Paris e Viana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreParis e Viana
Tipus llibre
Llengua català
Detalls de l'obra
Gènere novel·la
Modifica dades a Wikidata

Paris e Viana, fi del segle XIV o primeria del segle XV, és una novel·la breu de la qual existiren nombroses versions en català, francès, castellà, italià... De la lectura conjunta es dedueix que totes procedeixen d’un original primitiu no conservat.

En la seva primera versió francesa (1432), l’autor, Pierre de la Cypède explica que es tracta d’un trasllat del provençal, traduït, al seu torn, d’un més antic en català. Abundaria en aquest argument la presència d’un exemplar del Paris e Viana a la biblioteca d’Alfons el Magnànim el 1417, sense especificar-ne la llengua. En tot cas és una qüestió que resta sense resoldre definitivament, com tampoc ho està si les versions catalanes conservades en dos incunables de 1495, deriven del suposat original català o són traduccions d’altres llengües.

Subjecte[modifica]

Els fets passen a França en temps de Carlemany. Paris, un jove de setze anys està secretament enamorat de Viana, també adolescent i filla del Delfí de Viana. El jove guanya diverses justes galants en defensa de la bellesa de la seva estimada, sense revelar mai la seva personalitat. Tot i que Viana ho acaba descobrint i li fa saber que ella també n’està enamorada.

Aleshores el pare de Viana decideix casar-la i París prova de demanar-ne la mà però el Delfí el vol matar per la qual cosa ambdós joves decideixen fugir, però només París ho aconsegueix, emportant-se la penyora d’amor d’un diamant. Mentre Paris resideix a Gènova, es concerta el matrimoni de Viana amb el fill del Duc de Borgonya. Davant l’oposició d’ella el Delfí l’empresona. Assabentat Paris de la situació decideix embarcar-se perquè el donin per mort i així Viana deixi de sentir-s’hi compromesa, però ella persevera.

Aleshores el Papa convoca una croada contra el Soldà de Babilònia i el pare de Viana és enviat a fer d’espia, però és descobert i empresonat. Mentre París que també era per aquelles terres, sense descobrir la seva personalitat i fent-se passar per musulmà, l’allibera a canvi que el faci senyor del seu delfinat i de casar-se amb Viana. Finalment descobreix la seva personalitat davant la nuvia.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim; Vinyes, Jordi. «Introducció». A: Paris i Viana pàg. 9-18. Barcelona: Editorial Laertes, 1991. ISBN 84-7584-173-2. 
  • de Riquer, Martí; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. «Novel·la cavalleresca i vida cavalleresca». A: Història de la literatura catalana, tom 3, pàg. 276. Barcelona: Ariel, S.A, 1984. ISBN 84-344-7600-2.