Origen (pel·lícula)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre la pel·lícula estatunidenca de 2010. Si cerqueu el concepte matemàtic, vegeu «Origen».
Infotaula de pel·lículaOrigen
Inception
Inception-wordmark.svg
Inception.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Christopher Nolan
Protagonistes
Direcció artística Luke Freeborn
Brad Ricker
Dean Wolcott
Producció Christopher Nolan
Emma Thomas
Disseny de producció Guy Dyas
Guió Christopher Nolan
Música Hans Zimmer
Fotografia Wally Pfister
Muntatge Lee Smith
Vestuari Jeffrey Kurland
Productora Legendary Pictures
Syncopy Films
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Regne Unit
Data d'estrena 2010
Durada 148 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Califòrnia, Malibú, Japó, París, Alberta, RAF Cardington Tradueix, Tànger, Farnborough Airport Tradueix, University College de Londres, Tòquio, Musée Galliera Tradueix, pont de Bir-Hakeim Tradueix, Commodore Schuyler F. Heim Bridge Tradueix, Fortress Mountain Resort Tradueix i Marroc
Color en color
Pressupost 160 milions de dòlars[1]
Ingressos 818,136,750 dòlars[2]
Temàtica
Gènere ciència-ficció, thriller, acció
Qualificació MPAA PG-13
Tema principal telepresence Tradueix i dream world Tradueix
Lloc de la narració Los Angeles, París i Austràlia
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 9.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.5/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Origen (títol original en anglès, Inception) és una pel·lícula de ciència-ficció escrita, produïda i dirigida per Christopher Nolan, autor també de Memento, Batman Begins i The Dark Knight. Va ser estrenada el 16 de juliol del 2010 als Estats Units. Va obtenir premis i nominacions en els Oscars i Globus d'Or, destacant en les categories de millor pel·lícula, millor director, millor banda sonora i millor guió. A més, obtingué el tercer lloc en venda d'entrades segons l'ABC.

La història té lloc en un món on la gent pot entrar als somnis dels altres. Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre d'idees que se submergeix il·legalment en els somnis per a extraure informació, i ho fa per mitjà d'una injecció en el seu flux sanguini.

Storyline[modifica]

En Dom Cobb (Leonardo DiCaprio) és el millor en l'art de l'extracció, és a dir, en aconseguir els secrets del subconscient just en el moment en què la ment de la víctima és més vulnerable: mentre dorm, en Cobb, juntament amb l'Arthur (Joseph Gordon-Levitt), l'Eames (Tom Hardy) i l'Ariadna (Ellen Page), hauran d'infiltrar-se en la ment d'en Fischer (Cillian Murphy), el nou director d'una gran empresa, per implantar-hi la idea d'acabar amb ella. [3]

Argument[modifica]

Dom Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre que fuig de la justícia nord-americana, i s'especialitza en infiltrar-se en els somnis de les seves vícitmes mentre dormen per robar idees, claus de bancs, etc. Això ho aconsegueix a través d'un dispositiu conegut com "la màquina dels somnis". Aquesta administra un potent sedant que li permet compartir un món de somnis construït per la imaginació de l'atacant, després és ocupat per projeccions mentals (subconscient) del subjecte al qual se li extreu la informació, per així aconseguir que la persona no sospiti que està somiant .

En una missió Dom Cobb i el seu equip són contractats per Enginyeria Cobol per extreure el pla d'expansió de Proclus Global, liderada pel magnat japonès Saito (Ken Watanabe) però, per un gir inesperat, l'operació resulta ser detectada per la víctima i es perd el control de la situació. Un dels integrants de l'equip de Cobb (Nash) entrega l'equip per salvar la seva pròpia vida, però Saito, en lloc de prendre venjança pel que han fet, els proposa un treball: que en lloc de robar una idea n'implantin una, però l'equip s'oposa per la dificultat que representa. No obstant això, Cobb es veu temptat amb la promesa que si aconsegueixen implantar un origen (inception en anglès), els seus problemes legals es resoldran.

