Lo somni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreLo somni
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Bernat Metge
Llengua català
Detalls de l'obra
Gènere novel·la
Modifica dades a Wikidata
Lo sompni den Bernat Metge ab gran diligencia revelat e ordenat. Afegida novament la historia de Valter e de la pacient Griselda per lo mateix Bernat Metge arromançada, Estampa de Francesco Altés, Barcelona, 1891.

Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com, estant a la presó, se li apareix en somnis el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres,[1] i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i d'altres personatges que se li apareixen) per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.

A Lo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.[1]

Context i objectiu[modifica | modifica el codi]

Lo somni va ser escrit l'any 1399,[1] quan l'humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Bernat Metge la va escriure tot just després d'havent estat absolt de l'acusació a la qual ell i trenta-set consellers reials més havien estat sotmesos. Segons aquella acusació, la mort de Joan I hauria estat causada per un mal consell per part dels consellers; aquella mort tan sobtada era, des del punt de vista religiós, terrible, ja que el rei no havia rebut les atencions i les cerimònies necessàries perquè la seva ànima pogués anar al cel. Metge va escriure Lo somni com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la seva innocència quedés fora de tot dubte. Un altre objectiu de l'obra és guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina, Martí l'Humà i Maria de Luna.

Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la Cancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després.[1]

Parts de l'obra[modifica | modifica el codi]

Primer llibre[modifica | modifica el codi]

Durant aquesta part, l'autor, que està tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I, amb qui estableix un diàleg filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. Finalment Bernat acceptarà les idees de Joan I. Dels quatre llibres és el que més reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment.

Segon llibre[modifica | modifica el codi]

Es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que són els personatges de la mitologia clàssica Tirèsies i Orfeu. Aquest també és un element clarament humanista: la referència als clàssics. El rei Joan I també explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, on la seva ànima serà purificada per després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge.

Tercer llibre[modifica | modifica el codi]

Orfeu fa una explicació de la seva vida, i després descriu l'infern de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirèsies fa una dura crítica contra les dones, dient gairebé literalment fragments traduïts de Il Corbaccio, de Boccaccio.

Quart llibre[modifica | modifica el codi]

Per contra, Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per l'Antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història. Para especial atenció a la reina Maria de Luna, volent-se'n guanyar el favor. Critica els homes, i més tard comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bernat Metge». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 maig 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Per a una lectura de l’obra des de la perspectiva humanista, consulteu:

Bernat Metge, humanista i poliglota, dins eHumanista/IVITRA, coords. J. Butinyà, A. Cortijo i V.Martines, “eHumanista/IVITRA”4, 2013. També, En los orígenes del Humanismo: Bernat Metge, de Julia Butiñá, UNED, Madrid 2002.

Explica la perspectiva de l’obra dins el moviment humanista l’edició bilingüe de Júlia Butinyà (amb introducció, notes i índex onomàstic; 293 pàgines), publicada en edicions Atenea, Madrid, 2007: Lo somni. El sueño.

Aquesta edició s’ha reeditat amb traducció a les següents llengües:

-a l’anglès: ‘The Dream’ of Bernat Metge, trad. Antonio Cortijo (University of California at Santa Barbara, EUA) & Elisabeth Lagresa (Harvard University, EUA), Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, Series IVITRA, 2013.

-al francès: Le songe, trad. Patrick Gifreu, editions La Merci, Perpiñán 2015.

-al portuguès: O sonho, trad. Ricardo da Costa, IVITRA/Atenea, en premsa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Lo somni a Viquitexts, la biblioteca lliure.