Karl Briul·lov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKarl Briul·lov
Brjullov.jpg
Karl Briul·lov (autoretrat), 1848. (1848) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Карл Павлович Брюллов Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementKarl Pàvlovitx Briul·lov
Карл Павлович Брюллов
12 desembre 1799 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1852 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Manziana (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri protestant de Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRússia
Formació professionalAcadèmia Imperial de les Arts
FormacióAcadèmia Imperial de les Arts (–1821) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, arquitecte, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura, Arquitectura
GènereRetrat i pintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoclassicisme
Romanticisme
AlumnesQ88739019 Tradueix i Q108313023 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaBryullov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePaul Bruleau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 178053689 Modifica el valor a Wikidata

Karl Pàvlovitx Briul·lov o Brullov (en rus, Карл Па́влович Брюлло́в ) (12 de desembre de 1799, Sant Petersburg – 11 de juny de 1852, Roma), anomenat Carlo Brulleau fins al 1822, va ser un pintor rus, considerat com la figura clau en la transició del neoclassicisme rus al romanticisme.

Biografia[modifica]

Va néixer a Sant Petersburg, al si d'una família d'origen francès. Malgrat que havia estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Briul·lov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briul·lov. Després de reconèixer-se a si mateix com una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar Rússia i va anar cap a Roma, on va treballar fins a 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant això, només assoleix la fama quan comença a pintar quadres històrics.

L'últim dia de Pompeia, 1833

El seu treball més conegut, L'últim dia de Pompeia (1830-1833), és una vasta composició comparada per Puixkin i Gógol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briul·lov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.

Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48), va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briul·lov treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el consell del seu metge, es va traslladar a Madeira el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a Itàlia. Va morir a Roma i va ser enterrat al Cimitero acattolico.

Obres[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Briul·lov