En el món dels somnis, el dolor és experimentat psicològicament com a real, però el resultat de la mort és el despertar. Cada membre de l'equip posseeix un tòtem, un objecte que coneixen a la perfecció i que els permet distingir si es troben en el somni d'una altra persona o en la realitat. El tòtem de Cobb és una espècie de baldufa que al món fictici gira constantment, mentre que en el món real acaba per detenir-se al ser impossible un mòbil perpetu pels principis de la termodinàmica.

L'objectiu és convèncer a Robert Fischer (Cillian Murphy), fill de l'amo de la corporació rival de Saito, d'acabar amb l'imperi del seu pare, evitant així que es converteixi en una superpotència que amenaçaria la companyia de Saito. Cobb recluta Eames (Tom Hardy), un falsificador que pot canviar la seva aparença en els somnis; Yusuf (Dileep Rao), un químic desenvolupador de sedants, ja que per dur a terme l'origen necessiten un potent sedant perquè els somnis no caiguin, i la nova arquitecta del món de somnis, Ariadne (Ellen Page), personatge aquest últim el nom es va basar en el de la mitologia grega Ariadne, filla del rei Minos que va ajudar a Teseu a sortir del laberint del Minotaure, en el disseny es va basar el de la pel·lícula.

Una nit, mentre Cobb està connectat a la màquina (que per a aquells que han realitzat molts viatges, és l'única manera de somiar), Ariadne s'endinsa en el somni de Cobb i descobreix que la imatge de la seva dona morta Mal (Marion Cotillard) el persegueix contínuament, tractant de sabotejar les seves missions. Cobb li revela a Ariadne que ell i Mal van compartir somnis, arribant a quedar atrapats als llimbs durant mig segle. Després de despertar, Mal va creure que estava somiant i que, en suïcidar-se, tornaria de nou a la realitat, la qual cosa va fer en l'aniversari de noces, culpant al seu espòs de la seva mort.

Quan el pare de Robert Fischer mor a Sydney, Saito i l'equip de Cobb comparteixen el vol amb Robert Fischer Jr. cap a Los Angeles i el seden. Allà comença un somni ple d'acció i de suspens per aconseguir fer un origen. No obstant això, les coses no surten com estaven planejades i es veuen embolicats en problemes psicològics personals i plens de sentiments que es van descobrint mentre la història transcorre.

Per despertar, l'equip dels somnis fa servir les "puntades de peu" (accions que fan que algú desperti, com la sensació de caure), perquè el químic subministrat és tan potent que es poden saltar en els somnis fent-los cada vegada més profunds i de major activitat cerebral. Tal és l'efecte del sedant que si una persona mor en el somni no desperta, sinó que entra en un món oníric infinit: els llimbs.

La pel·lícula connecta de nou amb l'escena del principi, on Cobb, previngut per les anteriors paraules de l'ancià i reaccionant davant d'elles, continua el seu diàleg amb ell -mostrant a un envellit Saito que ha passat dècades en els llimbs- per tornar-los a tots dos a la realitat. Entre ells es desenvolupa un diàleg en el qual certes frases els recorden a cada un d'ells on es troben. Cobb li demana a Saito que torni amb ell al món real. Immediatament desperta Cobb i troba a tots a l'avió, inclòs Saito, que compleix el seu acord i Cobb entra als Estats Units, on es reuneix amb els seus fills. En arribar a casa, fa girar la baldufa per posar a prova la realitat, però els seus fills el distreuen i perd l'interès. La baldufa gira sense descans durant una llarga estona, però comença a trontollar i la pel·lícula acaba deixant un final obert per l'espectador.[4]

Tòtem[modifica]

Un tòtem és un objecte personal i intransferible que fan servir alguns dels membres del equip per saber si són a la seva pròpia realitat, (ja sigui somiant o desperts) o en el somni d'alguna altra persona. En el món real, el tòtem té algunes modificacions en el seu pes, equilibri o tacte, però en el somni d'una altra persona que no coneixen bé, aquestes alteracions no es perceben. Per protegir la seva integritat, només el propietari del tòtem el pot gestionar. Així poden saber si estan en el somni d'un altre. En el somni d'un mateix, el tòtem es perceb amb normalitat. Qualsevol objecte comú, amb alguna característica especial que només el seu propietari coneix, pot servir com a tòtem.

