Vés al contingut

Commedia all'italiana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Commedia all'italiana ("Comèdia a la italiana") és un gènere cinematogràfic italià. Es considera que va començar amb Mario Monicelli a I soliti ignoti el 1958 i el seu nom deriva del títol del film de Pietro Germi Divorzio all'italiana (1961).

Més que un gènere específic, el terme indica un període (aproximadament de finals dels anys 50 a principis dels 70) quan la indústria italiana del cinema produïa moltes comèdies d'èxit, amb alguns trets comuns com les maneres satíriques, amb connotacions absurdes i grotesques, un focus en "assumptes" socials picants del període (com temes sexuals, divorci, contracepció, matrimoni del clergat, el creixement econòmic del país i les seves diverses conseqüències, la influència religiosa tradicional de l'Església catòlica) i un prevalent enquadrament de classe mitjana, sovint caracteritzat per un fons substancial de tristesa i crítica social que va diluir els continguts de còmic.

Que és la Commedia all'Italiana

[modifica]
Mario Monicelli, un dels més famosos directors de comèdia italiana

Com va dir en una entrevista el director Mario Monicelli, la Commedia all'italiana) és una cosa molt senzilla, molt lligada a la cultura popular d'Itàlia. És un garbuix d'històries de pobres i desgraciats en un temps altament desafortunat i negatiu, com és el període de pobresa que va seguir a Europa i especialment a Itàlia després del final de la Segona Guerra Mundial. En qualsevol trama de les pel·lícules d'aquest gènere, hi ha un grup de lladres i bandits a qui agradaria fer els finals reunint-se per celebrar un gran èxit. Tanmateix cadascú té els seus problemes i les seves dificultats, atribuïbles a ignorància, incompetència, amor no correspost i molts altres contratemps. La trama sencera de la història gira al voltant d'aquests malentesos aparentment innecessaris, permetent l'espectador tenir una visió clara i precisa de les deficiències dels italians d'aquell període i de la melancolia i alegria de tot Itàlia. El grup de tramposos, que aparentment aconsegueixen el seu objectiu amb enganys i astúcia, al final de la història gairebé sempre es troben enredats i aixafats econòmicament i psicològicament pitjor que al principi. Qui se'n surt en la història és sempre el més poderós, ja sigui en el camp polític o en qualsevol altre context social. El que fa que l'espectador rigui són els acudits sobre les espifiades repetides dels actors. L'element de tristesa és molt present a totes les històries en la comèdia italiana, no només és la burla de les persones pobres que busquen millorar la seva situació, sinó també el final amarg mostra un somriure amarg i una dèbil esperança dels protagonistes cara al futur. Només pensar en la situació o el final tràgic de la pel·lícula Il sorpasso (Dino Risi) o el final melancòlic de la pel·lícula I soliti ignoti on els lladres han fallar en el seu cop, perdent tot el que tenien.

Una altra característica important d'aquest tipus de comèdia és el sentiment, tot i que la condició social de les persones que poblen les històries és extremadament baix, els protagonistes mostren voluntat per viure, per estimar, per somiar, per esdevenir gairebé el tast d'una pel·lícula sentimental. El que trenca aquest sentiment és la típica matusseria italiana o una caiguda, la qual cosa porta immediatament l'espectador a riure. El protagonista és immediatament enredat. Als anys 60 i 70 aquestes trames van fusionar-se amb la sàtira. Fins i tot en aquestes històries, com en Signore e signori buonanotte (1976), es denota l'habilitat per les escenes satíriques. Els personatges són blanc de persones poderoses o de persones ineptes, extremadament mal educades, dolentes, gairebé animalistiques, gairebé relacionades amb les màscares de la Commedia dell'arte. La comèdia italiana deixa d'existir els anys vuitanta, ja que els principals actors ja eren vells, i van ser reemplaçats per un gènere més enfocat en el costat vulgar i injuriós dels personatges, seguint models molt americans. Amb la transformació americanitzada d'aquest gènere còmic a Itàlia, la Commedia all'italiana finalment va morir. L'última pel·lícula que reflecteix fidelment els personatges de la comèdia italiana és Il marchese del Grillo, dirigida per Mario Monicelli (1981). Alberto Sordi fa el paper d'un espoliat ric Marquès de Roma que s'avorreix durant el dia. Per això dissenya bromes de mal gust sense cap finalitat particular, com si fossin joguines de la sala d'estar. El seu cinisme de jugador no és aturat ni pel poder del Papa Pius VII. Aquesta pel·lícula encara reflecteix fortament el caràcter del nen bromista dels anys seixanta, que només es preocupava d'ell i que no li cal preocupar-se dels altres. El cinisme és el tema principal d'aquesta pel·lícula, basat en una història real.

