Zoopraxiscopi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Fotografia en blanc i negre de Eadweard Muybridge, inventor del Zoopraxiscopi i científic.

El zoopraxiscopi és un aparell inventat el 1879 que utilitzava la llum per a projectar imatges seqüenciant-les mitjançant l'ús d'un disc de cristall, inventat per Eadweard Muybridge. Fou molt important en el desenvolupament inicial del cinema, anterior al cinematògraf.[1]

A l'octubre de 1878, la revista Scientific American va publicar sis gravats fets sobre negatius ampliats de fotografies de Muybridge, on es veia a un cavall movent-se al pas i al trot. La revista proposava als seus lectors que retallessin les il·lustracions i les muntessin en un zoòtrop, un cilindre que produeix la il·lusió de moviment quan gira i les imatges s'observen a través d'una ranura lateral. Després de llegir aquest article, Muybridge va pensar que es podrien millorar els resultats projectant les imatges sobre una pantalla i va inventar el zoopraxiscopi.

El zoopraxiscopi no és considerat cinema en sí, sino que forma part de la gran quantitat de jocs óptics del segle XIX antecendets a l'inici del setè art.

Efecte Òptic del Zoopraxiscopi[modifica]

L'efecte que s'aconsegueix es basa en la persistència retinal. Quan l'ull humà veu una sèrie d'imatges similars i amb canvis continus que se succeïxen amb la suficient velocitat —deu o més imatges per segon— el cervell les interpreta com un moviment real, fent l'efecte d'un moviment continu. Ara bé, si les imatges no estiguessin separades unes de les altres, es veurien borroses.

En el primer projector les imatges eren pintades en el cristall com siluetes. Una segona sèrie de discos, realitzats entre 1892 i 1894, feia servir dibuixos perfilats impresos en els discos fotogràficament i acolorits a mà. Algunes de les imatges animades eren molt complexes, incloent múltiples combinacions de seqüències de moviments d'animals i humans.

Història[modifica]

Cavall en Moviment, resultat del experiment realitzat per Muybridge.
  • Juny de 1878 , Muybridge realitza un experiment on aconsegueix fotografiar un cavall en moviment. Va utilitzar un seguit de 24 càmares fotogràfiques. [2]
  • A l'octubre de 1878, Scientific American va publicar sis gravats fets sobre negatius ampliats de fotografies de Muybridge.[3]
  • 1879/81 invenció del Zoopraxiscopi. Muybridge considerava que projecció d'aquestes imagtes produiva major sensació de moviment.
  • Després de realitzar difrents congresos mostrant l'exitós experiment, va aconseguir una beca de la Universitat de Pennsylvania al 1883.
  • De 1884 a 1887 va realitzar més de 100.000 fotografies de seqüència, similars als seus treballs anteriors sobre el moviment.
  • Al 1887 va ser publicat tot el seu treball fotogràfic, 781 fotografies en un llibre titulat “Animal Locomotion”. [4]
  • En 1888, va mostrar les seves fotografies de cavalls a Thomas Alva Edison, degut al fet que aquest, juntament amb William K. L. Dickson, eren els inventors del fonògraf per a suggerir-los la possibilitat de combinar ambdós invents per a mostrar imatges sonores. Encara que la idea mai es va dur a la pràctica, Edison si va emprar una sèrie de fotografies de cavalls en el seu kinetoscopi, aparell precursor del projector de cinema.
  • Durant la World Columbian Exposition de 1993, Muybridge, va presentar les projeccions amb una finalitat comercial. Les va realitzar en un espai creat especialment per a l'aparell, un espai anomenat Zoopraxographical Hall.
  • L'aparell va quedar majoritariamnet en desús per l'arribada del cinematògraf, una obra dels germans Lumière ja considera productora de cinema.
  • Les imatges dels 71 discs del Zoopraxiscopi coneguts, que han sobreviscut, s'han reproduït en el llibre EadweardMuybridge: The Kingston Museum Bequest (TheProjection Box).[5] Actualment la màquina resideix en el Kingston Museum Muybridge Bequest Collection, amb gairebé els 70 dels discs originals.

Detalls Tècnics[modifica]

  • Discs de vidre, d'aproximadament 16 polzades de diàmetre.[6]
  • Els discs d'obturació es podien intercanviar, depenent del tipus d'imatges que s'utilitzava i l'efecte desitjat.
  • La màquina s'operava manualment.
  • Un portador de diapositives s'ajustava en la llanterna, permetent l'entrada de portaobjectes de vidre estàndard (més o menys 3x4 polzades).
  • El portalàmpades era una projecció de diapositives estàndard o una llanterna de projecció científica.

Vegueu També[modifica]

Referències[modifica]