Somni

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Lo somni».

El somni (al País Valencià, també somi[1] o ensomni[2]) és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm. Si es manté la consciència durant el somni, es tracta d'un somni lúcid.[3]

Funció del somni[modifica]

Hi ha diverses teories que tracten d'explicar la funció del somni.

La teoria que afirma que és una manera de processar amenaces. Un estudi sobre el que es diu mentre es somnia trobà que quasi el 60% d'allò que es diu és "desagradable", el que pot considerar-se evidència a favor d'aquesta teoria.[4]

Fisiologia del somni[modifica]

Les investigacions dels últims anys ha aclarit molts aspectes dels somnis, però el principal ha estat el descobriment de la fisiologia del somni.

Els nord-americans Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman, pioners en la investigació dels somnis, van iniciar l'any 1953 una sèrie d'estudis que van demostrar que els somnis no consisteixen en imatges efímeres que se li apareixen a l'individu en el moment de despertar-se, sinó que tenen lloc durant un procés fisiològic específic.

És durant les fases REM quan se somia. Per tant, se somia de quatre a cinc vegades cada nit. Sembla que és més fàcil recordar un somni si la persona es desperta enmig d'una fase REM o immediatament després. Per recordar-los tots, seria necessari despertar-se quatre o cinc vegades cada nit en el període de fase REM.

El somni en la cultura[modifica]

Històricament, s'ha intentat esbrinar el significat dels somnis, que a vegades eren vistos com a procediment d'endevinació o com l'intent d'éssers transcendentals (déus o àngels) de comunicar-se amb els éssers humans. Així, en la Bíblia apareix la història de Josep, que interpretava els somnis de la família dels faraons egipcis o l'àngel de l'Anunciació, que entra dins el somni de la Mare de Déu.

Els grecs, com molts pobles amerindis, animaven a incubar somnis (provocar-los) per comunicar-se amb les divinitats. Morfeu era el patró d'aquests viatges onírics. El surrealisme va reivindicar el somni, regne de l'inconscient, com a font d'inspiració per a l'art.

El contingut del somni sembla no estar lligat a la cultura (sí que ho poden estar l'ambientació o la narració posterior), ja que hi ha una sèrie d'elements presents en la majoria de somnis:

  • emocions: en un somni, predomina una emoció concreta i hi abunden més les negatives, com l'ansietat, que les positives,
  • els homes tendeixen a somiar més amb actes que impliquen agressivitat i els seus personatges solen ser masculins,
  • només un 10% en té contingut sexual (percentatge que augmenta en l'adolescència), en contra de l'estereotip, segons E. Zadra,
  • hi ha històries o situacions repetides en més d'un 60% dels casos,
  • els temes recurrents en són l'escola, arribar tard, caure o perdre's, la mort d'una persona coneguda i accidents.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «somi». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «ensomni». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.131. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  4. Arnulf, Isabelle et al. «What Does the Sleeping Brain Say? Syntax and Semantics of Sleep Talking in Healthy Subjects and in Parasomnia Patients». Sleep, 40, 11, 2017. DOI: 10.1093/sleep/zsx159.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Somni Modifica l'enllaç a Wikidata