Estrelles

[modifica]

Vittorio Gassman, Ugo Tognazzi, Alberto Sordi i Nino Manfredi van ser les quatre principals estrelles de la Comèdia italiana als anys 1960 i 1970, seguits per nouvinguts com Stefania Sandrelli, Monica Vitti, Giancarlo Giannini, Mariangela Melato, Catherine Spaak; o estrelles dramàtiques en papers còmics com Marcello Mastroianni, Enrico Maria Salerno i Claudia Cardinale.

Directors

[modifica]

El 1961, Dino Risi va dirigir Il sorpasso, ara una pel·lícula de culte, després Una vida difícil, I mostri, En nom del poble italià i Profumo di donna.

El treball de Monicelli inclou La grande guerra, I compagni, L'armata Brancaleone, Vogliamo i colonnelli, Apassionada i Amics meus.

Altres cineastes destacats del gènere van ser Pasquale Festa Campanile, Ettore Scola, Luigi Comencini, Steno, Antonio Pietrangeli, Nanni Loy i Lina Wertmüller.

I els guionistes Age & Scarpelli, Leo Benvenuti, Piero De Bernardi, Rodolfo Sonego, Suso Cecchi d'Amico i Sergio Amidei

Pel·lícules notables

[modifica]
Títol Any Director Actors notables
I soliti ignoti 1958 Mario Monicelli Marcello Mastroianni, Vittorio Gassman, Totò
La grande guerra 1959 Mario Monicelli Vittorio Gassman, Alberto Sordi, Silvana Mangano
Il vedovo 1959 Dino Risi Alberto Sordi, Franca Valeri
Love and Larceny 1959 Dino Risi Vittorio Gassman
Everybody Go Home 1960 Luigi Comencini Alberto Sordi
Adua e le compagne 1960 Antonio Pietrangeli Simone Signoret, Marcello Mastroianni, Sandra Milo
A Difficult Life 1961 Dino Risi Alberto Sordi
Audace colpo dei soliti ignoti 1961 Nanni Loy Vittorio Gassman, Claudia Cardinale, Nino Manfredi
The Fascist 1961 Luciano Salce Ugo Tognazzi, Stefania Sandrelli
Divorci a la italiana 1962 Pietro Germi Marcello Mastroianni, Stefania Sandrelli
Boccaccio '70 1962 Mario Monicelli,

Federico Fellini,

Luchino Visconti,

Vittorio de Sica
Il sorpasso 1962 Dino Risi Vittorio Gassman, Catherine Spaak
The Last Judgement 1962 Vittorio de Sica Vittorio Gassman, Nino Manfredi
Mafioso 1962 Alberto Lattuada Alberto Sordi
March on Rome 1962 Dino Risi Vittorio Gassman, Ugo Tognazzi
The Conjugal Bed 1963 Marco Ferreri Ugo Tognazzi, Marina Vlady
I mostri 1963 Dino Risi Vittorio Gassman, Ugo Tognazzi
Alta Infedeltà 1965 Mario Monicelli, Franco Rossi, Elio Petri, Luciano Salce Ugo Tognazzi, Nino Manfredi
Il diavolo 1963 Gian Luigi Polidoro Alberto Sordi
Il Boom 1963 Vittorio de Sica Alberto Sordi
Ahir, avui i demà 1963 Vittorio de Sica Marcello Mastroianni, Sophia Loren
The Reunion 1963 Damiano Damiani
Seduced and Abandoned 1964 Pietro Germi Stefania Sandrelli
Se permettete parliamo di donne 1965 Ettore Scola Vittorio Gassman
Il successo 1965 Mauro Morassi, Dino Risi Vittorio Gassman, Anouk Aimée
Les quatre nines (Le bambole) 1965 Mauro Bolognini,

Luigi Comencini,

Dino Risi,

Franco Rossi
Nino Manfredi
Casanova 70 1965 Mario Monicelli Marcello Mastroianni, Virna Lisi, Enrico Maria Salerno
Signore e signori 1965 Pietro Germi Virna Lisi
I complessi 1965 Dino Risi,

