Otho Saint Clair Lloyd

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Otho Lloyd)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaOtho Saint Clair Lloyd
Otho Lloyd 1938.jpg
Otho Saint Clair Lloyd (1938)
Dades biogràfiques
Naixement 1885
Londres
Mort 1973 (87/88 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Pintor i fotògraf
Modifica dades a Wikidata

Otho Saint Clair Lloyd, conegut com a Otho Lloyd, (Londres, 1885 - Barcelona, 1973) fou un pintor i fotògraf català.[1]

Biografia[modifica]

Otho va néixer a Londres, fill de l'aristòcrata i advocat Otho Holland Lloyd —germà de Constance Lloyd i cunyat de l'escriptor Oscar Wilde—,[1] i una institutriu coneguda com a Nellie, de nom Hélène Clara Saint Clair. La parella s'havia casat l'any anterior malgrat les reticències de la família de Lloyd.[2] Holland Lloyd va abandonar a la seva esposa el 1887, poc després del naixement del seu segon fill, Fabien Avenarius, conegut com a Arthur Cravan. Nellie va demanar el divorci i li fou atorgat junt amb una considerable compensació econòmica; més tard es va casar amb un metge suís, Henri Grandjean.[3]

Otho va estudiar a Suïssa i a Anglaterra, i es va formar artísticament en pintura en els tallers dels artistes francesos André Dunoyer de Segonzac i Henri Matisse.[1] Es traslladà a Alemanya abans de la Primera Guerra Mundial, on vivia de la remesa de la seva mare, i va conèixer a la que esdevindria la seva dona, la també pintora Olga Sacharoff. La parella es va traslladar a París cap a l'any 1912[4] i, amb l'esclat de la guerra mundial, Otho es va traslladar amb la seva dona, el seu germà Arthur Cravan i cunyada, a Barcelona el 1915[5] o 1916.[1] El matrimoni Lloyd-Sacharoff va romandre a la Ciutat Comtal on, després de la Guerra Civil, es van instal·lar definitivament al Puget, varen dinamitzar Tossa de Mar, i varen confraternitzar amb poetes com Ricciotto Canudo o Valentine de Saint Point, i altres figures com Francis Picabia o Carles Riba.[5][1]

Beneficiari de l'herència de la seva mare, mentre la seva dona Olga es va centrar en la pintura, Otho va posposar la seva carrera professional i es dedicà a la fotografia i les carreres de motos fins al 1939, quan es va sentir preparat per aparèixer en públic.[4][1] En la seva primera exposició a les Galeries Perls de Nova York, va exposar vuit pintures que daten d'entre 1930 i 1938, Les Toits de Paris (1930), Pont des Arts à Paris (1930), Paysage d'Espagne (1932), Vue de Tossa (1932), Vue de Mougins (1933), Les Oliviers du Cannet (1937), Paysage des Environs de Paris (1938) i Pont-Neuf à Paris (1938).[4]

Després de la seva mort, part de les seves pertinences varen ser comprades per un antiquari, entre les que va descobrir diverses caixes amb milers de fotografies i negatius en perfecte estat de conservació.[1] Part de la seva obra es troba digitalitzada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «CULTURA, Otho Lloyd». El Periódico de Catalunya, 08-05-1992 [Consulta: 26 maig 2017].
  2. Moyle, Franny (2011). Constance: the Tragic and Scandalous Life of Mrs. Oscar Wilde Lloyd. London: John Murray
  3. Burke, Carolyn. Becoming Modern: The Life of Mina Loy. Nova York: Macmillan, 1996, p. 257. 
  4. 4,0 4,1 4,2 New York, Perls Galleries. Olga Sacharoff, Otho Lloyd: Two Parisian Painters [exh. cat.]. 27 febrer ‒ 18 març de 1939, n.p.
  5. 5,0 5,1 Theros, Xavier «Desertores y vanguardistas». El País, 04-08-2014 [Consulta: 26 maig 2017].
  6. «Lloyd». Col·lecció. Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 26 maig 2017].