Le Voyage dans la Lune

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Le Voyage dans la Lune
Le voyage dans la lune drawing.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Georges Méliès

Producció: Georges Méliès

Guió: Georges Méliès
Gaston Méliès

Fotografia: Michaut
Lucien Tainguy

Protagonistes: Georges Méliès
Victor André
Bleuette Bernon
Jeanne d'Alcy
Henri Delannoy

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 1902
Gènere: Ciència-ficció
Duració: 14 min (a 16 fps)
8 min (a 25 fps)
Idioma original: Francès / Mut

Companyies
Distribució: Gaston Méliès

Fitxa a IMDb

Valoracions
IMDb 8.3/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars
Escena de "Le Voyage dans la lune" colorejada.

Le Voyage dans la Lune és una pel·lícula muda francesa de 1902 dirigida per Georges Méliès, adaptació lliure de dues cèlebres novel·les: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i El primer home a la Lluna de H.G. Wells.

La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Georges Méliès, assistit pel seu germà Gaston. El film té una durada de 14 minuts si es projecta a 16 fotogrames per segon, que era la velocitat estàndard quan la pel·lícula va ser realitzada. Va ser sorprenentment popular en el moment de la seva realització i és un dels films més cèlebres del centenar de pel·lícules de fantasia dirigides per Méliès. Viatge a la Lluna és el primer film de ciència-ficció, i incorpora animació innovadora i efectes especials, inclosa la icona fotogràfica de la nau espacial aterrada a sobre de l'ull de la Lluna.

Va ser nomenada una de les millors pel·lícules del Segle XX per Village Voice, en la posició número 84.

Anàlisi formal de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Le Voyage dans la Lune presenta un conjunt de singularitats respecte al cinema que s'havia fet anteriorment. És a dir, per exemple el fet de veure que hi ha diferents escenes. Això suposa un canvi substancial respecte a les pel·lícules que havien fet anteriorment els germans Lumière, que era simplement una sola escena.[1] Aquests canvis d'escena permet un fet importantíssim que és la inclusió d'una narració suficientment sòlida que ens introdueix l'argument pel qual se'ns presenta l'escenari fantàstic que se'ns presenta.

Respecte a la pel·lícula en si, hem de ser conscients que per a aquella època, el llargmetratge era vist com una combinació d'elements de terror i còmics (per exemple abunden les caigudes dels actors, o fins i tot la sensació d'absurditat que poden produir alguns dels monstres que apareixen a la Lluna).[2] Aquests elements còmics són els que més tard recuperaran els grans actors del cinema mut i el cinema comercial dels anys 20, amb els famosíssims blockbusters de l'època muda (com Charles Chaplin, o Ben Turpin).

Més en l'aspecte de l'actuació i l'escenari (attrezzo), cal recalcar que l'exageració dels moviments, la "sobreactuació" (manierisme) degut a la limitació de no poder expressar-se amb so, creen un univers molt irreal, molt lluny de tot allò mundà i quotidià, de forma que s'afegia un interès especial, que es relacionava molt amb el món surrealista i el món del circ i del teatre: és a dir, l'àmbit completament lúdic i sorprenent en el que Méliès es va desenvolupar des de bon principi[3] (doncs cal recordar que ell era en showman en un principi, i que va comprar la idea del cinematògraf per a les seves funcions).[4] Aquesta relació l'explica la pàgina web Figuras del Cine, a l'apartat de Méliès (http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/figuras_melies.htm) de la següent forma:

"Para Méliès el cine era un instrumento para poner en práctica sus habilidades ilusionistas. Nunca pensó que estuviera desarrollando un nuevo arte. La única diferència que veía entre la linterna mágica y el cine era que este último era un juguete más sofisticado que le permitía mostrar todos sus trucos. Viendo sus películas, se hace evidente que Méliès actuaba en el plató como en un proscenio. Todas sus funciones estaban precedidas por la conveniente introducción al público".[5]

"Per Méliès el cine era un instrument per a posar en pràctica les seves habilitats il·lusionistes. Mai no va pensar que estigués desenvolupant un nou art. L'única diferència que ell veia entre la llanterna màgica i el cinema era que aquest últim era una joguina més sofisticada que li permetia mostrar tots els seus trucs. Veient les seves pel·lícules, es fa evident que Méliès actuava al plató com en un prosceni. Totes les seves funcions estaven precedides per la convenient introducció al públic".

