Man Ray

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Man Ray (Filadèlfia, 27 d'agost del 1890 - París, 18 de novembre del 1976)[1] fou un artista estatunidenc d'origen jueu rus, nascut amb el nom d'Emmanuel Radnitzky, Rudnitzky o –menys probable– Rudzitsky.

Man Ray, el 1934.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Comença a pintar a l'edat de cinc anys i dos anys després es trasllada a Brooklyn amb la seva família, on va a escola. Rep una beca per a estudiar Arquitectura i la rebutja, igual que la idea d'una educació acadèmica. A Nova York, treballa com a gravador i en una agència de publicitat, alhora que assisteix a les classes nocturnes de la National Academy of Design. Els seus primers contactes amb l'avantguarda novaiorquesa es produïxen en les seves visites a la galeria d'Alfred Stieglitz i en les tertúlies dels Arensberg.

El 1914, es casa amb Adon Lacroix, una poeta belga. La seva primera exposició individual té lloc en la Daniel Gallery de Nova York, el 1915.

Funda, al costat de Marcel Duchamp i Francis Picabia, el dadaisme novaiorquès. El 1918, treballa amb aerògrafs sobre paper fotogràfic i, el 1920, amb K. Dreier i Duchamp, funda la Société Anonyme, una companyia des de la qual gestionen tot tipus d'activitats d'avantguarda (exposicions, publicacions, instal·lacions, pel·lícules, conferències, etc.)[2]

Dos anys després, s'instal·la a París fins al 1940, on centralitza el dadaisme parisenc. Davant la impossibilitat de vendre la seva obra, Man Ray torna a la fotografia. Les seves primeres obres experimentals són els Rayographs del 1921, imatges fotogràfiques fetes sense càmera (imatges abstractes obtingudes amb objectes exposats sobre un paper sensible a la llum i després revelat). També fa retrats; de fet, es converteix en fotògraf retratista de personalitats de la cultura.

Cap a finals dels anys vint, comença a realitzar pel·lícules d'avantguarda, com l'Estel de Mar (1927). Fa objectes dadaistes com Object to be Destroyed, del 1923, un metrònom amb la fotografia d'un ull agafat a l'agulla. Quan el surrealisme se separa del dadaisme el 1924, Ray és un dels seus fundadors i està inclòs en la primera exposició surrealista a la Galeria Pierre de París el 1925.

Inspirat per la seva model i amant, Alice Prin, coneguda com a Kiki de Montparnasse, fa Le Violon d'Ingres (1924). En els anys trenta, publica diversos volums de fotografies.

Tomba de Man Ray.

El 1936, la seva obra està present en l'exposició Art Fantàstic', Dadà i Surrealisme del Museu d'Art Modern de Nova York.

El 1940, escapant de l'ocupació nazi de París, s'instal·là a Hollywood i a Nova York, fins que l'any 1951 va tornar a França. Durant la seva estada a Califòrnia, es guanya la vida ensenyant com a professor.

El 1963, publica la seva Autobiografia. Abans de morir, el Metropolitan Museum de Nova York li dedica una retrospectiva a la seva obra fotogràfica (1973). Mor el 18 de novembre del 1976, a París.

Obra[modifica | modifica el codi]

La fèrtil producció de Ray eludeix categoritzacions netes i reflecteix la seva àgil i humorística sensibilitat. Entre pintures i fotografies, cal incloure pel·lícules, objectes, collages, obra gràfica, dibuixos, disseny publicitari i moda. Com a pioner del dadà i del surrealisme, la seva aproximació es caracteritza per l'irracional i l'incongruent, provocant erotisme i escàndol.

Cita[modifica | modifica el codi]

"La recerca de la llibertat i el plaer; això ocupa tot el meu art". Man Ray.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Man Ray». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 222. ISBN 84-95554-27-5.