Francis Picabia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancis Picabia
Francis Picabia, photograph published in Les Peintres Cubistes, 1913.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 22 de gener de 1879
París
Mort 30 de novembre de 1953 (74 anys)
París
Sepultura Cementiri de Montmartre
Alma mater École nationale supérieure des arts décoratifs
Collège Stanislas de Paris
Activitat professional
Ocupació Pintor, escriptor, guionista i poeta
Moviment Cubisme i dadaisme
Obra
Obres destacades Corrida
Le Matador dans l'arène
Parade amoureuse
Dades familiars
Cònjuge Gabrièle Buffet-Picabia
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0681366
Modifica dades a Wikidata
Francis Picabia

Francis-Marie Martínez de Picabia (París, 1879 - París, 1953) va ser un pintor francès. Va practicar tant la pintura com el grafisme i, fins i tot, l'escriptura i la poesia. Fill de mare francesa i pare espanyol, va militar al moviment dadaista.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià en l'Escola de Belles Arts i l'Escola d'Arts Decoratives de París, on va rebre una forta influència de la pintura impressionista, fauvista i abstracta, i destacà el seu gust per Camille Pissarro i Alfred Sisley.

Des de 1907 Picabia experimentava amb el llenguatge no imitatiu. Entre 1908 i 1909 va pintar una sèrie de quadres amb formes circulars i planes, entre ells un titulat Caoutchouc. A partir de 1909 i fins al 1911, va estar vinculat al cubisme i fou membre del Grup de Puteaux, on va establir amistat amb Marcel Duchamp.[2]

L'esclat de la Primera Guerra mundial va portar-lo a Catalunya, junt amb altres artistes que buscaven un refugi lluny del trasbals d'un París amenaçat, com Olga Sacharoff, Otho Lloyd, Serge Charchoune, Hélènne Grounhof, Albert Gleizes, Marie Laurencin i els Delaunay. Tots ells van venir a Catalunya entre el 1915 i el 1917. Per a alguns dels protagonistes de la vida cultural de Barcelona, la seva arribada va ser motiu d'energies renovades, mentre que per a d'altres era un element de crítica. Molts d'ells van coincidir a Tossa de Mar, on anaven d'excursió o de vacances. Els primers a alternar-hi les estades van ser Sacharoff i Lloyd, però poc després s'hi van afegir els avantguardistes estrangers que havien arrelat a Barcelona.[3]

El 1913 viatjà als Estats Units, on entrà en contacte amb el grup dadà americà, participà en l'exposició de l'Armory Show i fundà junt amb Duchamp i Ray la revista predadaista 291. Va publicar el primer número de la revista ja plenament i conscientment dadaista 391 a Barcelona, l'any 1916, amb la col·laboració d'Apollinaire, Tristan Tzara, Man Ray i Jean Arp. Després d'un temps a la costa Blava, on la seua obra va estar fortament influïda pel surrealisme, en què imperava el to humorístic particularment provocatiu, tornà a París i creà, junt amb André Breton, la revista 491. Aleshores, l'any 22, va abandonar el dadaisme, moviment del qual havia estat un dels principals propagadors.

La influència de Picabia és fonamental com a introductor dels moviments avantguardistes i de l'art modern al continent americà, més concretament a Nova York. Picabia va ser un home obert a tots els nous corrents i va refusar de lligar-se exclusivament a un sol tipus d'expressió. Així, tindrà períodes lligats al futurisme, a la figuració i, a partir del 1945, a l'abstracte.

Amant de les festes i dels cotxes (va col·leccionar-ne vora 150), va arruïnar-se, la qual cosa l'impulsà a pintar nombrosos petits llenços de diversos gèneres, de vegades inspirats en revistes pornogràfiques.

També va conrear, de manera més personal i no tant professional, la poesia.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Caoutchouc. 1909, aquarel·la sobre paper, 46 x 61,5 cm. Museu d'Art Modern de París. Considerada una de les obres fundadores de l'art abstracte.
  • Udnie. 1913, oli sobre llenç, 290 x 300 cm. Museu Nacional d'Art Modern de París.
  • Edtaonisl. 1913, oli sobre llenç, Institut d'Art de Chicago.
  • Flirt. Materials diversos (plom, fil d'aram, palla...) sobre llenç, 92 x 73 cm. Subhastat el 2004 per 908.238 €.

Escrits[modifica | modifica el codi]

  • Poèmes, publicat a París el 2002.
  • Écrits critiques, publicat a París el 2005.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.164. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  2. Cor Blok; Juan Manuel Bonet Historia del arte abstracto, 1900-1960. Cátedra, 1982. ISBN 978-84-376-0321-6. 
  3. «Culturcat». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 11 octubre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Picabia Modifica l'enllaç a Wikidata