Si bé la figura del científic com a boig ja havia aparegut feia molts anys amb Frankenstein, els primers anys del cinema també recalcaven moltíssim aquesta figura, ja que de fet, el cinema no deixava de ser una nova tecnologia en certa forma. Per tant trobem en el cinema primerenc figures com les del malvat doctor de Metropolis de Fritz Lang. Tot i així, en aquesta pel·lícula d'uns 25 anys abans, la figura del científic no s'identifica amb al malvat.[6] En tot cas els malvats d'aquest llargmetratge són els éssers misteriosos, irreals, fora del món comú i relacionats amb el misticisme. Per tant, trobem una confiança en la ciència enfront del misticisme que és força original en aquest director.

Com a últim element a comentar d'aquest llargmetratge respecte a idees i argument, podem trobar el tema de l'erotisme.[7] Aquest apareix en certes escenes, com per exemple en les que apareixen dones que sostenen astres, o altres llunes. Si tenim en compte que l'erotisme sempre s'ha relacionat al món misteriós en la cultura occidental, és força normal que aparegui aquest aspecte en una pel·lícula d'aquestes característiques.

Innovacions que va introduir "Le Voyage dans la Lune"[modifica | modifica el codi]

Un dels motius pels quals Le Voyage dans la Lune segueix sent un referent importantíssim és gràcies a la quantitat d'innovacions i d'aspectes nous que aquesta gravació va incloure en el mètode de producció (i també en l'estructura formal, tema que ja s'ha tractat anteriorment a l'apartat de l'Anàlisi formal).[8] Aquests serien els següents:

  • Fosos de negre i des de negre: Per a fer el canvi d'escenes, el qual el mateix Méliès era un dels primers a aplicar i provar, el director utilitzava aquest recurs cinematogràfic, que consisteix a fer una progressió dels colors de la pantalla cap al negre (o a l'invers a l'hora d'introduir una nova escena).[9] D'aquesta forma la separació argumental entre ambdues escenes era clara.
  • Stop trick: Encara que aquesta innovació no només és pròpia d'aquesta pel·lícula, sinó de Méliès en general, sí que apareix al llargmetratge. Aquest consistia a aturar la càmera, moure els personatges i tornar a obrir-la, de forma que donés la sensació que aquests s'havien mogut de maneres impossibles, o que havien desaparegut i aparegut.[10]
  • Colorejat de les imatges: Encara que no es sap ben bé qui va ser el primer a pintar les imatges d'una pel·lícula sí que es té consciència que Méliès va ser un dels primers a fer-ho amb llargmetratges com La mansió del diable de 1896 o La caldera infernal de 1903.[11] Així doncs, Méliès també va decidir donar aquest efecte a la Le Voyage dans la Lune, amb, per exemple, l'ús del marró en les roques de la Lluna o el color ataronjat per a la nau espacial. Aquest treball era especialment dificultós, ja que requeria haver de pintar tots i cada un dels fotogrames que tenia la pel·lícula, motiu pel qual no es pintaven la major part de les pel·lícules. A més, aquesta coloració respon a una certa jerarquia, és a dir, que per exemple, en la primera escena no es van pintar tots els mags que hi havia, sinó als més importants només.
  • Efectes especials de tramoia: Aquest terme es refereix al fet que Méliès, aprofitant el món del circ i del teatre amb el qual estava molt relacionat, afegeix efectes especials que interaccionen amb el mateix escenari i que funcionen de forma rudimentària amb politges i altres màquines simples. És en aquest aspecte en el que més va competir amb el seu proclamat contrincant Segundo de Chomón, que fins i tot va arribar a ser el seu representant a Barcelona.[12][13]

Llegat i influència posterior[modifica | modifica el codi]

Escena d'Excursion à la Lune (del 1908), de Segundo de Chomón que copia el model escènic de Voyage dans la Lune de Georges Méliès.