En la pel·lícula hi ha alguns personatges del equip que posseeixen un tòtem:

  • Dom Cobb (Leonardo DiCaprio): durant la pel·lícula fa servir el tòtem de Mal però es creu que el seu tòtem podria ser l'anell de casat o la cara dels seus fills, ja que ell no els recorda a menys que es trobi en la realitat.
  • Mal (Marion Cotillard): el seu tòtem és la baldufa. En la realitat, la baldufa gira fins que perd força i cau. En canvi en el somni, la baldufa segueix girant de manera infinita.
  • Ariadne (Ellen Page): té com a tòtem un alfil d'escacs daurat el qual ella hi va fer un forat per alterar el seu pes i centre de gravetat. Només ella coneix el pes i l'equilibri exacte del seu tòtem.
  • Arthur (Joseph Gordon-Levitt): el seu tòtem és un dau vermell carregat. Això vol dir que d'una banda és més pesat que la resta així que sempre cau de manera que queda la banda oposada cap per amunt. Si cau d'alguna manera diferent, sap que està somiant.
  • Eames (Tom Hardy): tot i que no queda molt clar en la pel·lícula, el seu tòtem és una fitxa vermella de casino i que quan frega els dits entre ella mentre està en un somni, aquesta es multiplica.[5]

Teories sobre el final obert[modifica]

Com es pot comprovar en el final de la pel·lícula, l'última escena mostra a Dom Cobb (Leonardo DiCaprio) arribant a casa per poder-se reunir amb els seus fills. En aquell moment fa girar la baldufa i veu els seus fills de manera que va corrents a abraçar-los i s'oblida de la baldufa que segueix girant fins que sembla que comença a trontollar i just en aquell moment, la pel·lícula acaba. Això deixa en dubte a l'espectador sobre si Cobb està en un altre somni o és la realitat. Degut a això, existeixen algunes teories sobre el possible final:

  • Una possible teoria és que el vertader tòtem de Cobb és el seu anell de bodes. Quan està despert no porta posat l'anell però quan és dins d'un somni, el porta. Això ens porta a concluir que el final de la pel·lícula no és un somni. Hi ha diversos factors que recolzen aquesta teoria. En primer lloc, ell mai confirma que la baldufa es el seu tòtem, simplement la fa girar. En segon lloc, Arthur (Joseph Gordon-Leviit) assegura que únicament el propietari de cada tòtem el pot fer servir, en el cas contrari aquest tòtem deixa de funcionar. En tercer lloc, si fos el seu tòtem, no hagués deixat de Saito (Ken Watanabe) aguantés la baldufa en l'últim somni. Finalment, es pot veure com Mal (Marion Cotillard) fa servir el seu tòtem quan estan junts de manera que Cobb hauria de tenir un altre tòtem per aquella època. Així es confirmaria que el tòtem de Cobb és el seu anell i conserva la baldufa com un record nostàlgic de la seva esposa Mal.[6]
  • La següent teoria sobre el final és que la resposta no està en el tòtem en si. Primerament, en aquesta segona teoria es descarta el fet que el tòtem de Cobb sigui el seu anell de casat ja que sino no tindria sentit que sempre es mirés la baldufa. En aquest cas, es proposa l'opció de que Cobb pugui estar alterant el comportament del seu tòtem. Si la baldufa de Cobb contradiu la regla del univers, és possible que aquest hagi trobat una manera millor de saber si està en la realitat. ¿Y si Cobb pot manipular el que hi ha al seu voltant per saber que es troba en un somni? Quan una persona es conscient que està somiant, pot alterar els objectes i el seu voltant al seu gust. Segons aquesta teoria, Cobb comprova que està en un somni alterant el funcionament del seu tòtem i per això sempre el mira tant fixament. Si cau mentres el segueix mirant, es troba en la realitat. Si segueix girant, és un somni. En resum, en l'escena final ja no es preocupa de vigilar la baldufa per si cau o no, ja que no es preocupa per si està en la realitat o en un somni perquè simplement és feliç en l'univers en el que es troba.

