Matrix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngMatrix
Matrix.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Andy Wachowski
Larry Wachowski
Protagonistes Keanu Reeves
Laurence Fishburne
Carrie-Anne Moss
Hugo Weaving
Joe Pantoliano
Producció Joel Silver
Andy Wachowski
Larry Wachowski
Guió Andy Wachowski
Larry Wachowski
Música Don Davis
Fotografia Bill Pope
Muntatge Zach Staenberg
Productora Village Roadshow Pictures, Warner Bros. i Silver Pictures
Distribuïdora Warner Bros
Village Roadshow Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Austràlia
Data d'estrena 1999
Durada 136 min.
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge San Francisco, Sydney i Austràlia
Color color
Pressupost 63.000.000$ (estimat)
Temàtica
Gènere Acció
Ciència-ficció
Tema principal hacker i telepresence
Sèrie The Matrix trilogy
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor edició de so
Oscar al millor muntatge
Oscar al millor so
Oscar als millors efectes visuals
Premis
Més informació
IMDB Fitxa 8.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://whatisthematrix.warnerbros.com/
Modifica dades a Wikidata

Matrix[1] (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley.[2]

Trama[modifica | modifica el codi]

Thomas A. Anderson (Keanu Reeves) és un programador informàtic de dia, i de nit és un intrus que usa com a àlies el nom de Neo. Passa la seva vida buscant una persona, Morfeu (Laurence Fishburne), i la resposta a una pregunta: Què és Matrix? Una trobada amb una altra intrusa, Trinity (Carrie-Anne Moss), el condueix fins a Morfeu i la resposta als seus dubtes.

Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de màquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix.

El grup de rebels del món real que lidera en Morfeu rescata a Neo de la collita de persones on es trobava pres i li expliquen en què consisteix la realitat: es troben prop de l'any 2199 i la humanitat està esclavitzada per les màquines, que després del desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, es van rebel·lar contra els seus creadors i ara empren l'espècie humana com a font d'energia. (Vegeu The Second Renaissance de Animatrix per a una explicació més detallada.) Morfeu també li conta a Neo que creu que ell (Neo) és l'Escollit. Aquest Escollit, segons la profecia, serà l'encarregat d'alliberar la humanitat de l'esclavitud a la qual està sotmesa.

El món virtual de Matrix es converteix en el camp de batalla on Neo haurà de combatre contra els agents de Matrix, que són uns programes que intenten impedir que els rebels rescatin a les persones que estan connectades, i en particular contra el temible Agent Smith (Hugo Weaving). En aquest món virtual, els éssers humans que són conscients de la veritable essència del que els envolta, són capaços de desafiar parcialment les lleis físiques com la gravetat, ja que són conscients que (igual que totes les altres coses del món) només es tracta d'un artifici creat com un programa informàtic.

Al final Neo resultarà ser efectivament l'escollit i desenvoluparà un gran poder que li permetrà manipular Matrix fins a uns extrems mai vistos fins aleshores. Serà capaç d'enfrontar-se amb els agents i derrotar-los.

Matrix i Filosofia[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula The Matrix (1999) va suposar una revolució en el cinema de ciència-ficció. Els directors, els germans Wachowski, van usar un estil original de rodar les escenes d'acció i l'habilitat de donar puntades de peu a l'aire, sobre uns pilars filosòfics, culturals i religiosos. Les referències culturals fan referència a la mitologia grega ja sigui amb els noms (Oracle, Neo, Morfeu, Persèfone, etc); la literatura com (Alícia al país de les Meravelles); al cristianisme amb (l'Escollit,, Trinity (La Trinitat), Xifra, etc); el budisme (la metàfora del mirall, el nen budista, el karma, etc); com molts altres noms. Els problemes filosòfics clàssics que aborda la trilogia Matrix són el problema de lo real i el problema de la llibertat. Per veure com tracta Matrix el problema de lo real, cal analitzar de nou l'argument:[3]

La pel·lícula està ambientada en el futur (any 2199 aproximadament). Hi ha una guerra entre humans i màquines. Les màquines han sotmès als humans adormint-los en cubículs, mantenint-los connectats en un món irreal, oníric i fals procedent d'un programa informàtic anomenat Matrix. En el món real sobreviu una colònia d'humans lliures, Sión, que intenta alliberar als que estan sotmesos en els cubículs. Han format un exèrcit amb soldats que han d'entrar a Matrix, així és com troben a Neo, el protagonista. Neo té dubtes, no sap quin mon és real i quin món és Matrix. Haurà de seguir els consells del capità Morfeu i de la soldat Trinity per descobrir-ho. Quant al problema de la llibertat es pot estudiar des de la seva vessant externa, (els humans dels cubicles no són lliures, ja que s'hi troben immòbils), o des de la vessant interna (és l'ésser humà lliure d'escollir el seu futur, la seva vida o hi ha un destí que predetermina tot el que succeirà?). Aquesta és la gran pregunta que té Neo al cap durant tota la saga, ja que es diu que ell és l'Escollit, el salvador de la humanitat. És el vell dilema de la filosofia cristiana entre el destí i el lliure albir.[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Faller, Stephen. Beyond the Matrix (en anglès). Chalice Press, p. 11. ISBN 082720261X. 
  3. 3,0 3,1 La Filosofía en Matrix, Una propuesta educativa C.Pérez García (en castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]