Sent Méliès un dels més influents artistes de la història del cinema el llegat i el camí que va deixar a altres directors és innegable. El primer de tots, el trobem en el mateix Segundo de Chomón, que va realitzar una nova versió d'aquesta pel·lícula dirigida per ell.[14] Es va titular Excursió a la Lluna i data de just 6 anys després que la versió de Méliès. Aquesta versió, encara que és notablement més curta (7 minuts) conté rèpliques de les escenes més famoses del film de Méliès, com és per exemple l'escena en la que la nau dels científics xoca amb la cara de la Lluna o l'escena en la que els científics pugen a la nau. A més, encara que les tècniques de l'època tampoc no permetien una altra cosa, Chomón també fa ús del manierisme i l'absurditat.[15] De fet, la còpia desautoritzada de Chomón va ser tan bona que en certes ocasions s'ha atribuït el film a Méliès.[16]

Nombrosos artistes actuals han fet els seus propis homenatges a Méliès. És el cas de la banda de rock The Smashing Pumpkins, que al fer videoclip de la cançó Tonight, Tonight es va inspirar notablement en Voyage dans la Lune de Méliès.[17] També l'àlbum de la banda francesa Air es va inspirar en la versió restaurada i colorejada de Voyage dans la Lune per a fer l'àlbum homònim publicat el 2012.[18]

Els trofeus que dóna anualment l'organització Visual Effects Society tenen com a eslògan un dibuix de la nau xocant amb l'ull de la Lluna.[19][20]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Le Voyage dans la Lune Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Comparació entre els germans Lumière i Méliès» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  2. «Comedia i terror en Méliès» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  3. «Article que parla sobre la relació entre Méliès i el Circ-Teatre».
  4. «Pàgina que explica la biografia de Méliès» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  5. «Cine y Educación, Figuras del Cine, apartat de Georges Méliès» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  6. «Pàgina en la que s'explica l'argument de Voyage dans la Lune» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  7. «Pàgina en la que es fa referència a l'erotisme de Méliès.» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  8. «Lloc web on s'introdueixen les innovacions de Méliès.» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  9. «Pàgina que explica aquesta innovació de Méliès.» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  10. «Pàgina en la que es parla del Stop Trick de Méliès.» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  11. «Pàgina en la que s'esmenta que Méliès va ser el primer en pintar les imatges, i cita en quines en concret ho va fer.» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  12. «Web on parla de la relació entre Segundo de Chomón i Méliès.» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  13. «Pàgina web en la que es parla dels efectes especials i de la relació entre Segundo de Chomón i Méliès.» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2015].
  14. «Pàgina web que parla de la versió de Chomón» (en anglès). [Consulta: 22!12/2015].
  15. «Link en el que es pot veure la pel·lícula de Chomón.» (en anglès/castellà/mut). [Consulta: 21 desembre 2015].
  16. Solomon, Matthew. Fantastic Voyages of the Cinematic Imagination: Georges Méliès's Trip to the Moon (en anglès), p. 13. ISBN ISBN 9781438435817. 
  17. «Smashing Pumpkins videoclip inspirat en Méliès.» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2015].
  18. «Pàgina en la que es parla de l'àlbum d'Air inspirat en la pel·lícula.» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2015].
  19. «Pàgina on es parla dels premis i Méliès» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2015].
  20. «Imatge que mostra l'eslògan dels premis Visual Effects» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2015].