Gènere cinematogràfic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un gènere cinematogràfic és una categoria estilística o temàtica de pel·lícules basades en similituds ja sigui en els elements narratius, l'enfocament estètic o la resposta emocional a la pel·lícula.[1] En cinema és habitual classificar les obres segons aquest tipus de temàtiques o ambients dins dels quals discorre l'acció.[2][3]

Suposen un pacte implícit entre el públic i l'exhibidor, que garanteix l'acomodament entre les expectatives psicològiques de l'espectador i l'obra que visionarà. Segons afirma el crític cinematogràfic José Luis Sánchez Noriega, "El gènere és una guia per al comportament del públic -riure (comèdia), emocionar-se o plorar (drama), espantar-se (terror), sorprendre's (fantàstic), entretenir-se (aventures), etcètera- o per al reconeixement de temes, espais, icones, situacions, objectes, accions... que espera trobar a les pel·lícules."[4]

El gènere d'una pel·lícula influirà en l'ús d'estils i tècniques de realització cinematogràfica, com ara l'ús de flashbacks i il·luminació en clau baixa[a] al cinema negre; enquadraments ajustats en pel·lícules de terror; o fonts tipogràfiques que semblen troncs tallats en brut per als títols de westerns.[5]:11 A més, els gèneres tenen associades convencions musicals, com ara exuberants orquestres de corda per a melodrames romàntics o música electrònica per a pel·lícules de ciència-ficció.[5]:11 El gènere també afecta la manera com les pel·lícules s'emeten a la televisió, s'anuncien i s'organitzen a les botigues de lloguer de vídeos.[5]:1

Els gèneres cinematogràfics no són fixos, sinó que canvien i evolucionen amb el temps; alguns, com el melodrama, fins i tot poden desaparèixer en gran manera.[6] El gènere no només fa referència a un tipus de pel·lícula o a la seva categoria, sinó que també juguen un paper clau les expectatives d'un públic sobre una pel·lícula, així com els discursos institucionals que creen estructures genèriques.[6] Amb la proliferació de gèneres concrets, també poden sorgir subgèneres cinematogràfics, que solen ser una barreja de dos gèneres separats; el drama legal, per exemple, és un subgènere de drama que inclou pel·lícules centrades en la sala de judicis i els judicis.[7]

Classificació[modifica]

L'actor i dramaturg Alan Williams distingeix tres categories principals de gèneres cinematogràfics: narratiu, d'avantguarda i documental.[8] Tot i així, amb la proliferació de gèneres concrets, també sorgeixen subgèneres cinematogràfics; també es poden fusionar amb altres aparentment no relacionats per formar gèneres híbrids, on les combinacions populars inclouen la comèdia romàntica i la comèdia d'acció. Exemples més amplis inclouen la docuficció i el docudrama, que fusionen les categories bàsiques de ficció i no ficció (documental).[7]

Els gèneres també es poden classificar per característiques més inherents (generalment implicades en els seus noms), com ara l'escenari, el tema, l'atmosfera, el públic objectiu o el pressupost/tipus de producció.[5]:2

Els guionistes, en particular, sovint organitzen les seves històries per gèneres, centrant la seva atenció en tres aspectes específics: l'atmosfera, el personatge i la història.[9] L'atmosfera d'una pel·lícula inclou vestuari, attrezzo, ubicacions i les experiències viscerals creades per al públic.[10] Els aspectes del personatge inclouen arquetips, personatges tipus i els objectius i motivacions dels protagonistes.[11] Algunes consideracions de la història per als guionistes, ja que es relacionen amb el gènere, inclouen el tema, les escenes més importants i com el ritme de la perspectiva dels personatges canvia d'una escena a una altra.[12]

Evolució[modifica]

Des dels primers temps del cinema al segle XIX el terme "gènere" va ser utilitzat per a organitzar les pel·lícules per tipus.[6] A la dècada del 1950 André Bazin parlava del concepte de "gènere" utilitzant com a exemple els westerns; durant aquesta època, hi va haver un debat sobre la teoria d'autor versus el gènere.[5]:1 A finals de la dècada del 1960 el concepte de gènere es va convertir en una part important de la teoria del cinema.[5]:1

Evolucionats a partir de les teories de la crítica dels gèneres literaris, els gèneres cinematogràfics solen ser delimitats per "convencions, iconografia, escenaris, narracions, personatges i actors".[5]:2 També es poden classificar les pel·lícules pel to, tema, atmosfera, format, públic objectiu o pressupost.[6] Aquestes característiques són més evidents en les pel·lícules de gènere, que són "pel·lícules comercials [que], mitjançant la repetició i la variació, expliquen històries familiars amb personatges i situacions familiars" en un gènere determinat.[5]:1