Luigi Filippo D'Amico,

Franco Rossi
Nino Manfredi, Ugo Tognazzi, Alberto Sordi
Il Gaucho 1965 Dino Risi Vittorio Gassman, Silvana Pampanini, Nino Manfredi
Io la conoscevo bene 1965 Antonio Pietrangeli Stefania Sandrelli, Ugo Tognazzi, Nino Manfredi, Enrico Maria Salerno
The Man, the Woman and the Money 1965 Eduardo De Filippo,

Marco Ferreri,

Luciano Salce
Marcello Mastroianni
Me, Me, Me... and the Others 1966 Alessandro Blasetti
L'Armata Brancaleone 1966 Mario Monicelli Vittorio Gassman, Enrico Maria Salerno, Gian Maria Volonté
L'ombrellone 1966 Dino Risi Sandra Milo, Enrico Maria Salerno, Jean Sorel
A Question of Honour 1966 Luigi Zampa Ugo Tognazzi
The Tiger and the Pussycat 1967 Dino Risi Vittorio Gassman
Les bruixes 1967 Luchino Visconti,

Pier Paolo Pasolini,

Vittorio de Sica,

Franco Rossi,

Mauro Bolognini
Silvana Mangano
La ragazza con la pistola 1968 Mario Monicelli Monica Vitti
Il medico della mutua 1968 Luigi Zampa Alberto Sordi
Il Commissario Pepe 1969 Ettore Scola Ugo Tognazzi
The Libertine 1969 Pasquale Festa Campanile Catherine Spaak
Vedo nudo 1969 Dino Risi Nino Manfredi, Sylva Koscina
Brancaleone alle Crociate 1970 Mario Monicelli Vittorio Gassman
Between Miracles 1971 Nino Manfredi Nino Manfredi, Mariangela Melato
En nom del poble italià (In nome del popolo italiano) 1971 Dino Risi Ugo Tognazzi, Vittorio Gassman, Ugo Tognazzi
Secret Fantasy 1971 Pasquale Festa Campanile Laura Antonelli
Emigrant a Austràlia, honrat i ben plantat, vol casar-se amb paisana immaculada (Bello, onesto, emigrato Australia sposerebbe compaesana illibata) 1971 Luigi Zampa Alberto Sordi, Claudia Cardinale
The Seduction of Mimi 1972 Lina Wertmüller Giancarlo Giannini, Mariangela Melato
Lo scopone scientifico 1972 Luigi Comencini Alberto Sordi, Silvana Mangano
Vogliamo i colonnelli 1973 Mario Monicelli Ugo Tognazzi
Pane e cioccolata 1973 Franco Brusati Nino Manfredi
C'eravamo tanto amati 1974 Ettore Scola Vittorio Gassman, Nino Manfredi, Stefania Sandrelli
Swept Away by an Unusual Destiny in the Blue Sea of August 1974 Lina Wertmüller Giancarlo Giannini, Mariangela Melato
Profumo di donna 1974 Dino Risi Vittorio Gassman
Apassionada (Romanzo popolare) 1974 Mario Monicelli Ugo Tognazzi, Ornella Muti
Amici miei 1975 Mario Monicelli Ugo Tognazzi, Adolfo Celi
Lletjos, bruts i dolents (Brutti, sporchi e cattivi) 1976 Ettore Scola Nino Manfredi
The Career of a Chambermaid 1976 Dino Risi Vittorio Gassman, Ugo Tognazzi
La stanza del vescovo 1977 Dino Risi Ugo Tognazzi
Un borghese piccolo piccolo 1977 Mario Monicelli Alberto Sordi
Traffic Jam (film) 1977 Luigi Comencini Alberto Sordi, Marcello Mastroianni, Ugo Tognazzi, Stefania Sandrelli
Signore e signori, buonanotte 1976 Luigi Comencini, Nanni Loy, Mario Monicelli, Ettore Scola, Luigi Magni Vittorio Gassman, Ugo Tognazzi, Nino Manfredi, Marcello Mastroianni
Caro papà 1979 Dino Risi Vittorio Gassman
Amics meus 2 (Amici miei Atto II) 1982 Mario Monicelli Ugo Tognazzi, Adolfo Celi
Café Express 1980 Nanni Loy Nino Manfredi