Anton van Dyck

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnton van Dyck
Anthonis van Dyck 034.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Antoon van Díck Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl) Antoon Modifica el valor a Wikidata
22 març 1599 Modifica el valor a Wikidata
Anvers Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1641 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Saint Paul Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
1632 –
← Peter Paul Rubens Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFlamencs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Blackfriars (Londres) (1641–1641)
Londres (1632–)
Bolonya
Venècia
Roma
Florència
Ais de Provença
Zaventem
Màntua
Palerm
Gènova
Anvers
París
Marsella
Brussel·les
La Haia
Haarlem
Nàpols Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor, aiguafortista, dramaturg, director de teatre, autor, traductor, dramaturg, pintor de cambra, dibuixant i dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat pictòric, pintura religiosa, pintura mitològica, al·legoria, pintura d'història, retrat i pintura d'animals Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPeter Paul Rubens Modifica el valor a Wikidata
Influències
MecenesCarles I d'Anglaterra i d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMary Ruthven (en) Tradueix (1640–) Modifica el valor a Wikidata
ParesFranchois Van Dyck (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Maria Cuypers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2481639 Find a Grave: 11805 Modifica el valor a Wikidata

Sir Anton van Dyck (Anvers, 1599 - Londres, 1641) fou un pintor, dibuixant i aiguafortista flamenc d'estil barroc.[1]

La seva obra s'emmarca dins l'estil barroc però es caracteritza per unes figures més estilitzades i elegants, més serenes, un ús de colors més càlids i el joc de contrastos. Utilitzava una paleta de colors limitada, a base de pigment blau, gris, rosa, ocre i siena. La seva obra religiosa és emocional i i mística, exagerant l'expressió dels personatges per donar-hi intensitat, mentre que en els retrats intentava transmetre serenor.[1][2][3]

Fill d'un pròsper comerciant de draps i sedes, als deu anys va entrar com a aprenent al taller d'Hendrik van Balen, un dels principals pintors de la ciutat d'Anvers. L'any 1618 va entrar al taller de Rubens i el1620 ja n'era l'ajudant principal. En aquesta època va crear el seu propi taller, on pintava quadres religiosos i retrats, i va ingressar al Gremi com a mestre.[1]

L'any 1620 va traslladar-se uns mesos a Londres, on va treballar pel rei Jaume I, el Duc de Buckingham i el comte d'Arundel. L'octubre de 1621 va anar-se’n a Itàlia, on va treballar a Gènova durant sis anys i posteriorment, a Roma, Venècia, Pàdua, Màntua , Milà i Torí. El British Museum conserva un quadern de viatge d'aquesta època on hi apareixen molts dibuixos fets a ploma, especialment estudis de l'obra de Ticià, artista a qui admirava. L'any 1624 va ser convidat a Sicília pel virrei Manuel Filibert de Savoia, a qui va retratar. Tanmateix, va haver de retornar a Gènova l'any següent pel brot de pesta que assotava Palerm. L'any 1627 va retornar a Anvers. Allà va ser nomenat pintor de l'arxiduquessa Isabel i va retratar l'aristocràcia de Brussel·les. També va realitzar un gran nombre d'obres religioses.[1][3]

Tot i el prestigi adquirit en la seva trajectòria, no va ser fins a l'any 1632 que van Dyck va acabar de consolidar el seu renom. El rei Carles I el va convidar a Londres per ser el pintor de la família real, i se li va assignar un taller a Blackfriars i habitacions al palau reial d'Eltham. També va ser distingit amb una cadena d'or. Allà també va rebre encàrrecs d'altres membres destacats de la cort, com ara els lords George Digby, William Russell, John Stuart i Bernard Stuart, i el comte de Pembroke.[1]

Van Dyck va romandre a Londres fins a la seva mort l'any 1641. Va ser enterrat a la catedral de Saint Paul i el rei va fer erigir un monument sobre la seva tomba.[1]

Es conserven unes 500 pintures seves, especialment retrats. Amb el temps també s'han anat recuperant part dels dibuixos i aquarel·les que utilitzava en els seus estudis de paisatge.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Dyck, Anton van - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 10 maig 2021].
  2. «Anton van Dyck | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sir Anthony van Dyck | Biography & Art» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2021].