Postproducció

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Sala de postproducció.

La postproducció audiovisual consisteix en la manipulació de material digital o analògic i és utilitzada principalment al cinema, tot i que també és important a la publicitat, programes de televisió o ràdio i a la música. Es distingeixen dues formes de postproducció: la de vídeo i la d'àudio. El terme postproducció es refereix al conjunt de processos que s'apliquen al material enregistrat: muntatge, subtitulat, veu en off, efectes especials i inclusió d'altres fonts audiovisuals entre altres. Pel teòric francès Nicolas Bourriaud[1] les arts visuals més representatives dels últims anys amplifiquen i estenen el concepte de "ready made" elaborat per Marcel Duchamp. Els artistes visuals desenvolupen la seva obra sempre a partir de materials preexistents: és a dir, generen significat a partir d'una selecció i combinació d'elements heterogenis ja donats.

Postproducció imatge o vídeo[modifica]

Implica diversos processos:

  • Digitalització o captura. En el cas de material analògic consisteix en la conversió a imatge digital. En el cas de pel·lícula cinematogràfica és necessari un telecine o un escàner de negatiu. Si treballem amb fotografies un escàner de taula. Per a cintes en formats analògics (Betacam, VHS, Hi8) o formats digitals de vídeo (HD, Betacam Digital, D1, DV...), un ordinador amb targeta capturadora de vídeo/àudio sigui únicament analògica (vídeo compost, s-video, components...) o digital (Firewire, SDI, HD-SDI, ...).
  • Edició. Selecció de material digitalitzat per exemple amb els programes Adobe Premiere Pro, Apple Final Cut o Avid Xpress, Composer...
  • Creació de material. Mitjançant diverses tècniques, CGI, es generen elements que posteriorment s'integressin en capes.
  • Composició de material. Mitjançant diversos programes d'ordinador, After Effects, Apple Shake, Autodesk Inferno, Autodesk Flame o SGO Mistika, es compon (barreja) el material digitalitzat amb el material generat per CGI.
  • Filmado o bolcat. Depenent de la destinació, per a cinema es filma usant una filmadora o per a video es bolca mitjançant un ordinador i el programa d'edició/composició.

Postproducció àudio[modifica]

Implica els següents processos:

  • Obtenció de material. Mitjançant l'enregistrament de so en directe o en estudi. Qualsevol mitjà magnètic analògic/digital, o òptic.
  • Edició i efectes mitjançant diversos programes, com Apple SoundTrack o DigiDesign ProTools.

Postproducció a la televisió[modifica]

A la televisió, les fases de postproducció inclouen: edició, edició de vídeo, edició de so, animació i les insercions d'efectes visuals, la visualització i l'inici del procés de ventilació. És imperatiu que s'executa després de la producció i es supervisa la preparació fins a arribar al producte definitiu. Aquest procés guanya més importància en programes els quals no són en directe.

Postproducció en la fotografia[modifica]

Els postproductors professionals acostumen aplicar un determinat rang d'operacions d'edició d'imatges al format d'imatge en brut proporcionat per un fotògraf o un banc d'imatges. Hi ha una varietat de programari propietari i de codi obert i de codi obert que s'executa en una sèrie de sistemes operatius disponibles per fer aquest treball.

La primera etapa de la postproducció sol requerir la càrrega de les imatges en brut al programari de postproducció. Si hi ha més d'una imatge, i pertanyen a un conjunt, idealment els postproductors intenten igualar (més explicacions necessàries) les imatges abans de carregar-les. Després d'això, si cal, el següent pas seria tallar els objectes a les imatges amb l'eina Pen per a un tall perfecte i net. La següent etapa seria la neteja de la imatge mitjançant eines com l'eina de curació, l'eina de clonatge i l'eina de pegat.

Les properes etapes depenen del que el client hagi ordenat. Si es tracta d'un muntatge fotogràfic, els postproductors solen començar a muntar les diferents imatges al document final i començar a integrar les imatges amb el fons.

En publicitat, sol requerir muntar diverses imatges en una foto-composició.

Tipus de treballs habituals:

- Publicitat que requereix un fons (com una o més imatges per muntar) i un o més models. (En general, com més vegades es consumeixen imatges de bancs d'imatges que no tenen molta qualitat i tenen llum i color diferents, ja que no eren controlades per un sol fotògraf en una sola ubicació)

- Fotografia de productes que solen requerir diverses imatges del mateix objecte amb llums diferents, i muntats junts, per controlar reflexos lleugers i no desitjats, o per muntar peces que serien difícils d'aconseguir en un tir, com ara un vidre de cervesa per a una publicitat de cervesa . (De vegades, per compilar una imatge d'un got de cervesa, es requereixen 4 o 5 imatges: una per a la base, una per a la cervesa, una per a l'etiqueta, una per a l'escuma i una o més per esquitxar la cervesa si així ho desitja)

- Fotografia de moda que sol requerir una postproducció molt pesada per a editorials o publicitaris.

Postproducció al cinema[modifica]

Al cinema, la postproducció es basa en el muntatge. Entenem el muntatge com el procés en el qual es seleccionen i ordenen els diferents plans en un lloc determinat de la cinta per tal de generar en l'espectador una sensació de continuïtat tant en l'aspecte narratiu com visual. Així, el muntatge esdevé un aspecte fonamental a l'hora de crear ficció, en la mesura que determina la concepció i la intenció comunicativa d'una proposta audiovisual.

Referències[modifica]

  1. Bourriaud, Nicolas. Post producción. ISBN 987-1156-05-7. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Postproducció Modifica l'enllaç a Wikidata