A tot això, el director Christopher Nolan assegura que el concepte de realitat en la pel·lícula és completament subjectiu. Tal y com recull The Guardian, això és el que Nolan diu en una cerimònia en la Universitat de Princeton: "El personatge de Leonardo DiCaprio, Cobb, estava amb els seus fills, estava en la seva pròpia realitat subjectiva. Ja no es preocupava i això diu algo: pot ser, tots els nivells de realitat són vàlids".[7]

Repartiment[modifica]

Intèrpret Personatge Veu en català[8]
Leonardo DiCaprio Dom Cobb Roger Pera
Ken Watanabe Saito Joan Carles Gustems
Joseph Gordon-Levitt Arthur Manel Gimeno
Marion Cotillard Mal Alicia Laorden
Michael Caine Miles -
Ellen Page Ariadne Isabel Valls
Tom Hardy Eames Eduard Itchart
Lukas Haas Nash Antoni Forteza
Pete Postlethwaite Maurice Fischer -
Cillian Murphy Robert Fischer Xavier Fernández
Tom Berenger Peter Browning Toni Sevilla
Dileep Rao Yusef Ramon Canals

Temes[modifica]

El tema principal de la pel·lícula és la confusió entre somni i realitat, de tal manera que els protagonistes no saben on viuen. S'ha detectat la influència de Matrix en aquest plantejament, igual que en algunes escenes de lluita sense gravetat, on els moviments dels personatges recorden els rodats a càmera lenta. Una altra influència bàsica són els videojocs, de fet el disseny de l'espai físic respon al concepte de nivells dels jocs, amb enemics (les projeccions) que impedeixen l'avançament. La ides es defineix com un virus que es reprodueix, recollint el concepte sociològic de mem.

La segona línia temàtica rellevant és la relació a la ment entre l'inconscient i la consciència, seguint les idees de Freud que afirmaven que el primer era molt més potent i que guardava sentiments ocults, especialment els negatius, com la culpa que sent el protagonista. Ell va rebre el seu càstig per sobrepassar els seus límits i influir a la ment de la seva estimada (el tema de l'hybris clàssica o orgull excessiu). La necessitat de perdó esdevé l'única sortida per a un final feliç. Dins de la ment del segrestat també es desenvolupa un conflicte clàssic de la psicoanàlisi, en aquest cas la relació conflictiva amb el pare mort, per a qui l'hereu era una decepció.

Com a temes menors es troben la creativitat que al somni i la ment va més enllà dels límits socials o físics (com prova la presència d'objectes impossibles, aquí anomenats paradoxes, com l'escala de Penrose) i el paper de les multinacionals, que quan és excessiu controla la vida de les persones (fet que desencadena l'encàrrec de l'origen o introducció de la idea).

És un exemple de ficció en un univers poblat únicament per homes, a excepció del personatge de "la noia", típic de la Principi de la barrufeta.[cal citació]

Producció[modifica]

L'11 de febrer de 2009 Warner Bros. va anunciar la compra del guió d'Origen, escrit per Christopher Nolan,[9] i la producció començà a Tòquio el 19 de juny del mateix any. El 15 de juliol es va gravar a la biblioteca de la Universitat de Londres; la senyalització de la biblioteca fou canviada perquè simulés una biblioteca francesa;[10] el 17 d'agost es va filmar als voltants del Pont de Bir-Hakeim, un pont que creua el riu Sena a París,[11][12] i al Marroc el 24 d'agost.[13] Altres localitzacions inclouen Los Angeles, Londres, París, Tànger i Calgary.[14]

El teaser de la pel·lícula va fer-se públic el 21 d'agost en la pel·lícula Maleïts malparits.

Durant el primer cap de setmana d'explotació als Estats Units, la pel·lícula va arribar al capdamunt del box-office amb una recaptació de 60,4 milions de dòlars, segons les xifres provisionals publicades per la societat Exhibitor Relations.

