a casa di Alice Saverio
1991 Maledetto il giorno che t'ho incontrato Bernardo Arbusti
1992 Al lupo al lupo Gregorio Sagonà
1994 Perdiamoci di vista Gepy Fuxas
1995 Viaggi di nozze Raniero / Giovannino / Ivano
1996 Boig per les rosses Romeo Spera
1998 Gallo cedrone Armando Feroci
1998 Història d'una gavina i del gat que li va ensenyar a volar No No Zorba (veu)
2000 Zora la Vampira No No Commissionat Lombardi
2000 C'era un cinese in coma Ercole Preziosi
2003 L'amore è eterno finché dura Gegè Tinacci
2004 Ma che colpa abbiamo noi Gilberto Mercuri
2005 Manuale d'amore No No Goffredo
2006 Enemics íntims Achille De Bellis
2007 Manuale d'amore 2 - Capitoli successivi No No Ernesto
2008 Grande, grosso e... Verdone Leo Nuvolone / Callisto Cagnato / Moreno Vecchiarutti / L'onorevole
2009 Italians No No Giulio Cesare Carminati
2010 Io, loro e Lara Carlo Mascolo
2011 Manuale d'amore 3 No No Fabio
2012 Posti in piedi in paradiso Ulisse Diamanti
2013 La grande bellezza No No Romano
2014 Sotto una buona stella Federico Picchioni
2016 Manuale d'amore 3 Arturo Merlino
2018 Beneïda disbauxa Guglielmo Pantalei
2021 Si vive una volta sola Umberto Gastaldi
2021 Vita da Carlo (sèrie de televisió) Carlo

Referències[modifica]

  1. «Quell'amico che ti segue tutta la vita. Un anno senza il compagno di banco» (en italià). Il Corriere della Sera, 29-08-2020 [Consulta: 11 setembre 2020].
  2. Moliterno, Gino. The A to Z of Italian Cinema, 12 octubre 2009. ISBN 9780810870598 [Consulta: 3 abril 2018]. 
  3. «Ennio Morricone composed soundtracks for Carlo Verdone». [Consulta: 3 abril 2018].
  4. «Carlo Verdone on VOGUE Italy». Arxivat de l'original el 2018-04-04. [Consulta: 3 abril 2018].
  5. «Rome Festival to Honor Italian Comic Actor Carlo Verdone», 13-09-2012. [Consulta: 3 abril 2018].
  6. «Carlo Verdone special guest of Italian Film Festival Berlin 2015». [Consulta: 3 abril 2018].
  7. Verdone, Carlo; Giusti, Marco. The book "Fatti Coatti" by Carlo Verdone, 1999. ISBN 9788804437994 [Consulta: 3 abril 2018]. 
  8. «Carlo Verdone inside the cast of The Great Beauty». The New York Times, 14-11-2013 [Consulta: 3 abril 2018].
  9. «The Great Beauty, review». [Consulta: 3 abril 2018].
  10. «"Blessed Madness" the new comedy helmed by Carlo Verdone». Arxivat de l'original el 2018-04-04. [Consulta: 3 abril 2018].

Enllaços externs[modifica]