Ramon Miquel i Planas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon Miquel i Planas
Ramón Miquel y Planas.jpg
Biografia
Naixement (es) Ramón Miquel y Planas
1874
Barcelona
Mort 1950
Barcelona
Activitat
Ocupació Bibliòfil
Obra
Obres destacables
Biblioteca catalana
Modifica les dades a Wikidata

Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874-1950) fou un bibliòfil per antonomàsia, la vida del qual estigué dedicada exclusivament al llibre en totes les seves manifestacions: editor, traductor, empresari, assagista, investigador, escriptor, poeta, bibliògraf, historiador de la llengua i la literatura catalanes i un llarg etcètera.[1]

Biografia[modifica]

Seguint els passos de Marià Aguiló o Fèlix Torres Amat, intentà crear un corpus definitiu de la literatura catalana amb la publicació de la seva “Biblioteca catalana”. La va començar el 1908 i l'acabà el 1932, amb un total de 32 volums. Simultàniament anà publicant la col·lecció anomenada Històries d'altre temps, on es recullen novel·les i textos antics catalans.

Una de les seves millors obres és: Bibliofília. Recull d'estudis, observacions, comentaris y noticies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular. Imp. Fidel Giró. Barcelona,1911 -1914 i 1915-1920. 28 cm. 2 vol.: (I) 2 f. Profus. il·lustr. amb gravats i facsímils b/n i color, en el text. Enq. original en mitja pell, plans en tela amb ferros secs, talls jaspiats.

Aquest llibre és un recull de quaderns publicats sense periodicitat per Ramon Miquel i Planas.Formen dos volums: el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920. Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre: il·lustració, relligadura, ex-libris, etc. Fou il·lustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials.

Antoni Palau y Dulcet, en la seva obra: Manual del librero hispano-americano: bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos, con el valor comercial de los impresos descritos, 2ª ed. corregida, Barcelona, Librería Palau, 1948-1977; 28 vols., diu d'aquesta obra: “Publicació esplèndia, i sense disputa la més notable en aquest gènere sortida de les premses catalanes. El tom primer comprèn els textos antics i inèdits de “Escachs d'amor”, per Castellví, Vinyoles i Fenollar; i “Llibre de Fra Bernat”, per Francesch de la Via. El tom segon, “Canoner devot”, per Miguel Ortigues; “Vida de Santa Magdalena en cobles”, per Gaçull; i “Ordinacions de la Confraria dels honrats Canyarins”, romanç satíric del segle XVI. Conté, a més, entre altres estudis originals de l’autor unes cartes que no es van publicar perseparat, la versió catalana dels estudis sobre enquadernació mudèjar i catalana, sobre la “Gramàtica de Mates”, les “Confidències i Pensaments de Joan Bonhome” i la “Novel·la d’un Bibliòfil”, aquesta amb el títol de la seva forma original, o sigui, “Diàlechs”.[2]

I en el llibre Col·leccions privades, llibres singulars, els editors diuen.D’una inestimable font bibliogràfica, la revista es completa amb moltes reproduccions facsímils d’obres de literatura catalana,retrats gravats al boix de Brangulí i Ribas dels escriptors catalans més importants, reproduccions d’ex-libris, enquadernacions, marques d’impressors, etc”.[3]

S'oposà a la imposició de la gramàtica i ortografia del català modern de Pompeu Fabra, qui va qualificar de "Gran Mogol Filològich", "dictador en materies lingüístiques a Catalunya" i "malehit reventador de llengües". L'any 1918 arribar a dir que «may Catalunya no havía estat víctima d'una tiranía tan odiosa com la que avuy exercexen els nostres gramatícols posats al servey d'En Fabra».[4]

El 1939 va escriure i editar: Sonata en tres tiempos. Tanda de sonetos catalanes y traducción castellana en prosa. Imp. Altés, Barcelona,1939.Amb il·lustracions bicromes xilogràfiques  fetes per Ollé i Pinell. Aquest llibre:” és l’únic publicat en català no clandestí dels primers temps del franquisme. Malgrat no ser clandestí era alegal, ja que s’escapà de la censura que, malgrat no tenir cap decret ni disposició que prohibís específicament publicar en català – almenys que sapiguem-, de facto, no ho permetia”.[5]

Obres[modifica]

