Somni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Lo somni».

El somni, somi[1] o ensomni[2][3] és un procés imaginatiu, fictici i imprecís de la ment humana que té lloc mentre el subjecte dorm.[4] Mentre que es tracta d'una experiència sensorial subjectiva, convé no confondre'l amb el son, que és un estat fisiològic amb trets distintius de l'activitat cerebral.[5] Se sap que la seua fisiologia està relacionada estretament amb la fase REM del son i que s'inicia al sistema límbic i al còrtex prefrontal del cervell.[6] Si durant el somni es manté la consciència, llavors rep el nom de somni lúcid.[7]

Pel que fa al regne animal, fins ara se sap que els mamífers també desenvolupen fases REM en què sovint recreen els mateixos patrons d'activitat física repetitiva que quan estan desperts, possiblement per millorar el rendiment de conducta i la memòria a llarg termini.[8]

Funció del somni[modifica]

Hi ha diverses teories que tracten d'explicar la funció del somni.

Hi ha una teoria que afirma que el somni és una manera de processar amenaces. Un estudi sobre el que es diu mentre es somnia trobà que quasi el 60% d'allò que es diu és "desagradable", la qual cosa pot considerar-se una evidència a favor d'aquesta teoria.[9] Hi ha una relació directa entre smni i percepció de la realitat, ja que per exemple els cecs de naixement no associen contingut visual als somnis i potencien les associacions amb altres sentits.

Fisiologia del somni[modifica]

Es considera que en l'ésser humà, el somni es desenvolupa en el fetus a partir de la trentena setmana de l'embaràs.[10] Aquesta etapa s'associa amb un estat primerenc del moviments oculars ràpids (fase REM),[10] que un cop plenament desenvolupada és durant la qual en la vida adulta se somia entre 4 i 5 cops al llarg de la nit.

Els estatunidencs Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman, pioners en la investigació dels somnis, van iniciar l'any 1953 una sèrie d'estudis que demostraren que els somnis no consisteixen en imatges efímeres que s'apareixen a l'individu en el moment de despertar-se, sinó que tenen lloc durant un procés fisiològic específic.

L'estudi fisiològic del son apunta que els somnis es produeixen quan l'àrea tegmental ventral estimula el sistema límbic i alhora el còrtex prefrontal del cervell, sumat als inhibidors enzimàtics de la colinesterasa, que fomenten l'entrada del son a la fase REM.[6] Vora el 80-85% de les persones que es desperten enmig d'una fase REM o immediatament després reconeixen que hi estaven somiant.[11] Durant aquesta etapa les constants de cada individu tals com la pressió sanguínia, el batec del cor o la temperatura corporal són molt heterogènies, tot i que hi ha una tendència general de consum metabòlic molt més significatiu que en d'altres etapes del son.[12] Nogensmenys, tot i que es tendeix a recordar de manera molt prevalent el fet que s'està somiant quan coincideix amb la fase REM, prop del 40-50% dels somnis també tenen lloc en la fase no REM (NREM). De fet, el record i la narració del somni que es produeix en la fase REM conté un grau d'elaboració del contingut molt més emocional, sensorial, llarg i actiu que no pas el que es descriu en la fase NREM.[4][11]

El somni en la cultura[modifica]

Històricament, s'ha intentat esbrinar el significat dels somnis, que a vegades eren vistos com a procediment d'endevinació o com l'intent d'éssers transcendentals (déus o àngels) de comunicar-se amb els éssers humans. Així, en la Bíblia apareix la història de Josep, que interpretava els somnis de la família dels faraons egipcis, o l'àngel de l'Anunciació, que entra dins el somni de la Mare de Déu. A partir de l'antiguitat clàssica s'alterna aquesta concepció passiva predominant en les primeres cultures amb la creació d'històries alternatives més plenes d'acció.[13]

Els grecs, com molts pobles amerindis, animaven a incubar somnis (provocar-los) per comunicar-se amb les divinitats. Morfeu era el patró d'aquests viatges onírics. El surrealisme va reivindicar el somni, regne de l'inconscient, com a font d'inspiració per a l'art.

El contingut del somni sembla no estar lligat amb la cultura (sí que ho poden estar l'ambientació o la narració posterior), ja que hi ha una sèrie d'elements presents en la majoria de somnis:

  • emocions: en un somni, predomina una emoció concreta i hi abunden més les negatives, com l'ansietat, que les positives;
  • els homes tendeixen a somiar més amb actes que impliquen agressivitat i els seus personatges solen ser masculins;
  • només un 10% en té contingut sexual (percentatge que augmenta en l'adolescència), en contra de l'estereotip, segons E. Zadra;
  • hi ha històries o situacions repetides en més d'un 60% dels casos;
  • els temes recurrents de la societat contemporània són l'escola, arribar tard, caure o perdre's, la mort d'una persona coneguda i els accidents.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «somi». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «ensomni». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. «ensomni». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. 4,0 4,1 Meir, 2017, p. 563.
  5. Kramer i Glucksman, 2015, p. 28.
  6. 6,0 6,1 Meir, 2017, p. 566.
  7. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.131. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  8. «Animals have complex dreaming». Mit News. [Consulta: 16 octubre 2022].
  9. Arnulf, Isabelle et al. «What Does the Sleeping Brain Say? Syntax and Semantics of Sleep Talking in Healthy Subjects and in Parasomnia Patients» (en anglès). Sleep, 40, 11, 2017. DOI: 10.1093/sleep/zsx159.
  10. 10,0 10,1 Estivill, 2014.
  11. 11,0 11,1 Paivio Hanninen, Atalay i Mansourian, 2010, p. 3.
  12. Paivio Hanninen, Atalay i Mansourian, 2010, p. 4.
  13. Damasio, 2010.

Bibliografia[modifica]

  • Damasio, Antonio R. Y el cerebro creó al hombre : cómo pudo el cerebro generar emociones, sentimientos, ideas y el yo? (en castellà). 1a. Barcelona: Destino, 2010. ISBN 978-84-233-4305-8. 
  • Estivill, Eduard. Nen, a dormir: el mètode Estivill per ensenyar els nens a dormir. Penguin Random House, 2014. ISBN 9788415961222. 
  • Glucksman, Kramer. Dream Research Contributions to Clinical Practice (en anglès). Taylor and Francis, 2015. ISBN 978-1-138-79299-9. 
  • Meir, Kryger. Principles and practice of sleep medicine (en anglès). Elsevier, 2017. ISBN 978-0-323-24288-2. 
  • Paivio Hanninen, Osmo Otto; Atalay, Mustafa; Mansourian, B.P.; Wojtezak, A.; Mahfouz, S.M. Medical and Health Science, volume V (en enisbn=978-1-84826-385-7). Singapur: EOLSS Publishers | UNESCO, 2010. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Somni