En les primeres produccions el gènere de les pel·lícules era encotillat, amb característiques molt delimitades que ajudaven l'espectador a comprendre ràpidament la pel·lícula i al fet que l'autor creés el que volgués i l'espectador ho esperés. A Hollywood, entre les dècades del 1920 i del 1950, el sistema industrial estatunidenc va afavorir les pel·lícules de gènere; una raó clau és que en "la manera industrial de producció de Hollywood, les pel·lícules de gènere són productes fiables" per comercialitzar al públic: eren fàcils de produir i era fàcil que el públic entengués una pel·lícula de gènere.[5]:7-8 A partir d'aquell moment, les pel·lícules de gènere van tenir convencions i iconografia clares, com els abrics pesats que portaven els gàngsters a pel·lícules com Little Caesar (1931).[5]:8 Les convencions de les pel·lícules de gènere permeten als cineastes generar-les d'una manera industrial i a l'estil d'una cadena de muntatge, un enfocament que es pot veure a les pel·lícules d'espionatge de James Bond, que utilitzen totes una fórmula de "molta acció, gadgets de luxe, dona bella i solents pintorescs", tot i que els actors, directors i guionistes canvien.[5]:8

Aproximadament després de la Segona Guerra Mundial els gèneres van començar a barrejar-se o a adulterar-ne la seva essència i a crear diverses produccions de gèneres híbrids i subgèneres. Tot i això, alguns han anat evolucionant des dels inicis del cinema, com ara les comèdies slapstick i de persecucions del període mut, que són l'origen de les comèdies contemporànies, o bé el gènere gàngster, amb exemples tan diferents en estil i contingut com les pel·lícules Brighton Rock (1948) i Lock, Stock and Two Smoking Barrels (1998). En el cas del cinema britànic, el realisme social (tot i no ser exactament un gènere) continua la tradició iniciada en les obres escrites per autors com Charles Dickens i Thomas Hardy.[3]

Principals gèneres i subgèneres[modifica]

Gènere Descripció Subgèneres
Acció Associat a tipus particulars d'espectacle (per exemple, explosions, persecucions, combats).[13] Implica una lluita moral entre el bé (encarnat per l'heroi) i el mal.[2]
Animació Un mitjà cinematogràfic en què les imatges de la pel·lícula es creen principalment per ordinador o a mà i els personatges són interpretats per actors.[14] L'animació pot incorporar qualsevol gènere i subgènere. La il·usió de moviment s'aconsegueix amb efectes òptics.[2]
Aventures Implica una narració que es defineix per un viatge (sovint inclou alguna forma de recerca) i normalment es troba dins d'un entorn fantàstic o exotitzat. Normalment, encara que no sempre, aquestes històries inclouen la narrativa de la recerca. L'èmfasi predominant en la violència i la lluita a les pel·lícules d'acció és la diferència típica entre els dos gèneres.[13][15]
Ciència-ficció Les pel·lícules es defineixen per una combinació d'especulació imaginativa i una premissa científica o tecnològica, fent ús dels canvis i la trajectòria de la tecnologia i la ciència.[14] Utilitzen àmpliament tecnologia per als elements futuristes que les ambienten i assolir, així, un alt nivell de versemblança.[2]
Comèdia Definit per esdeveniments que pretenen principalment fer riure el públic. El guió requereix molt d'enginy i originalitat per tal de manetenir el nivell d'entreteniment i diversió al llarg de la pel·lícula.[2]
Drama Centrat en les emocions i definit pel conflicte, sovint mirant a la realitat més que al sensacionalisme. El seu objectiu és connectar amb la sensibilitat del públic i generar-li un sentiment determinat. Amb aquesta finalitat, utilitza elements de la tragèdia clàssica, com la mentida, la traïció i l'amor/odi.[2]
Fantasia Pel·lícules definides per situacions que transcendeixen les lleis naturals i/o per escenaris dins d'un univers de ficció, amb narracions que sovint s'inspiren o impliquen mites humans.[14] És l'antítesi de la ciència-ficció i el reialme de la fantasia, la màgia i les criatures irreals, que desplacen la tecnologia i la ciència.[2]
Històric Pel·lícules que proporcionen representacions més o menys precises de relats històrics o que representen narracions de ficció col·locades dins d'una representació acurada d'un entorn històric.[2]
Musical Gènere en què les cançons interpretades pels personatges s'entrellacen a la narració, de vegades acompanyades de ball. Les cançons solen avançar en la trama o desenvolupen els personatges de la pel·lícula o bé poden servir només com a pauses en la història, sovint com a elaborats "números de producció".[2]
Negre Un gènere de drames criminals amb estil especialment popular durant les dècades del 1940 i del 1950. Sovint eren reflex de la societat i la cultura de l'època.
Romàntic Es caracteritza per l'èmfasi en la passió, l'emoció i la implicació afectuosa romàntica dels personatges principals, amb l'amor romàntic o la recerca d'aquest en general com a focus principal.[16] És l'adaptació audiovisual de la novel·la sentimental.[2]
Terror Pel·lícules que pretenen provocar por o fàstic en el públic amb finalitats d'entreteniment.[17] Utilitzen estímuls terrorífics per impactar el públic amb emocions fortes i generar-li un estat immediat d'alerta, tret que el diferencia del suspens.[2]
Thriller Pel·lícules que evoquen agitació i suspens entre el públic. L'element de suspens que es troba a les trames de la majoria de les pel·lícules és especialment explotat pel cineasta en aquest gènere. La tensió es crea retardant allò que l'audiència veu com a inevitable, i es construeix a través de situacions que són amenaçadores o on la fugida sembla impossible.[18] La història gira entorn a la intriga, que s'aconsegueix fent que l'acció es desenvolupi en secret i amb astúcia.[2]
Western Gènere en què les pel·lícules es desenvolupen a l'oest nordamericà durant el segle XIX.[14] El concepte ha evolucionat amb el temps i s'ha estès als protagonistes d'aquestes històries, de manera que el context d'aquestes pel·lícules no és imprescindible que sigui el far west.[2]

