Matrix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMatrix
The Matrix Modifica el valor a Wikidata
The-matrix-logo.svg Modifica el valor a Wikidata
Matrix.jpg
Fitxa
DireccióGermanes Wachowski Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJoel Silver Modifica el valor a Wikidata
GuióGermanes Wachowski Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDon Davis Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBill Pope Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeZach Staenberg Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVillage Roadshow Pictures, Warner Bros. i Silver Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros., InterCom, Netflix, FandangoNow i HBO Max Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena31 març 1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada136 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeSan Francisco, Sydney i Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost63.000.000 US$ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació463.517.383 US$ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller, cinema distòpic, ciberpunk, thriller d'acció, cinema postapocalíptic, cinema de ciència-ficció, cinema d'acció i cinema negre Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temahacker, telepresència i intel·ligència artificial Modifica el valor a Wikidata
Representa asimulated reality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

← cap valor

Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webwarnerbros.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0133093 Filmaffinity: 932476 Allocine: 19776 Rottentomatoes: m/matrix Mojo: matrix Allmovie: v177524 TCM: 331223 Metacritic: movie/the-matrix TV.com: movies/the-matrix Modifica el valor a Wikidata

Matrix (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida per les germanes Lilly i Lana Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley.[1] Ha estat doblada al català[2]

Argument[modifica]

Thomas A. Anderson (Keanu Reeves) és un programador informàtic de dia, i de nit és un intrus que usa com a àlies el nom de Neo. Passa la seva vida buscant una persona, Morfeu (Laurence Fishburne), i la resposta a una pregunta: Què és Matrix? Una trobada amb una altra intrusa, Trinity (Carrie-Anne Moss), el condueix fins a Morfeu i la resposta als seus dubtes.

Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de màquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix.

El grup de rebels del món real que lidera en Morfeu rescata a Neo de la collita de persones on es trobava pres i li expliquen en què consisteix la realitat: es troben prop de l'any 2199 i la humanitat està esclavitzada per les màquines, que després del desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, es van rebel·lar contra els seus creadors i ara empren l'espècie humana com a font d'energia. (Vegeu The Second Renaissance de Animatrix per a una explicació més detallada.) Morfeu també li conta a Neo que creu que ell (Neo) és l'Escollit. Aquest Escollit, segons la profecia, serà l'encarregat d'alliberar la humanitat de l'esclavitud a la qual està sotmesa.

El món virtual de Matrix es converteix en el camp de batalla on Neo haurà de combatre contra els agents de Matrix, que són uns programes que intenten impedir que els rebels rescatin a les persones que estan connectades, i en particular contra el temible Agent Smith (Hugo Weaving). En aquest món virtual, els éssers humans que són conscients de la veritable essència del que els envolta, són capaços de desafiar parcialment les lleis físiques com la gravetat, ja que són conscients que (igual que totes les altres coses del món) només es tracta d'un artifici creat com un programa informàtic.

Al final Neo resultarà ser efectivament l'escollit i desenvoluparà un gran poder que li permetrà manipular Matrix fins a uns extrems mai vistos fins aleshores. Serà capaç d'enfrontar-se amb els agents i derrotar-los.[3]

Matrix i Filosofia[modifica]

La pel·lícula The Matrix (1999) va suposar una revolució en el cinema de ciència-ficció. Els directors, les germanes Wachowski, van fer servir un estil original de rodar les escenes d'acció i l'habilitat de donar puntades de peu a l'aire, sobre uns pilars filosòfics, culturals i religiosos. Les referències culturals fan referència a la mitologia grega ja sigui amb els noms (Oracle, Neo, Morfeu, Persèfone, etc); la literatura com (Alícia al país de les Meravelles); al cristianisme amb (l'Escollit), Trinity (La Trinitat), Xifra, etc; el budisme (la metàfora del mirall, el nen budista, el karma, etc); com molts altres noms.

Els problemes filosòfics clàssics que aborda la trilogia Matrix són el problema d'allò real i el problema de la llibertat. Per veure com tracta Matrix el problema d'allò real, cal analitzar l'argument.[4]

La pel·lícula està ambientada en el futur (any 2199 aproximadament). Hi ha una guerra entre humans i màquines. Les màquines han sotmès als humans adormint-los en cubículs, mantenint-los connectats en un món irreal, oníric i fals procedent d'un programa informàtic anomenat Matrix. En el món real sobreviu una colònia d'humans lliures, Sión, que intenta alliberar als que estan sotmesos en els cubículs. Han format un exèrcit amb soldats que han d'entrar a Matrix, així és com troben a Neo, el protagonista. Neo té dubtes, no sap quin mon és real i quin món és Matrix. Haurà de seguir els consells del capità Morfeu i de la soldat Trinity per descobrir-ho.

Quant al problema de la llibertat es pot estudiar des de la seva vessant externa, (els humans dels cubicles no són lliures, ja que s'hi troben immòbils), o des de la vessant interna (és l'ésser humà lliure d'escollir el seu futur, la seva vida o hi ha un destí que predetermina tot el que succeirà?). Aquesta és la gran pregunta que té Neo al cap durant tota la saga, ja que es diu que ell és l'Escollit, el salvador de la humanitat. És el vell dilema de la filosofia cristiana entre el destí i el lliure albir.[4]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premi Categoria Receptor/s Resultat Ref.
Premis Oscar Millor Edició Zach Staenberg Guanyador [6]
Millor Edició de So Dane A. Davis Guanyador
Millors Efectes Visuals John Gaeta,

Janek Sirrs, Steve Courtley & Jon Thum

Guanyadors
Millor So John T. Reitz,

Gregg Rudloff, David E. Campbell & David Lee

Guanyadors
Premis BAFTA Millors efectes especials i visuals John Gaeta,

Janek Sirrs, Steve Courtley & Jon Thum

Guanyadors [7]
Millor So John T. Reitz,

Gregg Rudloff, David E. Campbell & David Lee

Guanyadors
Millor Fotografia Bill Pope Nominat
Millor Edició Zach Staenberg Nominat
Millor Direcció Artística Owen Paterson Nominat

Referències[modifica]

  1. Faller, Stephen. Beyond the Matrix (en anglès). Chalice Press, p. 11. ISBN 082720261X. 
  2. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Matrix». [Consulta: 9 març 2018].
  3. «Matrix». [Consulta: 9 març 2018].
  4. 4,0 4,1 La Filosofía en Matrix, Una propuesta educativa C.Pérez García (en castellà)
  5. Faller, Stephen. [Faller, Stephen. (2004). Beyond the Matrix: Revolutions and Revelations. Chalice Press, New title edition. ISBN 0827202350 Beyond the Matrix: Revolutions and Revelations] (en anglès). Chalice Press, 2004. ISBN 0827202350. 
  6. «The 72nd Academy Awards | 2000» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2021].
  7. «Film in 2000 | BAFTA Awards». [Consulta: 2 juny 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]