Stop-motion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mary and Gretel (1916)
Animació d'una moneda amb stop-motion.

L'stop-motion[1] és una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, hom creu que l'objecte es mou. Generalment es denominen animacions de stop motion totes aquelles animacions que no són realitzades amb dibuixos animats (també anomenades animació tradicional 2D), ni tampoc creades completament dins l'ordinador (animació 3D); sinó que s'han creat a partir d'imatges de la realitat. Així doncs, l'stop motion es fa servir per a produir moviments animats de qualsevol objecte, tant sigui rígid com modelable: joguines, blocs de construcció, ninots articulats o personatges creats amb plastilina... També es desenvolupen animacions en stop motion força interessants amb altres materials, com ara la sorra, els retalls de paper o els guixos sobre terra i parets.

Podríem definir aquesta manera d'animar com animació en estat pur, ja que es construeix el moviment fotograma a fotograma, manipulant l'objecte o el ninot amb les pròpies mans, de manera progressiva, cap endavant, sense cap mena de possibilitat de retrocés.


Manera de fer[modifica | modifica el codi]

Existeixen infinits processos d'animar amb la tècnica de l'stop-motion, això es deu al fet que aquesta tècnica es desenvolupa dins un procediment artístic, en el qual, cada autor la pot dirigir cap a allò que vol expressar. Per això a tècnica de l'stop-motion posseeix una gran riquesa de mètodes i maneres d'animar.

Podríem diferenciar dues grans maneres d'animació stop-motion: la realitzada amb plastilina-claymation (o qualsevol altre material modelable) i la realitzada amb objectes rígids.

L'animació stop-motion realitzada amb plastilina, pot fer-se a l'estil lliure; és a dir, quan les figures es van transformant durant el procés de filmació. Un clar exemple d'aquesta forma d'animar la trobem en l'obra Forest, d'Allison Schulnik (2010).

O, d'altra banda, pot orientar-se cap a personatges que mantenen una forma consistent durant tot el procés d'animació. Podem veure un clar exemple en els treballs de la productora Aardman Animations. Així doncs, per a assolir una animació consistent; és a dir, que els personatges aguantin la seva forma original. Es construeixen amb una armadura a l'interior (a manera d'esquelet articulat) i es recobreixen amb plastilina (o també amb motlles fets de làtex). Mary and Max (2009) és una bona mostra d'aquesta manera d'animar en stop-motion.

Per altra banda, quan parlem d'animació realitzada amb objectes rígids, podríem diferenciar, també, dues maneres de procedir. Una d'elles, quan es fan servir personatges amb rostres rígids (semblants al de les marionetes) i extremitats articulades mitjançant una armadura interna. Aquesta armadura-esquelet interna, tant pot arribar a ser molt sofisticada i precisa (amb ròtules per a genolls i colzes), com senzilla i efectiva (amb filferro trenat per a braços, cames i coll). Alguns exemples representatius són les pel·lícules The Nightmare Before Christmas (1993), Крокодил Гена / Gena the crocodille (1969) i el curtmetratge Violeta, la pescadora del mar negre (2006).

L'altra manera de procedir és quan es fan servir objectes no articulats; el moviment que en surt és més bast, però no per això deixa de tenir una expressivitat. Podem trobar un exemple molt representatiu d'aquesta manera d'animar en Panique au village (2009).

La pixilació és una variant de la tècnica stop-motion que es basa a capturar imatges d'una persona o un grup de persones, en posició aturada i anar variant la posició a poc a poc; d'aquesta manera, la persona o grup de persones es converteixen en marionetes humanes. Millor és veure algun exemple per a fer-se a la idea d'aquesta manera de rodar: en alguns treballs de l'animador Norman McLaren, com ho és Neighbours. Trobem una interessant combinació de pixelació i animació de ninots articulats, filmada de forma simultània, a Alice/Něco z Alenky (1988) de Jan Švankmajer i a The Secret Adventures of Tom Thumb(1993) realitzada per Bolex Brothers i dirigida per Dave Borthwick. També a The wizard of speed and time (1980), i en el curtmetratge Gisele Kerozene(1989).

Una altra variant de l'stop-motion és l'animació gràfica de fotografies. Trobem alguns exemples significatius a Frank Film (1973), Braverman's Condensed Cream of Beatles (1972) i Cada día paso por aquí (2004).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • PURVES, Barry. Stop motion, Editorial Blume, 2011 (llibre núm. 3, pertanyent a la col·lecció sobre tècniques d'animació)
  • ENCINAS, Adrián. Puppets and Clay, Blog, 2008

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «stop-motion». Optimot. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre del 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stop-motion Modifica l'enllaç a Wikidata