Els gèneres són sovint concretats per a formar subgèneres, i també poden ser combinats per a formar gèneres híbrids, com ara:

Notes[modifica]

  1. ↑ Terme en català per a la il·luminació low-key segons el Termcat

Referències[modifica]

  1. ↑ «America's 10 Greatest Films in 10 Classic Genres» (en anglès). American Film Institute. [Consulta: 6 juny 2010].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 «¿Qué son los géneros cinematográficos?» (en castellà). Treintaycinco mm, 19-04-2021. [Consulta: 18 febrer 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Genres and Themes». BFI Screenonline. [Consulta: 18 febrer 2023].
  4. ↑ Sánchez Noriega, José Luis. «6.2 Los géneros cinematográficos». A: Historia del Cine. Teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2002, p. 98. ISBN 84-206-5792-1. 
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Grant, Barry Keith. Film Genre: From Iconography to Ideology (en anglès). 33. reprint. Londres: Wallflower Press, 2007. ISBN 9781904764793 [Consulta: 13 octubre 2018]. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Hayward, Susan. «Genre/Sub-genre». A: Cinema Studies: The Key Concepts (en anglès). 3. Londres: Routledge, 1996, p. 185-192. ISBN 9781134208920 [Consulta: 29 maig 2020]. «As a term genre goes back to earliest cinema and was seen as a way of organizing films according to type. But it was not until the late 1960s that genre was introduced as a key concept into Anglo-Saxon film theory [...].» 
  7. ↑ 7,0 7,1 Judith Butler i la teoria del gènere.
  8. ↑ Alan Williams, "Is a Radical Genre Criticism Possible?" Quarterly Review of Film Studies 9, no. 2 (Primavera 1984): 121-2 (anglès)
  9. ↑ Williams, Eric R. «Episode 3: Movie Genre: It's Not What You Think» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
  10. ↑ Williams, Eric R. «Episode 4: Genre Layers and Audience Expectations» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
  11. ↑ Williams, Eric R. «How to View and Appreciate Great Movies (episode 18: Knowing Characters from the Outside In)» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
  12. ↑ Williams, Eric R. «Episode 5: Story Shape and Tension» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Action and Adventure Films | Encyclopedia.com» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «AFI's 10 TOP 10» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2021].
  15. ↑ «Adventure Films» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2021].
  16. ↑ «Romance films» (en anglès). [Consulta: 21 gener 2023].
  17. ↑ «What is a horror film? | Screenwriter» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-08-17. [Consulta: 6 novembre 2021].
  18. ↑ Konigsberg, Ira. The complete film dictionary (en anglès). 2nd. Nova York: Penguin Books, 1997. ISBN 0-670-10009-9. OCLC 36112196. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gènere cinematogràfic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gènere_cinematogràfic&oldid=31717938»