  • Amor i Psique de Luci Appuleu (1905)
  • Les Amors de Dafnis y Cloe de Longus (1905)
  • Valter y Griselda. La Filla del rey d'Hongria. París y Viana traduccions de Bernat Metge (1905)
  • Cançoner satírich valenciá dels segles XV y XVI (1911)
  • Primer llibre d'exlibris d'en J. Triadó (1906)
  • Lo Somni de Bernat Metge (1907)
  • Lo Carcer d'amor : novela del XVen segle composta per Diego de San Pedro y traduhida al català per Bernadí Vallmanya (1907)
  • Les Faules d'Isop : text català y gravats reproduhits de dues edicions gòtiques del segle XVI (Barcelona, 1550? y 1576) (1907)
  • Faules Isòpiques de Aviano, Alfonso, Poggio y altres autors (1908)
  • Historia de Pierres de Provença y de la gentil Magalona : ara novament publicada segons les edicions de 1616 y 1650 (1908)
  • Llibre del sabi y clarissim fabulador Isop (1908)
  • Historia del noble y esforçat cavaller Pierres de Provença (1908)
  • Història de l'esforçat cavaller Partinobles : (Tarragona, 1588) (1908)
  • Els Contes den Perrault (1909)
  • Lo Fill del Senescal (1909)
  • Historia de Paris e Viana (1909)
  • Historia de Frondino y Brisona (1909)
  • Jacob Xalabín (1909)
  • La Filla de l'Emperador Constantí (1909)
  • Tractat de Scipio y Anibal; seguit de la destrucció de Jerusalém (1910)
  • Somni de Francesc Alegre (1910)
  • Rahonament entre Francesch Alegre y Sperança (1910)
  • Pensament de Pere Joan Ferrer (1910)
  • Despropiament d'amor de Ramon Llull(1910)
  • La Imitació de Jesucrist de Tomàs de Kempis (1911)
  • Faula de les amors de Neptuno y Diana (1911)
  • Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro (1912)
  • Estudi histórich y crítich sobre la antiga novela catalana pera servir d'introducció al novelari català dels segles XIV a XVIII (1912)
  • Rondalla de rondalles de Carles Ros i Hebrera (1912)
  • Rondaya de Rondayes de Tomàs Aguiló i Cortès ()
  • Obres de J. Roiç de Corella de Joan Roís de Corella (1913)
  • Llegendes de l'altra vida (1914)
  • Llibre anomenat Vita Christi d'Isabel de Villena (1916)
  • Novelari català dels segles XIV a XVIII : publicat en vistadels manuscrits y edicions primitives (1908-1916)
  • Viatge al Purgatori de Sant Patrici de Ramon de Perellós (1917)
  • Diàleg de la guerra (1917)
  • La Novela d'un bibliòfil (1918)
  • Les Confidències dén Joan Bonhome (1918)
  • Diàlechs (1919)
  • Els Cent aforismes del bibliòfil (1924)
  • La Llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928)
  • Spill o Libre de consells: poema satírich del segle XV de Jaume Roig

El Anti-Noucentista[modifica]

Va ser el creador de la revista d'un únic número titulada El Noucentista, publicat com una facècia el 28 de desembre de 1914Diada dels Sants Innocents amb la col·laboració gràfica de Joan Vila d'Ivori, que va signar ‘Vobis'. El Noucentista faria riota d'Eugeni d'Ors i de La ben plantada, a la qual va contraposar La ben vestida; de les pintures de Torres i García al Palau de la Generalitat; d'un imaginari quadre cubista atribuït al cèlebre artista italià Cav. P. I. Cazzo (per Picasso) i d'altres temes relatius a les noves formes culturals i artístiques que s'obrien pas a Catalunya. En conjunt, unes bromes més o menys enverinades, que van tenir gràcia però escassa transcendència i que, si més no, van ajudar a afermar la importància del Noucentisme a Catalunya.[6]

Referències[modifica]

  1. [1]
  2. Palau y Dulcet, Antoni. Manual del Librero.(171.351). 
  3. Quiney, A; Estruga,J.. Col·leccions privades, llibres singulars.. 
  4. Faluba, Kálmán «L'antinorma com a model de llengua en Miguel i Planas». Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011, pàg. 111.
  5. «Sonata en tres tiempos (1939) de Miquel i Planas, la primera obra en català des del franquisme clandestí.». En el blog Piscolabis Librorum. [Consulta: 16 abril 2015].
  6. «Revistes d'humor noucentistes». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica]

  • MIQUEL y PLANAS, R. Ensayos de Bibliofilia. Casa Miquel-Rius, Barcelona, 1929.
  • QUINEY, Aitor; ESTRUGA, Jordi. Col·leccions privades, llibres singulars.

Edició a cura de... Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2005. ISBN 8478451609.

  • VÉLEZ, Pilar: El llibre com a obra d'art a la Catalunya vuitcentista (1850-1910).

Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1989. ISBN 8478450068.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Marià Aguiló i Fuster
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IV

1914-1950
Succeït per:
Guillem Díaz-Plaja i Contestí