Imatge generada per ordinador

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Les imatges generades per ordinador (CGI de l'anglès Computer-generated imagery), són el resultat de l'aplicació de la infografia i més específicament, dels gràfics 3D generats per ordinador en l'art, els videojocs, les pel·lícules, els programes i anuncis de la televisió, els simuladors i la simulació en general, i també en els mitjans impresos. Les escenes visuals poden ser dinàmiques o estàtiques.

Els videojocs acostumen a utilitzar els gràfics realitzats per ordinador en temps real (rarament tractat com CGI), però també poden incloure "escenes de cort preelaborats" i introduccions de pel·lícules que serien aplicacions CGI típiques, anomenades Full motion video o per les seves sigles FMV.

En el cinema i la televisió, el CGI és sovint emprat perquè és, per a certes situacions, més barat que utilitzar mètodes físics, com la construcció de miniatures complicades per a creació d'efectes o lloguer de molt vestuari per a escenes de multituds de persones, i per això permet la creació d'imatges que no serien factibles de cap altra manera. Això també pot permetre que un artista produeixi el contingut sense l'ús d'actors o altres donants al projecte.

Història[modifica]

1973 - 1982[modifica]

El CGI en 2D va ser usat per primera vegada a Westworld (1973). El CGI en 3D no va arribar fins la seva seqüela, Futureworld (1976), que mostrava una mà i una cara generades per ordinador[1].

Les dues primeres pel·lícules que van fer inversions de CGI van ser Tron (1982) i Last Starfighter (1984). Ambdues, però, van ser fracassos comercials i van provocar que els directors releguèssin aquesta tecnologia a imatges que es "suposaven" creades per ordinador.

1985 - 1995[modifica]

El primer personatge veritable en CGI va ser creat per Pixar per la pel·lícula Young Sherlock Holmes el 1985, guanyadora del premi de l'Acadèmia a millor Efectes Visuals. A l'any 1889, la pel·lícula The Abyss va guanyar el Premi d'Acadèmia pels seus Efectes Visuals, el més notable dels quals va ser una criatura d'aigua que imitava la cara de la protagonista. Amb Terminator 2: Judgment Day (1991) va aparèixer un personatge que va sorprendre la audiència amb la seva forma de metall líquid i efectes mòrfics. El 1993, els dinosaures tan reals de Jurassic Park van canviar radicalment la percepció de la indústria cinematogràfica i del CGI. L'any 1994, es va crear a Canadà la primera sèrie animada totalment per ordinador, Reboot[1].

El CGI 2D cada vegada més va aparèixer en pel·lícules tradicionalment animades, on això va complementar les cel·les il·lustrades a mà. Els seus usos es van estendre del moviment d'interpolació digital entre quadres, a pseudo-efectes 3D cridaners com l'escena de sala de ball en La Bella i la Bèstia de la companyia Walt Disney.

El 1995, la primera pel·lícula totalment generada per ordinador, Toy Story de Pixar, va ser un èxit comercial. Els estudis d'animació digitals addicionals com Blue Sky Studios (Fox) i Pacific Data Images (Dreamworks SKG) van entrar en la producció, i les companyies d'animació existents com la Walt Disney van començar a fer una transició de l'animació tradicional al CGI.

2000 - actualitat[modifica]

A principis dels anys 2000, les imatges generades per ordinador ja dominaven el camp dels efectes especials.

El desenvolupament de tecnologies CGI és mostrat cada any a SIGGRAPH, una conferència anual sobre gràfica realitzada per ordinador i tècniques interactives, visitada cada any per desenes de milers de professionals dels ordinadors.

Els dissenyadors de jocs d'ordinador i les targetes de vídeo 3d s'esforcen per aconseguir la mateixa qualitat visual en ordinadors personals, en temps real, tant com és possible per a pel·lícules CGI i animació. Amb el progrés ràpid de la qualitat d'interpretació o Render en temps real, els artistes van començar a usar motors de render per a jocs en pel·lícules no interactives. Aquesta forma d'art és anomenada Machinima.

Creació de personatges i objectes en un ordinador[modifica]

L'animació d'ordinador combina la gràfica de Vector amb el moviment programat. El punt de partida és sovint una figura de pal en la qual la posició de cada tret (membre, boca, etc.) és definida per un Avars (variable d'animació de l'anglès "Animation variable"). El CGI és un altre terme per a l'animació per ordinador, però en general es refereix a les imatges 3d d'alta definició amb l'èmfasi en pel·lícules.

Hi ha diverses maneres de generar els valors d'Avar per a obtenir un moviment realista. La captura de moviment (Captura de moviment) usa llumes o marques metàl·liques pegades en una persona real que actua i proveeix del moviment, rastrejada per una càmera de vídeo. L'Avars pot ser posat a mà usant una palanca de comandament(Joystick) o un altre control d'entrada. La pel·lícula Toy Story no usa cap rastrejo de moviment, probablement perquè el control és elaborat un animador expert i pot produir efectes no fàcilment representats per una persona real.

Usos actuals[modifica]

Actualment les imatges realitzades amb ordinador són utilitzades en gran quantitat d'àmbits i indústries:

  • Cinema: és una de les principals indústries que utilitza aquest tipus de tecnologia. L'evolució de les imatges generades amb ordinador permeten que cada any els efectes especials de les pel·lícules siguin més realistes.
  • Videojocs: és un dels àmbits pioners en el desenvolupament d'aquesta tecnologia.
  • Marketing i publicitat: actualment s'utilitzen aquestes imatges per promocionar productes, fer anuncis, captar l'atenció de clients potencials, etc.
  • Arquitectura: tots els estudis utilitzen programes específics per generar imatges d'edificis, vivendes, carrers, etc.. que es presenten com a model del que es construirà.
  • Simuladors: es tracta d'una indústria en expansió. Pper exemple, s'utilitza amb finalitats acadèmiques com l'aprenentatge de la conducció de cotxes, avions, etc.

La conferencia anual SIGGRAPH sobre gràfics generats per ordinador i tècniques interactives és on es presenten les noves tecnologies relacionades amb les CGI[2].

Curiositats[modifica]

  • Una pel·lícula CGI és extremadament difícil de fer; cinc minuts de cinta poden necessitar 2 mesos a ser completats. Pot ser per aquest motiu que la majoria d'aquestes pel·lícules estiguin enfocades a un públic infantil i tinguin una durada curta. A més, la creació d'humans és complicada, atès que cal representar les múltiples expressions, el color i pentinat del cabell, taques de la pell, la humitat del cos, la roba, els moviments han de ser creïbles. Per això, en la majoria d'aquestes pel·lícules els personatges principals són animals o joguines.

Exemples de pel·lícules[modifica]

Aquestes són algunes de les pel·lícules més notables que han utilitzat la tecnologia CGI

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imatge generada per ordinador Modifica l'enllaç a Wikidata