Premis i nominacions[modifica]

La pel·lícula va tenir un gran èxit, tant entre el públic com entre la crítica. Diversos són els premis que se li van donar entre els quals destaquen:[15]

Premis Oscar[modifica]

Any Categoria Receptor/s Resultat
2010 Millor pel·lícula Candidata
Millor guió original Christopher Nolan Candidat
Millor fotografia Wally Pfister Guanyador
Millor direcció artística Guy Hendrix Dyas
Larry Dias
Douglas A. Mowat
Candidats
Millor banda sonora Hans Zimmer Candidat
Millor so Lora Hirschberg
Gary A. Rizzo
Ed Novick
Guanyadors
Millor edició de so Richard King Guanyador
Millors efectes visuals Chris Corbould
Andrew Lockley
Pete Bebb
Paul J. Franklin
Guanyadors

Premis Globus d'Or[modifica]

Any Categoria Receptor/s Resultat
2010 Millor pel·lícula dramàtica Candidata
Millor director Christopher Nolan Candidat
Millor guió Christopher Nolan Candidat
Millor banda sonora original Hans Zimmer Candidat

Premis BAFTA[modifica]

Any Categoria Receptor/s Resultat
2010 Millor pel·lícula Guanyadora
Millor director Christopher Nolan Candidat
Millor guió original Christopher Nolan Candidat
Millor fotografia Wally Pfister Candidat
Millor muntatge Lee Smith Candidat
Millor disseny de producció Guy Hendrix Dyas
Larry Dias
Doug Mowat
Guanyadors
Millor so Richard King
Lora Hirschberg
Gary A. Rizzo
Ed Novick
Guanyadors
Millor música Hans Zimmer Candidat
Millors efectes visuals Chris Corbould
Paul Franklin
Andrew Lockley
Peter Bebb
Guanyadors

Premis Grammy[modifica]

Any Categoria Receptor/s Resultat
2010 Millor àlbum de banda sonora per pel·lícula, televisió o un altre mitjà visual Hans Zimmer Candidat

Nominacions[modifica]

Trivia[modifica]

James Franco va renunciar al paper d'Arthur per problemes d'agenda.[16]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Fritz, Ben «Movie projector: 'Inception' headed for No. 1, 'Sorcerer's Apprentice' to open in third». Los Angeles Times. Tribune Company, 15-07-2010 [Consulta: 27 juliol 2010]. «It's also one of the most expensive, at $160 million, a cost that was split by Warner and Legendary Pictures.»
  2. «Inception». Box Office Mojo. Internet Movie Database. [Consulta: 6 setembre del 2010].
  3. "Argument d'"Origen" a Ya no me aburro más (castellà)"
  4. «Inception» (en es). Inception, 10-04-2018.
  5. «Tótem» (en es). The Inception Wiki.
  6. «ENTER.CO». [Consulta: 3 maig 2018].
  7. SensaCine «'Origen': Esta teoría señala otro tótem para Cobb y le da un nuevo sentido al final». SensaCine.com.
  8. Doblatge en català
  9. Michael Fleming «Nolan tackles 'Inception' for WB». Variety, 11-02-2009 [Consulta: 25 febrer 2009].
  10. Haas, Alex. «Inception Shooting at University College London». Nolan Fans, 16-07-2009. [Consulta: 16 juliol 2009].
  11. George «Inception Filming in Paris, France Next Week». Nolan Fans, 14-08-2009 [Consulta: 16 agost 2009].
  12. Haas, Alex «Images from Inception Filming in Paris». Nolan Fans, 17-08-2009 [Consulta: 17 agost 2009].
  13. Haas, Alex «Inception Filming in Tangier». Nolan Fans [Consulta: 31 agost 2009].
  14. Blass, Teddy. «Filming of Inception Already Underway in Japan». Nolan Fans, 08-06-2009. [Consulta: 8 juny 2009].
  15. Premis a IMDb
  16. Borys Kit «Joseph Gordon-Levitt joins 'Inception'». The Hollywood Reporter, 23-04-2009 [Consulta: 24 abril 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Origen Modifica l'enllaç a Wikidata